L'Iran, entre l'exhibició de suport com a avís a Trump i la repressió per "controlar" les protestes
Aquest dilluns hi ha hagut a l'Iran una processó fúnebre emesa per la televisió estatal que, segons les autoritats, és per als manifestants que van morir durant "accions terroristes liderades pels Estats Units i Israel".
Són imatges de multituds favorables a la república islàmica que el règim ensenya al món per demostrar que, com diu, ha recuperat el control total del país. El líder suprem del país, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha declarat en un comunicat llegit a la televisió que considera la gran assistència a aquest acte un "avís" als Estats Units.
Aquesta manifestació contrasta amb l'apagada informativa que hi ha de les protestes antigovernamentals de les últimes dues setmanes, que van començar com una queixa per la inflació creixent, però que ja han agafat un caire polític i han deixat centenars de morts.
De portes enfora, el país es vol obrir al diàleg sense renunciar a mostrar la seva força. "L'Iran no busca una guerra, però estem totalment preparats si n'hi ha", ha contestat el ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araghchi, davant les amenaces de Donald Trump d'intervenir el país.
Tot i això, en el mateix discurs, el mandatari iranià ha afirmat igualment que estan oberts a negociar amb els Estats Units, tot i que volen que aquestes negociacions siguin "justes, amb igualtat de drets i basades en el respecte mutu".
Les declaracions que surten de l'Iran estan en línia amb el que Trump comentava als periodistes que l'acompanyaven aquest dilluns a l'avió presidencial. El líder dels EUA explicava que hi ha contactes entre els nord-americans i els iranians i que "s'està preparant una reunió". Tot i això, Trump ha advertit que qualsevol país que "faci negocis" amb l'Iran serà castigat amb un aranzel del 25%.
Encara que la portaveu de Trump, Karoline Leavitt, ha afirmat aquest dilluns que els atacs aeris són una opció per posar fi a la repressió al carrer, després ha matisat que "la diplomàcia encara és la primera opció del president" nord-americà.
En qualsevol cas, l'ambaixada virtual dels Estats Units a Teheran ha demanat aquest dilluns als ciutadans nord-americans que "surtin de l'Iran ara" i que ho facin amb un pla "que no depengui de l'ajuda del govern" nord-americà". "Si no pot sortir, busqui un lloc segur dins de la seva residència o un altre edifici segur. Porti provisions d'aliments, aigua, medicaments i altres articles essencials", recull l'alerta llançada per la delegació diplomàtica, que funciona en col·laboració amb l'ambaixada de Suïssa.
Almenys mig miler de morts i apagada d'internet
El bloqueig tant d'internet com de la telefonia mòbil a l'Iran, així com la impossibilitat dels periodistes internacionals d'informar des de dins del país, fa que sigui molt difícil, per no dir impossible, saber el nombre de víctimes que hi ha hagut en la repressió de les revoltes.
L'ONG opositora iraniana Human Rights Activists News Agency (HRANA), amb seu als Estats Units, parla de més de 500 morts, inclosos infants, i més de 10.000 detinguts. L'Iran Human Rights, una ONG amb seu a Noruega, eleva el recompte fins a 648 víctimes mortals segons l'últim balanç.
La censura digital també impossibilita que arribin imatges del país, però algunes han aconseguit esquivar les barreres, com les que mostren el Centre Mèdic Forense Kahrizak, al sud de Teheran, on hi ha desenes de cossos de les víctimes de les protestes que els familiars intenten identificar.
És un dels vídeos que ha pogut verificar el col·lectiu especialitzat en geolocalització a partir de dades obertes (OSINT) GeoConfirmed.
La Unió Europea ha anunciat noves sancions contra l'Iran com a resposta a la repressió de les manifestacions opositores.
