L'Iran busca fer permanent el peatge a l'estret d'Ormuz mentre avança l'enèsim ultimàtum de Trump
L'Iran vol que el peatge que ha imposat de manera informal a l'estret d'Ormuz, per permetre el trànsit de vaixells, es mantingui i passi a ser estructural.
De fet, la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament iranià ja ha aprovat un projecte de llei que estableix el pagament d'aquest peatge. El text no detalla de quant seria la taxa, tot i que l'agència Tasnim --vinculada a la Guàrdia Revolucionària-- afirma que podria ser de 2 milions de dòlars, que és la xifra que ja ha fet pagar a alguns vaixells les últimes setmanes.
El projecte consta de quatre punts per justificar el peatge: la seguretat marítima, una taxa per contaminació ambiental, una altra taxa per serveis de practicatge --és a dir, pels serveis d'embarcament del pràctic en les aigües de l'estret-- i, finalment, la creació d'un fons per al desenvolupament regional.
Segons els càlculs del règim, la República Islàmica podria arribar a facturar uns 100.000 milions de dòlars anuals, una xifra superior a la que ingressen amb la venda de petroli, que s'estima en uns 80.000 milions.
Els Estats Units rebutgen frontalment aquest peatge, mentre exigeixen un acord definitiu per reobrir Ormuz.
Sobre la situació a l'estret s'ha tornat a pronunciar, en les últimes hores, el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fateh Biral. En declaracions a Le Figaro s'ha mostrat molt pessimista i ha assegurat que la crisi actual és pitjor que les del 1973, 1979 i 2022 juntes. També ha vaticinat un abril "negre" si Ormuz no reobre aquest mes.
Mentre segueixi tancat, l'economia mundial es continuarà enfrontant a greus dificultats.
Negociacions abans que expiri l'ultimàtum
Quan falten menys de 24 hores perquè expiri l'ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, per a la reobertura de l'estret, les negociacions entre les parts continuen.
Segons el mitjà nord-americà Axios, de fonts diplomàtiques, és difícil que les parts arribin a un pacte en les pròximes hores. Tot i això, els mediadors continuen buscant un acord en dues etapes.
La primera seria l'alto el foc de 45 dies, que tant Washington com Teheran han rebutjat, però que ha de servir per guanyar temps mentre es negocia la pau permanent.
La segona etapa de la negociació inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, amb un pacte entre les parts, i un diàleg sobre les reserves d'urani de l'Iran.
Això després que Trump hagi rebutjat públicament la proposta de 10 punts que demana l'Iran per posar fi a la guerra, entre els quals, precisament, hi ha l'establiment d'un protocol per garantir el pas segur de les naus a través de l'estret d'Ormuz i l'aixecament de les sancions econòmiques sobre el país.
A més, la part iraniana hauria traslladat als mediadors la seva desconfiança en els Estats Units. Segons el mateix mitjà, Teheran tem que les negociacions puguin acabar amb una falsa treva com la que hi ha a Gaza o al Líban, on els exèrcits nord-americà i israelià continuen atacant quan volen.
Abans que expiri l'ultimàtum, la Guàrdia Revolucionària ha advertit aquest dimarts la Casa Blanca que, si compleix amb l'amenaça d'atacar plantes elèctriques i ponts, la seva resposta anirà "més enllà de la religió".
Nova matinada d'atacs i amenaça als trens iranians
Tot això mentre aquesta matinada ha continuat el foc creuat a l'Orient Mitjà.
Hores abans del venciment de l'ultimàtum, els Estats Units i Israel han bombardejat objectius a Teheran i altres punts del país.
La Mitja Lluna iraniana ha informat que part dels atacs han passat sobre una zona residencial de la capital, on els equips de rescat busquen supervivents entre la runa.
Les forces israelianes han actualitzat la seva llista d'objectius, i aquest dimarts han amenaçat d'atacar també els trens de l'Iran. A la xarxa social X, l'exèrcit hebreu ha advertit els iranians que s'abstinguin d'agafar-los, si no volen posar "la seva vida en perill".
Per aquest motiu, les autoritats iranianes han anunciat la suspensió de tot el servei ferroviari des de la ciutat nord-oriental de Mashad, la segona més gran del país, com a mesura preventiva.
D'altra banda, l'Iran també ha disparat míssils sobre territori israelià durant la nit, segons ha reconegut Tel-Aviv.
A l'Aràbia Saudita, s'han interceptat set míssils iranians que es dirigien contra instal·lacions energètiques i, al Kurdistan iraquià un dron llançat per l'Iran ha causat dos morts, segons les autoritats locals.
Aquesta matinada també hi ha hagut explosions a la capital de Síria, al centre i a la perifèria de Damasc, segons la televisió local.
