L'ofici de mestre, en crisi: "És una professió que compromet, però també angoixa"

Segons un informe de la UNESCO, la professió docent viu una crisi sense precedents. Es calcula que el 2030 ja faltaran arreu del món més de 44 milions de mestres i professors.

A Catalunya, els sindicats denuncien la falta de docents en matemàtiques, llengua catalana i aules d'acollida. I la Fundació Bofill alerta que la situació amenaça la qualitat del sistema educatiu.

Com es pot potenciar la vocació i la formació de mestre? Què afavoreix el benestar emocional a l'aula? Cada vegada hi ha més infants diagnosticats a les aules: és viable amb els recursos que tenim aplicar el decret d'inclusió? A "L'ofici d'educar" fem tertúlia de savis mestres.

La vocació de mestre

Ser mestre és la millor feina del món, perquè ajuda a fer créixer persones i a transformar el món, assegura la mestra i biòloga Coral Regí: "És una feina que ens compromet, però també angoixa quan falten recursos; que requereix professionalitat, i que té grans retorns".

"No es tracta d'omplir-los el cap de coneixements, sinó de crear una xarxa de treball compartida en què aprenem tots", afegeix Regí. Els mestres han d'estar oberts, receptius i empàtics per potenciar els talents de l'alumnat i la comunicació amb les famílies.

El teu dia a dia a l'escola mostra la societat que vols, assevera David Vilalta, mestre, autor del llibre "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici" i creador del pòdcast "Quina educació volem?".

"L'escola no només ha d'ensenyar coses, sinó que ha d'ensenyar a ser i a conviure, lligat a saber fer i al coneixement", afirma.

Per Vilalta, estem en un moment històric en què hi ha poca empatia socialment, i a l'escola s'han de generar ambients d'empatia per aprendre continguts i a ser ciutadans: "En la formació i l'exercici docent, és bàsic el coneixement profund de la matèria, la pràctica i la reflexió sobre la pràctica, el treball comú amb els companys i el coneixement dels alumnes."

Però en la formació docent encara falta educació emocional, reconeix Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional. I falta formació per a l'aprenentatge de la lectoescriptura de forma transversal i profunda, afirma Coral Regí.

I tampoc hi ha pràcticament formació en atenció a la diversitat als currículums universitaris, lamenta Efrèn Carbonell, psicopedagog i referent de l'educació inclusiva a Catalunya.

Benestar emocional a l'aula

Si un infant no està bé emocionalment, no se sent segur o no se sent estimat, no pot estar obert a l'aprenentatge, assevera Agnès Vallvé: "Després del pati o del migdia, poden arribar amb conflictes que els neguitegen, i és bo dedicar uns minuts a resoldre el que ha passat, per fer net i començar la classe."

La dinàmica de les "notícies fresques" funciona molt bé, assegura Vallvé, i consisteix a fer una roda per compartir un desig, una pel·lícula o una notícia, com que l'avi està malalt: "Et pots trobar un infant que vingui amb una notícia fresca molt urgent, i t'explica que els seus pares se separen. Ens escoltem i la sort és que entre ells també responen si tenen pares separats i es crea un clima d'aula diferent."

Els docents estan cada vegada més desbordats per situacions complicades i conflictives a l'aula, reconeix l'experta, que proposa que el mestre senti en tot moment que els problemes no són només seus, sinó de tot l'equip i el centre, i compartir estratègies: "Els docents hem de sentir empatia cap als infants, cap als companys i cap a les famílies, tenim el deure de guanyar-nos la seva confiança i fer-los sentir que som un equip."

Diversitat i inclusió a l'aula

Cada vegada hi ha més infants diagnosticats a l'aula, però diagnosticar tant en la infància i en l'adolescència, afavoreix o enreda?

Respon Efrèn Carbonell: "Depèn, pot ajudar sempre que sigui un element de suport i creatiu. Però no ajuda si es fa per encaixar, etiquetar i posar una barrera a l'aula."

Una tercera part de l'alumnat té necessitats educatives a l'aula. Entre un 25% i un 44%, reconeix Carbonell, autor d'"Aprenent a veus".

"El creixement en els últims anys és molt bèstia. Les dades espanten. Com un mestre pot atendre a l'aula situacions de TEA, dèficit motriu, TDAH, trastorns emocionals i altes capacitats a la vegada? És terrible, i vol dir formació", explica.

S'ha de reavaluar el decret d'inclusió, seguint els informes de les Nacions Unides, per evitar que s'utilitzin eines diagnòstiques per segregar. I, sobretot, que el docent sigui capaç de posar-se al lloc de la família que rep el diagnòstic, a qui se li han trencat les expectatives, assevera Carbonell.

I entendre que el diagnòstic no és un punt final, sinó l'inici per treballar plegats, afegeix Coral Regí.

Capgirar resultats i mirar al futur

Les proves de competències bàsiques serveixen per conèixer amb quins exercicis fallen més els alumnes i fer millores, constata Agnès Vallvé.

Per Coral Regí, "els resultats no han de servir per crear un núvol de males notícies, que generen malestar i pessimisme entre els docents. Els resultats de les proves han de ser un diagnòstic per millorar, no per culpabilitzar-nos que les coses es fan malament."

L'estadística serveix per dibuixar una part de la realitat i prendre'n consciència, reconeix Vilalta, però per millorar s'està fent el mateix: "Facilitar que els alumnes aprenguin tècniques matemàtiques, deixant de banda el pensament, la creativitat i la flexibilitat."

Els corrents pedagògics a Catalunya han estat punters i potents, recorda Coral Regí, i som referents, en lloc d'anar enrere per equiparar-nos a la resta de l'Estat, tal com proposen algunes mesures. La professora Susanna Soler Sabanés considera que cal un nou enfocament:

L'objectiu és crear un nou ecosistema de coneixement, que impulsi a treballar i aprendre i resoldre en equip, en comunitat i per a la comunitat, conclou Sabanés.