L'Iran anuncia l'onada d'atacs "més devastadora" mentre els EUA diuen que han destruït 16 vaixells
Dotzè dia de guerra a l'Orient Mitjà. Malgrat que dilluns Donald Trump donava per quasi finalitzat el conflicte, l'Iran segueix sense fer un pas enrere i ha anunciat aquest dimecres l'onada d'atacs "més devastadora i dura" contra Israel i els països del Golf.
Durant la matinada, Teheran ha llançat míssils a Tel-Aviv i Jerusalem. Fonts periodístiques apunten que hi ha com a mínim 12 ferits. A l'Iraq, un dron ha impactat en una instal·lació diplomàtica americana a Bagdad i els sistemes de defensa n'han pogut neutralitzar cinc. També l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Kuwait afirmen que han interceptat míssils i drons procedents l'Iran.
Pel que fa al Líban, els bombardejos de la darrera nit han causat 9 morts. El sud del país ha estat, de nou, el blanc de forts bombardejos israelians, que també haurien deixat 13 ferits. Segons els darrers recomptes, més de 500 persones ja haurien perdut la vida en aquest país a causa del conflicte.
Hezbollah i les tropes d'Israel han mantingut forts enfrontaments amb artilleria pesant i coets. Els xocs han coincidit amb l'anunci d'Israel de bombardejar la infraestructura de la milícia proiraniana al sud de Beirut. Diversos mitjans libanesos diuen que els atacs han impactat contra un edifici residencial a Beirut.
Aquests atacs estan servint a escala política a Benjamin Netanyahu per recuperar la fins ara malmesa confiança dels israelians en un any electoral com aquest. No es descarta, fins i tot, que acabi avançant eleccions.
L'estret d'Ormuz es manté al centre de la pugna
També des dels Estats Units afirmen haver llançat en les darreres hores l'ofensiva més potent sobre l'Iran. A banda d'objectius militars i estratègics iranians situats a terra, l'exèrcit nord-americà també hauria destruït una quinzena de vaixells minadors iranians en aigües de l'estret d'Ormuz.
Aquest punt estratègic ha esdevingut un dels maldecaps de l'administració Trump per la repercussió que té en el trànsit de petroli. A més, el Pentàgon ha ofert per primera vegada el recompte de soldats ferits: fins ara, a la guerra contra l'Iran 7 soldats hi han perdut la vida i 140 han quedat malferits.
A més, les autoritats marítimes del Regne Unit han alertat aquest dimecres que un projectil ha causat danys en un vaixell de contenidors a l'estret d'Ormuz, a unes 25 milles nàutiques al nord-oest de la ciutat emiratiana de Ras al-Khaima. De moment, l'atac no ha estat atribuït a cap país.
La importància de l'estret és tal que el cap de seguretat de l'Iran, Ali Larijani, ha insistit a X que és a l'estret d'Ormuz on es juga el futur de la guerra.
Guerra de desgast
La situació demostra que aquest és un conflicte de desgast i a Washington la retòrica és cada vegada més bèl·lica. "El president ha establert una missió molt específica per complir, i la nostra feina és complir-la sense descans. Ara, ell controla l'accelerador, ell és qui decideix", deia ahir Pete Hegseth, secretari de Defensa dels Estats Units.
L'executiu, de fet, ja ha deixat clar que no s'aturaran les hostilitats fins que l'Iran es rendeixi "incondicionalment". Però què vol dir rendició incondicional? Karoline Leavitt, secretària de Premsa de la Casa Blanca, ha deixat clar que no esperen que el règim dels aiatol·làs escenifiqui una rendició, sinó que serà Donald Trump qui donarà per acabada la guerra quan consideri que ja no són una amenaça.
El conflicte també està provocant friccions en la política europea. Dimarts el president del Consell Europeu, António Costa, va defensar la legalitat internacional i va contradir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que dilluns es va situar més en línia de Trump pel que fa a l'ofensiva a l'Iran.
