L'Iraq, l'estat maleït: la guerra a l'Orient Mitjà torna a desestabilitzar el país just quan remuntava

Anys noranta, primera guerra del Golf i imposició d'estrictes sancions econòmiques contra el règim de Saddam Hussein que afecten la població local. Dècada dels 2000, invasió estrangera de l'Iraq justificada per la presència d'unes armes de destrucció massiva que mai han aparegut. Insurgència contra l'ocupació, inestabilitat, guerra sectària. Segona dècada del segle XXI, irrupció d'Estat Islàmic, que proclama Mossul com a capital del seu califat. Combats, morts, destrucció.

I quan, per fi, semblava que l'Iraq aixecava el cap, els efectes de la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran han tornat a atacar de ple la vida i l'economia dels iraquians, altament dependent de les exportacions de petroli.

Un caos que ha tornat al país de la guerra eterna en forma d'atacs creuats entre l'Iran, els Estats Units i grups iraquians afins o detractors al règim de Teheran.

Els objectius atacats per l'Iran, en territori iraquià

Un avió cisterna dels Estats Units s'ha estavellat aquest dijous a l'Iraq amb sis tripulants a bord. L'exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de quatre dels seus membres mentre continuen els esforços de rescat dels altres dos.

L'atac l'ha reivindicat Resistència Islàmica a l'Iraq, que agrupa diverses milícies vinculades a les Forces de Mobilització Popular, una coalició de milícies xiïtes proiranianes.

També aquest dijous, un soldat francès ha mort i cinc han resultat ferits, a prop d'Irbil, la capital del Kurdistan iraquià, després d'un atac amb drons contra una base on s'allotjaven militars francesos i italians que formaven combatents kurds en la lluita contra el terrorisme d'Estat Islàmic.

Tot i que encara es desconeix l'autor de l'atac, a les proximitats d'aquesta base, situada entre Irbil i Mossul, hi ha presència de combatents de les Forces de Mobilització Popular.

També aquest dijous, l'Iran ha atacat amb llanxes plenes d'explosius dos vaixells amb bandera maltesa i de les illes Marshall que emmagatzemaven combustibles fòssils al port iraquià de Bàssora. Les imatges, verificades per l'agència Reuters, mostraven els mercants envoltats d'enormes boles de foc.

L'incident, en què ha mort el tripulant d'un dels vaixells, se suma a l'atac de fa uns dies a uns pous de petroli, ubicats en la regió de Duhok, al Kurdistan iraquià, administrats per la companyia nord-americana HKN Energy.

Aquests incidents han precipitat el tancament total de la principal terminal d'exportació de l'Iraq i il·lustren l'impacte enorme que la guerra infligeix sobre aquest veí de l'Iran.

Des del 28 de febrer passat, dia de l'inici de l'ofensiva militar dels EUA i Israel contra l'Iran, el règim dels aiatol·làs també ha llançat drons, interceptats en la majoria de casos, contra edificis diplomàtics dels EUA a Bagdad i Irbil.

Per acabar-ho d'adobar, l'Iran i les seves milícies iraquianes afins també han atacat amb míssils i drons les bases de milícies kurdes iranianes exiliades al Kurdistan iraquià, i han provocat la mort d'alguns combatents.

Els kurds iranians han manifestat públicament la seva predisposició en aixecar-se en armes contra el règim de Teheran, si reben un suport clar i amb garanties per part de Washington.

L'Iraq, en risc de fallida si la guerra continua

"L'aturada de les exportacions pot provocar que, si la guerra continua, el govern iraquià i l'executiu kurd iraquià es quedin sense recursos econòmics d'aquí un parell o tres de mesos", explica a 3CatInfo Mohammed Hussein, economista i investigador especialitzat en el sector del petroli i el gas al Kurdistan iraquià.

