"L'interrogatori" i "Erdogan, l'embriaguesa del poder", a "60 minuts"
"L'interrogatori"
Un estudi recent d'una xarxa d'advocats dels Estats Units que actua contra els errors judicials en aquell país demostra que un terç de les persones que van ser declarades finalment innocents en els judicis, o en la revisió posterior dels seus casos després d'anys de condemna, s'havien declarat culpables en el seu pas per comissaria.
Als EUA, entre els anys 60 i fins a finals dels 90, en milers de comissaries de policia es va fer servir la tècnica Ride, un mètode d'interrogatori desenvolupat per John Ride, un policia a qui preocupava la falta de garanties dels detinguts, que firmaven les declaracions després d'haver estat sotmesos a tortures.
Però el resultat de l'aplicació del seu mètode no va suposar una millora de les condicions dels detinguts i dels seus drets. Això s'ha sabut perquè, els últims anys, han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions que van ser extretes després de dies d'interrogatoris en què els detinguts eren sotmesos a una forta pressió psicològica, en què els policies els deien mentides i feien servir proves falses o inexistents, perquè acabessin reconeixent uns crims que no havien comès.
El reportatge "L'interrogatori" dona a conèixer un d'aquests casos, el de Lamarr Monson, un petit traficant de drogues de Detroit que el 1996 va ser acusat de la mort de Cristina Brown, una nena de 12 anys, consumidora, i que, com ell, venia drogues. Un cop detingut com a sospitós, al Lamarr el van convèncer de declarar-se culpable, després d'haver-li dit que tenien un munt de proves en contra seva, però, de fet, no hi havia res de res. Tot i així, el van jutjar i el van declarar culpable d'assassinat amb una única prova: la seva declaració. Va ser condemnat a 50 anys de presó.
Això, el 1997; però el 2017, l'aparició d'un testimoni que va assegurar que sabia qui era el veritable assassí de la Cristina i una investigació nova van obligar a revisar aquest cas i es va demostrar una mala praxi policial i els artificis que es van fer servir per provar la seva culpabilitat. En la nova vista que es va fer, el jutge el va deixar en llibertat, després d'haver estat, injustament, 20 anys a la presó. Aquest és només un dels molts casos que s'estan sabent públicament als Estats Units i que posen en qüestió actuacions policials que atempten contra els drets humans i que han deixat un rastre de dolor i d'injustícia que cap indemnització no podrà reparar mai.
Dirigit per Laurent Richard.
"Erdogan, l'embriaguesa del poder"
Retrat del president de Turquia des que va començar en la política.
Aquesta producció analitza el recorregut personal i polític de Recep Tayyip Erdogan des que va començar en la política turca, quan es va convertir en alcalde d'Istanbul, fins que va ocupar la presidència de la República. Els testimonis parlen dels canvis de rumb i de les estratègies que ha utilitzat Erdogan des del principi amb l'objectiu de fer realitat el seu somni, convertir-se en el nou pare de la nació turca.
Erdogan va arribar al poder com el candidat anticorrupció, desafiant l'antic ordre i defensant uns llaços més estrets amb la Unió Europea. Però ara sembla que personifica el concepte de l'autoritarisme turc. L'intent de cop d'estat del 15 de juliol del 2016 li va permetre consolidar el seu poder i silenciar qualsevol oposició.
Gilles Cayatte, realitzador de més de 50 llargmetratges documentals per a les grans cadenes franceses, europees i americanes, guanyador d'un premi BAFTA al millor documental per "Sarajevo, chronique d'une rue assiégée" (1994) i una nominació als Premis Emmy per "La tragedie de la navette Columbia" (2009), dirigeix aquest retrat del president Erdogan amb Guillaume Perrier, expert en la política de Turquia.
El documental "Erdogan, l'embriaguesa del poder" inclou una entrevista exclusiva a Fethullah Gülen, l'home acusat d'instigar el cop d'estat, i el testimoni dels partidaris i adversaris d'Erdogan. Una anàlisi profunda de la "democràcia despòtica" que Erdogan està construint a Turquia.
Dirigit per Gilles Cayatte i Guillaume Perrier.
Sant Joan Despí, 31 d'octubre del 2019
