Llarena confirma la retirada de les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig per la llei d'amnistia però no tanca la causa

El magistrat aplica la doctrina del Constitucional, tot i que mostra la seva disconformitat
Redacció
6 min

El jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, confirma la retirada de l'ordre de detenció a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín i acosta el final del procés judicial, tot i que no tanca la causa. El magistrat fa aquest pas conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional que va ordenar al Suprem aplicar l'amnistia a Dolors Bassa, i que, per extensió, afecta la resta de condemnats i processats.

En una interlocutòria feta pública aquest dilluns, el jutge "revalida" la decisió que va prendre de forma provisional minuts després que el TC avalés l'aplicació de l'amnistia a la malversació als líders de l'1-O i diu que no és "compatible" mantenir les ordres de detenció.

Ara bé, Llarena es resisteix a tancar la causa perquè encara queda, com a mínim, un recurs de Puigdemont per resoldre i fins que no es tramiti no es pot elevar a la sala el sobreseïment de la causa.

Les reaccions dels partits

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha celebrat una "victòria rotunda sense pal·liatius" nou anys després que s'obrís la causa contra ells per l'1-O. En un missatge a la xarxa social X, el secretari general del partit ha dit que l'amnistia no és una concessió de l'Estat, sinó que és el resultat d'una batalla jurídica, política i democràtica llarga.

Des del PSC han volgut recordar a Junts que amb un govern de dretes, l'amnistia no s'hauria aplicat. "Si fos pel PP o per Vox aquesta llei no s'aplicaria i el senyor Carles Puigdemont no podria tornar", ha dit Lluïsa Moret, viceprimera secretaria de Organizació i Acció Electoral del partit.

La secretaria general d'ERC, Elisenda Alamany, ha valorat que és "una bona notícia" que allò que el seu partit ha treballat "des de fa molts anys i, a vegades, sol", doni els seus fruits. A més, Alamany ha considerat que ara cal superar l'escull i que "el Suprem apliqui l'amnistia definitivament". Su Moreno, del secretariat nacional de la Cup, ha afirmat que "l'amnistia s'havia d'aplicar per defensar els drets civils i polítics".

Què diu Llarena?

El jutge accepta la petició del TC, que li demana que permeti l'aplicació de la llei d'amnistia però, retreu al tribunal la manca de "mesura" i diu que les decisions del Suprem no van ser "inadmissibles o imprevisibles" com deia el Constitucional.

Llarena accepta aplicar la disposició del Constitucional "encara que no comparteixi els motius en què es basa". A més, diu que la seva interpretació de l'amnistia estava "jurídicament fonamentada".

El jutge diu a més que el delicte de malversació no seria amnistiable i considera que el seu text "no substitueix una resolució definitiva sobre l'extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspongui adoptar a l'òrgan competent", en aquest cas la Sala del Tribunal Suprem. Remarca, per tant, que serà aquest òrgan qui es pronunciï sobre la conclusió del cas.

La Sala de lo Penal del Suprem, que va fer el judici i va condemnar els líders del procés, és qui ha d'arxivar definitivament la causa del procés. Es preveu que la decisió sigui ràpida pels líders independentistes condemnats i processats.

L'aplicació de l'amnistia també aixecarà la inhabilitació als líders que havien estat condemnats per malversació: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig junts a l'exili, en un moment rellevant pel seu cas judicial.
Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, junts a l'exili (ACN/Maria Garcia)

Tant Llarena com la sala penal van donar cinc dies a les parts personades perquè s'hi pronunciessin i, un cop rebuts els escrits, Llarena fa un pas més per tancar la part que li tocava de la causa del procés, sense que sigui el pas definitiu.

El punt d'inflexió, la sentència del TJUE

Han passat nou anys de l'1 d'Octubre. Vuit després de la inhabilitació dels líders del procés. Set després de la sentència del judici, l'octubre del 2019. I dos anys i mig des que es va aprovar l'amnistia al Congrés.

El perdó efectiu —que esborra les condemnes, la inhabilitació i els antecedents penals— va començar amb la sentència del TJUE del mes de juliol. Aquella resolució avalava la llei d'amnistia que havia aprovat el Congrés dels Diputats i assegurava que era conforme al dret comunitari.

Amb la sentència de Luxemburg sobre la taula, el Tribunal Constitucional va celebrar el 6 d'octubre un ple per resoldre els recursos d'empara de Dolors Bassa i Jordi Turull. La ponència sobre el recurs de Turull va quedar retirada i els magistrats van aprovar per 7 vots a favor i 5 en contra la sentència que avala l'amnistia pel delicte de malversació. Per tant, els magistrats acceptaven que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets de l'exconsellera Dolors Bassa i, en conseqüència, dels altres líders del procés.

El jutge Pablo Llarena intervenint públicament, en el context de l'aplicació de l'amnistia als líders del procés
Llarena és un dels jutges que s'haurà de pronunciar després de l'aprovació de l'amnistia (Europa Press)

El text era contundent contra l'actuació del Tribunal Suprem i el tribunal de garanties l'instava a aplicar l'amnistia de manera immediata.

Després del ple del Constitucional, la pilota va quedar a la teulada del Suprem que, quan va conèixer la resolució, va aixecar de forma provisional l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Lluis Puig i Toni Comin. No obstant, va advertir que això no implicava que després pogués resoldre en sentit contrari.

Llarena ha esperat fins a tenir les al·legacions de les parts per fer aquest nou pas. El divendres 16 d'octubre era el primer dia que podia enviar la decisió al Suprem, però el magistrat estava de viatge fora d'Espanya i va optar per esperar a tornar.

Tres euroordres i processos en tres països europeus

En aquests nou anys, hi ha hagut tres euroordres diferents. La primera, el novembre de 2017, emesa per la jutgessa Carmen Lamela. Part del govern era a l'exili des del 30 d'octubre del 2017. La va retirar Pablo Llarena quan va assumir el cas, per evitar que la justícia belga limités els delictes pels quals es podria entregar Puigdemont.

Llarena va declarar en rebel·lia processal Puigdemont el 23 de març del 2018 i va decretar la segona ordre de detenció nacional i internacional. La va retirar després que Alemanya limités les condicions d'extradició de Puigdemont.

El Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu
El Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu (Europa Press)

La tercera va ser amb la sentència del procés, el 14 d'octubre del 2019, quan Llarena va dictar una nova interlocutòria amb l'ordre europea i internacional de detenció pels delictes de sedició i malversació. El 21 de juliol del 2023 Llarena va actualitzar les ordres nacionals de detenció després que quedés derogat el delicte de sedició del Codi Civil espanyol.

En tot aquest temps, el recorregut judicial ha passat per tres països: Bèlgica, Alemanya i Itàlia.

A Bèlgica és on es van establir els exiliats i on van presentar batallà judicial.

A Alemanya, Puigdemont va ser detingut el 25 de març del 2018, però la justícia alemanya va descartar l'extradició per rebel·lió. Llarena va optar per no demanar una possible l'entrega per malversació. Finalment, no va ser extradit.

Puigdemont també va ser retingut en territori italià, a l'Alguer, el 2019. Va quedar en llibertat l'endemà i el procediment sobre l'execució de l'ordre es va arxivar el 2023.

Avui és notícia

Més sobre Amnistia

Mostra-ho tot