L'Iran i els EUA inicien converses sobre el programa nuclear sota l'amenaça d'un atac nord-americà
El règim dels aiatol·làs i la Casa Blanca han començat a negociar aquest divendres a Oman --de moment de forma indirecta-- el programa nuclear iranià, amb postures molt allunyades i sota l'amenaça d'una intervenció militar nord-americana, que ha desplaçat un portaavions prop d'aigües iranianes.
Paral·lelament, l'ambaixada virtual dels Estats Units a l'Iran ha aconsellat a tots els ciutadans nord-americans residents a l'estat del Pròxim Orient que l'abandonin o, almenys, tinguin "un pla de sortida que no depengui de l'ajuda del govern dels EUA".
En un comunicat, la legació diplomàtica virtual --la Casa Blanca no té ambaixada física a Teheran després de la ruptura de relacions diplomàtiques el 1980--, ha aconsellat als seus nacionals que, si no poden sortir, busquin un lloc segur dintre les seves cases o en edificis segurs.
Comencen les negociacions a Oman
Durant el matí de divendres, el ministre d'Exteriors omanita, Badr bin Hamad al-Busaidi, ha mantingut trobades per separat amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i l'enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, i Jared Kushner, gendre de Donald Trump i diplomàtic, a Masqat "per crear les condicions adequades per a la represa de les negociacions diplomàtiques", segons ha informat el govern omanita.
En aquest context, Araghchi ha presentat al seu homòleg omanita un "pla preliminar elaborat per Teheran per gestionar la situació actual entre l'Iran i els Estats Units". Una proposta que després Al-Busaidi ha transmès a Witkoff en una reunió posterior.
Després de la reunió amb l'enviat especial de la Casa Blanca, Al-Busaidi ha mantingut una segona reunió amb Araghchi, segons han informat la televisió estatal iraniana i l'agència IRNA.
Les amenaces de Trump i les protestes a l'Iran
Les converses entre ambdós països a Oman se celebren sota l'amenaça del president dels EUA, Donald Trump, d'intervenir militarment al país persa. Per pressionar Teheran, la Casa Blanca ha desplegat al golf Pèrsic el portaavions USS Abraham Lincoln i el seu esquadró de combat, format per tres destructors llançamíssils.
Les postures dels dos països semblen molt distanciades. Mentre, a més del programa nuclear iranià, Washington busca incloure en l'agenda de les negociacions la limitació dels míssils balístics de l'Iran i parlar del seu suport a grups regionals com Hamas, Hezbollah i els houthis del Iemen, Teheran vol negociar exclusivament la limitació del seu programa nuclear.
Els dos països ja van mantenir converses l'any passat a Masqat, amb Oman com a intermediari, però van acabar abruptament després de l'inici de la guerra entre l'Iran i Israel al juny. Unes hostilitats en què els Estats Units van participar amb el bombardeig d'instal·lacions nuclears iranianes, fet que hauria paralitzat la capacitat d'enriquiment d'urani iranià.
Aquestes converses es produeixen en un moment d'inestabilitat per a la República Islàmica després de viure al gener les protestes més violentes des de la seva fundació el 1979, esperonades per una greu crisi econòmica i el descontentament de part de la població.
Mentre el govern de Teheran reconeix 3.117 morts, organitzacions opositores com HRANA, amb seu als EUA, situen en 6.872 les víctimes mortals, si bé continua verificant més d'11.000 possibles morts, així com 40.000 detencions.