L'analista explica que el principal objectiu de l'Iran amb els atacs contra instal·lacions energètiques a la regió, especialment contra companyies dels EUA, "és prevenir que el petroli i el gas arribin al mercat internacional i generar un gran impacte en l'economia mundial".

Segons Mohammed Hussein, amb els preus del barril de petroli i el gas disparats, "l'Iran vol utilitzar la seva capacitat militar per torpedinar el mercat internacional energètic com a mesura de pressió perquè Washington i Tel-Aviv cessin els atacs".

L'investigador kurd iraquià detalla que, abans del 28 de febrer, l'Iraq produïa al voltant de 4,5 milions de barrils de petroli diaris, mentre que ara la producció s'ha reduït a 1,6 milions de barrils diaris.

Mohammed Hussein destaca que les autoritats de Bagdad i del govern autònom del Kurdistan iraquià tenen un greu problema perquè "la venda de petroli suposa el 90% dels ingressos econòmics del país".

"El petroli a l'Iraq és molt més que una indústria o un sector, representa el 60% del PIB, i el 98% de les exportacions són combustibles fòssils", recorda Hussein.

En aquest sentit, l'analista subratlla la importància de Bàssora, objectiu d'atacs recents per part de l'Iran.

"El 93% de les exportacions de petroli es realitzen a través del port de Bàssora i més del 80% del petroli iraquià es produeix en aquesta regió. Per aquest motiu, bona part de les companyies internacionals del sector energètic hi operen", indica Hussein.

Pel que fa a la possibilitat d'exportar el petroli a través del nord del país per esquivar els perills del golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz, l'investigador del sector energètic assenyala que la capacitat d'exportació a través dels oleoductes del Kurdistan iraquià és limitada.

"Abans de la guerra s'exportaven 200.000 barrils per dia cap a Turquia, i ara hi ha un pla per incrementar aquesta capacitat a 400.000", detalla Mohammed Hussein. Aquest pla, que només contempla l'exportació del cru produït a les regions septentrionals de Kirkuk i del Kurdistan iraquià cap al port turc de Ceyhan, no resol com exportar la resta de petroli produït.

Les milícies xiïtes iraquianes, al punt de mira dels EUA

En un país on s'estima que entre el 55% i 60% dels 46 milions d'habitants són xiïtes, i que alberga llocs sants per a aquesta secta de l'islam com Najaf o Kerbala, la possibilitat de contagi per la guerra contra els "seus germans iranians" és molt elevada.

Com Hamas a Gaza, Hezbollah al Líban o els houthis al Iemen, les Forces de Mobilització Popular han estat una coalició de milícies que l'Iran ha finançat i armat els darrers anys per tenir un grup paramilitar xiïta afí en el veí Iraq.

Aquesta milícia paraigua va ser creada el 2014 per lluitar contra l'amenaça que representava Estat Islàmic, després d'una fàtua emesa per l'aiatol·là Ali al-Sistani, d'origen iranià i un dels principals líders espirituals del xiisme a l'Iraq junt amb Muqtada al-Sadr.

Integrades formalment en les forces armades iraquianes el 2016 per l'ascendència del xiisme en els estaments polítics i militars, les Forces de Mobilització Popular van jugar un paper clau en la desfeta dels jihadistes a l'Iraq.

Una ofensiva militar contra Estat Islàmic en què, malgrat no haver-hi una coordinació directa, la milícia xiïta proiraniana es beneficiava dels atacs aeris de la coalició internacional liderada pels EUA.

Ara, amb Estat Islàmic fora de l'equació, l'Iran està utilitzant aquestes milícies per atacar els interessos dels seus enemics en territori iraquià, tal com s'ha evidenciat aquest dijous en l'atac contra soldats francesos o contra l'avió cisterna dels EUA estavellat.

Una amenaça a la qual els Estats Units i Israel estan responent de forma contundent amb bombardejos contra les bases d'aquestes milícies que no està fent més que empènyer l'Iraq de nou cap a l'abisme.