L'impost a les elèctriques pot quedar en la meitat amb els canvis pactats al Congrés

El govern espanyol suavitza l'impost a les energètiques i no podrà ingressar els 4.000 milions d'euros que preveia en dos anys. La nova figura fiscal anava adreçada, sobretot, a les grans empreses del sector --Repsol, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Cepsa--, i ara tindrà una rebaixa substancial que pot quedar en la meitat, segons el càlcul d'alguns analistes.

La comissió d'Afers Econòmics del Congrés ha aprovat canvis importants al tribut, fruit de les negociacions amb el PNB i el PDeCat, i sense cap vot en contra.

A l'hora de calcular el que han de pagar aquestes empreses, no es tindrà en compte el que ingressen per les activitats regulades a Espanya, és a dir, quedaran exclosos els beneficis per als més de 10 milions de clients que estan acollits a la tarifa regulada. L'impost no afectarà les empreses on el subministrament sigui a preu reglat (PVPC d'electricitat, TUR de gas, GLP envasat i GLP per canalització).

L'altra novetat és que només s'aplicarà a l'activitat que les empreses desenvolupin a Espanya i, per tant, tampoc no es tindran en compte els negocis a l'estranger.

Les elèctriques, les més beneficiades

Analistes del Sabadell i de Bankinter consideren que amb les noves modificacions el sector elèctric es veu més beneficiat que les petrolieres i les gasistes. En el cas d'Endesa i Iberdrola, l'impacte que tindrà per a les companyies seria la meitat: 200 milions d'euros anuals, en comptes dels 400 previstos.

A la borsa, el sector energètic ha pujat amb força impulsat per les modificacions a l'impost.

Empreses com Repsol, Iberdrola o Cepsa ja havien amenaçat de portar l'impost als tribunals i havien advertit que posava en perill les inversions en la transició energètica al país.

Tal com estava dissenyat inicialment, l'impost temporal i extraordinari que pretenia tirar endavant el govern gravava amb un 1,2% les vendes de les energètiques amb uns ingressos superiors als 1.000 milions anuals, independentment d'on fossin.

Buscava augmentar els ingressos de l'Estat en un moment de crisi energètica i es va presentar juntament amb l'impost extraordinari als beneficis de la banca.

L'impost s'aprovarà definitivament dijous que ve al ple del congrés, perquè el gravamen entri en vigor l'1 de gener del 2023.

Estarà en vigor durant el 2023 i el 2024 i s'aplicarà als comptes de les empreses el 2022 i el 2023. La comissió d'Afers Econòmics del Congrés també ha aprovat, a proposta d'EH Bildu, que el govern faci un informe per avaluar si els impostos poden continuar més enllà de l'any 2024.