L'OMS alerta que 23 milions d'infants es van quedar sense vacunes el 2020

El 2020, 23 milions d'infants es van quedar sense les vacunes que els corresponien segons els programes rutinaris, segons dades que han fet públiques aquest dijous l'Unicef i l'OMS. Són 3,7 milions més que el 2019 i la pandèmia n'ha estat una de les causes principals.

La dada més preocupant és que la majoria, uns 17 milions, probablement no hauran rebut ni una sola vacuna durant tot l'any. La majoria viuen en comunitats en conflicte, en llocs remots faltats de serveis o en suburbis on tenen accés limitat a l'assistència sanitària i social bàsica.

En comparació amb el 2019, tres milions i mig més de nens i nenes es van quedar sense la primera dosi de les vacunes de la diftèria, del tètanus  i de la tos ferina i tres milions més es van quedar sense la primera dosi de vacuna contra el xarampió.

Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'OMS, ha afirmat que tot i que molts països estan centrats en les vacunes contra la Covid, cal atendre'n d'altres per no deixar molts infants en risc de tenir malalties devastadores però que es poden prevenir, com el xarampió, la pòlio o la meningitis:

"Molts brots de malalties poden ser catastròfics per a comunitats i sistemes de salut que ja estan batallant contra la Covid i això fa més urgent que mai invertir en vacunació infantil i assegurar que arriba a tots els nens i nenes".

Per països, el més afectat és l'Índia, on el 2019 hi va haver 1.403.000 infants que no van rebre la vacuna que els tocava contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina (DTP-1). La xifra va pujar fins a 3.038.000 el 2020. En general, per a totes les vacunes, la cobertura va caure del 91% dels infants al 85%.

Pel què fa a la DTP-1, la segueixen el Pakistan, que va passar de 567.000 infants no vacunats el 2019 a 968.000 el 2020, i Indonèsia, que va passar de 472.000 a 797.000. Els següents a la llista són les Filipines, Mèxic, Moçambic, Angola, Tanzània, l'Argentina, Veneçuela i Mali.

A la regió americana, la cobertura de vacunació ha continuat baixant i només hi havia un 82% amb totes les previstes, davant d'un 91% el 2016.

Segons l'OMS, abans de la pandèmia de Covid la cobertura amb les vacunes contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, el xarampió i la pòlio s'havia estancat durant anys en el 86%, per sota del 95% mínim que recomana aquesta institució.

Altres vacunes també se n'han ressentit; és el cas de la del virus del papil·loma humà, que protegeix les noies perquè de més grans no tinguin càncer de coll d'úter. A tot el món, 1,6 milions de noies no la van rebre el 2020 i ara la cobertura és del 13%, respecte al 15% que hi havia el 2019. El tancament d'escoles n'ha estat una de les causes.

També al sud de Califòrnia

La disminució en l'administració de vacunes no s'ha donat només en països en desenvolupament. També s'ha observat al sud de Califòrnia, segons un estudi publicat a Pediatrics –la revista oficial de l'Acadèmia Americana de Pediatria– i fet per investigadors del grup mèdic Kaiser Permanente Southern California, encapçalats per Bradley K. Ackerson.

Els autors van estudiar un grup ampli d'infants i adolescents de 0 a 18 anys entre el gener i l'agost del 2020 i van comparar les dades amb les del mateix període del 2019.

Els resultats indiquen que la vacunació contra el xarampió va disminuir de forma marcada en tots els grups d'edat, si bé es va recuperar força en els infants de 0 a 23 mesos. També es va recuperar en la resta, fins als 18 anys, però no de forma suficient, i la cobertura es va mantenir més baixa.

La conclusió és que amb la pandèmia es va reduir molt l'administració de vacunes i que una certa recuperació no va permetre arribar als nivells usuals de cobertura.