L'ONU insta l'Iran a posar fi a la "brutal repressió", mentre Trump envia vaixells al golf Pèrsic
El cap dels drets humans de l'ONU exigeix a l'Iran que acabi amb la "brutal repressió" contra els moviments de protesta al seu país.
Ho ha fet en el transcurs de la sessió extraordinària del Consell de Drets Humans de l'ONU que ha aprovat una resolució que insta Teheran a posar fi a "les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades, tortures i altres abusos" contra els participants en les protestes ciutadanes que van començar l'última setmana del 2025.
Volker Türk ha demanat a les autoritats iranianes que alliberin de forma immediata "totes les persones detingudes de forma arbitrària" i que s'estableixi una moratòria total de la pena de mort.
Milers de morts i detinguts
Algunes ONG quantifiquen més de 5.000 morts i més de 26.000 persones detingudes durant la repressió de les manifestacions que han omplert els carrers de Teheran, Esfahan i altres ciutats de l'Iran.
Per a l'ONG Iran Human Rights (IHR), amb seu a Noruega, la xifra real de víctimes mortals durant les protestes s'acostaria als 25.000.
Dimecres, les autoritats van confirmar un balanç de 3.117 persones mortes. Però segons el règim iranià la gran majoria són "màrtirs", és a dir, membres de les forces de seguretat o "transeünts" que passaven per on hi havia manifestacions.
Segons l'ONU, el règim dels aiatol·làs intenta deslegitimar els manifestants qualificant-los de "terroristes, enemics de l'Estat o d'agents estrangers" per justificar "l'ús excessiu, innecessari i desproporcionat de la força" en la repressió de les protestes. Volker Türk demana que s'obri una investigació independent sobre les violacions dels drets humans a l'Iran.
El tall d'internet imposat fa dues setmanes pel govern a l'Iran impedeix que la xifra de víctimes de la repressió pugui ser verificada i que la realitat del que es viu en les últimes jornades al país arribi a la resta del món.
Alguns iranians han publicat els noms d'algunes d'aquestes víctimes quan aconsegueixen connectar-se a internet a través de Starlink o, fins i tot, utilitzant xarxes de països veïns, tot i que aquestes oportunitats són molt escasses.
En aquest context, el Consell de Drets Humans de l'ONU ha decidit prorrogar dos anys més la Missió d'Investigació sobre l'Iran, amb el vot favorable de 25 dels 47 membres.
La Missió d'Investigació sobre l'Iran es va crear el novembre del 2022, durant la repressió de la revolta que va seguir a la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda i colpejada fins a la mort perquè no duia ben posat el vel.
Trump envia "una flota enorme" a l'Iran
Donald Trump assegura que els Estats Units han enviat "una flota enorme" de vaixells cap a l'Iran. En els últims dies, el vaixell insígnia de la flota del Pacífic, el portaavions de propulsió nuclear Abraham Lincoln, i tot el seu grup de combat haurien abandonat el mar de la Xina en direcció cap a l'oceà Índic.
El president nord-americà no ha concretat si amb aquesta pressió militar a prop del Pèrsic els EUA volen forçar la dimissió o l'exili del líder iranià, Alí Khamenei, però ha advertit Teheran que els estan vigilant i que ja es veurà què passa si continua la repressió.
A més, Washington ha sancionat vaixells de la denominada "flota fantasma" i vuit empreses que haurien transportat petroli iranià i l'haurien introduït en mercats internacionals. Entre les empreses sancionades n'hi ha de capital indi, i d'altres amb seu a Oman i als Emirats Àrabs. Segons el Departament del Tresor nord-americà, continuarà investigant les empreses que ajuden a generar els fons que Teheran utilitza "per reprimir el seu poble".
Trump ha amenaçat de forma repetida amb un atac militar contra Teheran. Però en l'última setmana la seva retòrica contra el règim iranià s'ha suavitzat.
