L'Iran allibera Erfan Soltani, una de les cares del moviment de protesta ciutadana
Erfan Soltani, un home detingut a l'Iran el 10 de gener en el moment més àlgid de l'onada de protestes ciutadanes contra el règim, ha quedat en llibertat aquest cap de setmana.
Soltani, de 26 anys, és un més de les desenes de milers de detinguts a l'Iran des de l'inici del moviment de protesta, l'última setmana del 2025. Però les organitzacions de defensa dels drets humans i també Washington l'havien erigit en el rostre de les víctimes de la brutal repressió política denunciada per l'ONU.
El règim iranià l'acusa de propaganda contra el sistema islàmic i d'atemptat contra la seguretat nacional, unes acusacions que feien témer que fos condemnat a mort, malgrat que Teheran ho negava.
El 13 de gener, el Departament d'Estat nord-americà va fer una publicació a X en persa en què posava data a l'execució de Soltani: l'endemà, dia 14.
En un país sense internet i aïllat del món, la sort que corren els detinguts és una incògnita. Per això, la llibertat sota fiança de Soltani és una bona notícia enmig d'un clima tens, amb amenaces contínues d'intervenció militar dels Estats Units.
L'advocat de Soltani ha explicat que han hagut de pagar una fiança de gairebé 11.000 euros per aconseguir que sortís de la presó de Karaj, a uns 42 quilòmetres de Teheran.
El líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, acusa els manifestants de voler provocar un cop d'estat i d'atemptar contra l'islam: "Ataquen la policia, edificis governamentals, quarters dels Guardians de la Revolució, bancs, mesquites i cremen l'Alcorà. És un autèntic cop d'estat".
Segons l'ONG Human Rights Activists News Agency (HRANA), ja són més de 42.000 les persones detingudes durant les protestes. S'ha confirmat la mort de més de 6.700 persones, tot i que aquesta organització no governamental creu que la xifra real de víctimes és de gairebé 17.000.
La versió de Teheran és molt diferent. Segons el govern iranià, hi ha hagut 3.117 morts durant les protestes, però assegura que més de 2.900 són membres de les forces de seguretat o bé transeünts que haurien estat atacats pels manifestants, als quals denomina "terroristes".
