L'Iran amplia els atacs: dispara míssils contra una base nord-americana i britànica a l'Índic

L'Iran dispara dos míssils balístics contra la base militar nord-americana i britànica Diego García, a les illes Chagos, a l'oceà Índic.

Tot i que, segons el diari Wall Street Journal, cap dels projectils ha impactat contra les instal·lacions, l'agència de notícies iraniana Mehr assegura que l'atac demostraria "l'abast dels míssils més enllà del que l'enemic havia imaginat prèviament". I és que aquesta infraestructura militar es troba a uns 4.000 quilòmetres de l'Iran.

L'ofensiva arriba després que el govern del Regne Unit hagi autoritzat els Estats Units a utilitzar les bases militars britàniques a la zona. Tot i això, el ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbàs Araqchí, ja va advertir al govern de Londres que aquest fet equivalia a "participar a l'agressió".

Per què és important la base Diego García a Chagos?

Les illes Chagos són un punt estratègic per a Washington i Londres enmig de l'Índic.

Un indret paradisíac amb clima tropical, platges desertes i esculls de corall que té un interès militar. En una d'aquestes illes hi ha la base militar Diego Garcia, una infraestructura que comparteixen la Gran Bretanya i els Estats Units. Es troba en un lloc remot, però estratègicament situat a l'oceà Índic, a uns 2.000 quilòmetres de les illes Maurici.

Els Estats Units disposen, des dels anys 60, de bombarders de llarg abast a l'illa. Des d'aquí han atacat l'Iraq, l'Afganistan o el Pròxim Orient.

Fa més de 200 anys que les Chagos han estat sota control britànic, però les Maurici en reclamen la sobirania. L'any passat van arrencar un acord amb Keir Starmer segons el qual el Regne Unit accepta transferir-los autonomia i els paga un lloguer per l'ús de la base militar de Diego Garcia durant 99 anys. Una decisió que Trump ha criticat menystenint públicament a Starmer insinuant que regalava l'illa.

Foc creuat sobre el terreny

Sobre el terreny, la matinada d'aquest dissabte, Israel ha llançat diversos atacs contra objectius del règim iranià a Teheran i a la ciutat d'Esfahan, al centre del país.

I durant el matí, ha bombardejat Natanz, una de les instal·lacions nuclears del país. L'Organització de l'Energia Atòmica ha confirmat l'ofensiva, però afirma que no s'han detectat fuites radioactives i reitera que l'acció suposa una altra violació del Tractat de no Proliferació de les Armes Nuclears.

Per la seva banda, la República Islàmica ha respost amb drons i míssils contra les ciutats israelianes de Tel-Aviv i Haifa, i també contra cinc bases militars dels Estats Units a països de la regió, com l'Aràbia Saudita i Kuwait.

Pel que fa a l'altre front de guerra, al Líban, Israel també ha atacat posicions de la milícia proiraniana Hezbollah al sud de Beirut. A la zona, hi ha almenys un mort i dos ferits.

Trump es planteja "reduir" les operacions militars a l'Iran

D'altra banda, la matinada d'aquest dissabte Donald Trump ha assegurat per primer cop que els Estats Units "es plantegen reduir" de forma gradual la presència a l'Iran.

Tot i que ha descartat un alto al foc, el president nord-americà ha dit que estan "molt a prop" d'assolir els objectius que es van marcar en el conflicte de l'Orient Mitjà. Ho ha dit en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que s'ha convertit en una mena de diari de guerra on explica les ofensives militars a la regió.

Segons Trump els objectius nord-americans a la guerra són: degradar la capacitat de llançar míssils iranians, la destrucció de la indústria defensiva del país, l'eliminació de l'armada i la força aèria, així com impedir que Teheran aconsegueixi una arma nuclear.

En la mateixa línia, l'exèrcit del EUA ha assegurat en un missatge a X que "les capacitats de l'Iran estan disminuint". L'escrit s'acompanya amb un vídeo de diferents ofensives militars sobre el terreny:

Les paraules de Trump contrasten amb l'anunci del Pentàgon, que ha comunicat l'enviament de 5.000 soldats nord-.mericans més cap a l'Orient Mitjà.

Trump titlla de "covards" els països aliats

En les últimes hores, el president nord-americà també ha amenaçat de retirar les bases nord-americanes dels països de l'OTAN que no li donen suport en la guerra de l'Iran, com ara Espanya. D'aquesta manera, veu amb bons ulls retirar la presència de l'exèrcit a les bases militars de Rota i Morón.

En una atenció a la premsa als jardins de la Casa Blanca, Trump també ha insistit en què els països de l'OTAN haurien "d'ajudar" a la protecció d'Ormuz perquè "gran part" del petroli que consumeix Europa "passa per l'estret".

A més, en una altra publicació a Truth Social, assegura que "sense els EUA, l'OTAN és un tigre de paper" i envia un missatge clar als membres de l'Aliança:

Trump acaba la publicació titllant aquests països de "covards" i assegura que "els hi recordaran".

Els EUA autoritza la compra de petroli iranià

Amb l'objectiu de contenir l'augment dels preus del petroli, el departament del Tresor dels EUA ha autoritzat la compra i la venda temporal de petroli iranià en trànsit marítim.

La decisió ja l'havia avançada el secretari del Tresor, Scott Bessent, que va estimar que la mesura afegiria uns 140 milions de barrils al mercat petrolier.

Tot i això, el portaveu del Ministeri de Petroli iranià, Saman Ghodousi, ha assegurat a X que l'Iran "gairebé no té excedent de cru per proveir altres mercats internacionals" i ha denunciat que les declaracions de Bessent tenien per objectiu "infondre esperança als compradors i controlar la psicologia del mercat".

L'Iran obert a facilitar el pas de vaixells nipons per Ormuz

D'altra banda, en una entrevista difosa aquest dissabte per l'agència de notícies japonesa Kyodo, el ministre iranià d'Exteriors, Abbas Aragchí, ha afirmat que Teheran està disposat a facilitar el pas de vaixells japonesos per Ormuz.

El cap de la diplomàcia iraniana ha defensat que el règim dels aiatol·làs no ha tancat aquesta estratègica via, sinó que ha imposat restriccions a les embarcacions de països implicats en els atacs contra l'Iran.

Així mateix, Aragchí ha subratllat que el país està preparat per garantir un pas segur a nacions com el Japó -que depèn en un 90% del petroli procedent de l'Orient Mitjà- si es coordinen amb Teheran.