L'oci és horrorós

Fa uns anys, el meu sogre em va sorprendre amb una frase: "L'oci és horrorós", em va dir.

Aquest proper 11 de febrer l'oci, el nocturn, tornarà a obrir a Catalunya, i sense cap mena de restriccions. Tancat tot just un dia abans de les festes de Nadal, nit de Cap d'Any inclosa, el sector és un dels que més han patit les conseqüències d'aquesta pandèmia. Cosa natural si considerem que les interaccions entre persones sense distància ni mascareta són difícils de mantenir en aquests entorns.

Però el que vull és dirigir-me als "integristes" de l'oci, que tant l'han intentat practicar, saltant-se les normes, i els vull dir que potser no calia. Si busquem la definició d'"oci" al diccionari català, trobarem que l'oci és exactament "el fet d'estar sense fer res". Per tant, tots tranquils, perquè en aquests darrers temps, hem estat sense fer gairebé res. Podríem dir que hem estat en un estat d'oci continu, total, ple, constant, diürn i també nocturn.

El meu sogre tenia raó. Estar sense fer res és horrorós.