Lluita contra la pena de mort als EUA: el testimoni de dos implicats en primera persona
La pena de mort és un càstig vigent als Estats Units d'Amèrica, prevista en 32 dels 50 estats del país i per la justícia federal i militar.
En aquests moments el suport popular és el més baix de què se'n tenen registres: un 47% de nord-americans creuen que s'aplica de manera justa, i un 53% considera que s'hauria de restringir als casos més greus d'assassinat. Però el president Trump vol ampliar-ne els supòsits.
Parlem amb dues persones que hi fan campanya en contra en una lluita que és col·lectiva, però que en el seu cas també és personal.
En contra malgrat l'assassinat del seu pare
Vuit anys abans que SueZann Bosler veiés com el seu pare moria apunyalat, ell li va dir que, si mai algú el matava, continuaria pensant que no es mereixia la pena de mort.
El 22 de desembre de 1986, Bosler va haver de repensar aquesta frase de la manera més cruel:
El meu pare estava agafat a la porta i l'estava apunyalant una vegada i una altra, una altra, una altra... va caure a terra, va quedar de genolls. Jo em vaig posar a cridar, ell es va girar cap a mi, m'anava a apunyalar, em vaig girar i em va clavar el ganivet a l'esquena. Es va tornar a girar cap al meu pare, que s'intentava aixecar. Li va clavar 22 punyalades més.
L'assassí havia entrat a robar a la rectoria on el seu pare, pastor, vivia amb la família a Miami. El seu instint de supervivència la va portar a fer-se la morta fins que el va sentir marxar.
Jo només volia acostar-me al meu pare i, si encara no era mort, abraçar-lo perquè pogués respirar per última vegada amb mi. Dir-li que l'estimava una última vegada.
Diverses cirurgies li han curat les ferides físiques, però la més difícil, la del perdó, l'ha ocupat des d'aleshores. L'assassí va ser condemnat a la pena capital, i ella, sent la víctima, va lluitar als tribunals fins a treure'l del corredor de la mort. Ara compleix cadena perpètua.
Sento que soc una supervivent per poder continuar lluitant per salvar la vida d'aquesta gent. Per què hem de matar gent que mata gent, per fer entendre que matar gent no està bé? Jo ho veig molt clar, i ho dic al govern sempre que puc.
La lluita de la SueZann és per salvar la vida dels culpables, però també dels innocents condemnats a mort. Des de l'any 1976, 200 persones han estat exonerades després de passar, de mitjana, 11 anys al corredor de la mort sense haver comès cap crim.
Salvat de la pena de mort per un cop de sort
Juan Roberto Meléndez va estar al corredor de la mort disset anys, 8 mesos i un dia, tot i ser innocent:
El dilluns escollien jurat, el dimarts seguien escollint el jurat, el dimecres entraven les evidències, el dijous em consideraven culpable i el divendres, a les deu del matí, ja m'havien condemnat a mort.
El miracle, com ell ho descriu, va arribar a l'última apel·lació quan ja havia perdut tota l'esperança. Van trobar una gravació de la confessió del culpable, van fer una investigació, i va quedar en llibertat.
Des d'aleshores, va allà on el reclamen per fer campanya contra la pena de mort i contra els errors irreparables que ell ha tingut la sort de poder esquivar.
Mereixem una llei que pugui culpar una persona innocent? Mereixem una llei racista? Mereixem una llei que costa molts diners? És clar que no.
