L'opacitat al voltant de la tragèdia de Melilla
Han passat cinc mesos des de la tragèdia de la tanca de Melilla i la situació cada cop és més delicada per al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Podríem dir, fins i tot, que és una situació asfixiant, però seria un paral·lelisme frívol. A Marlaska se'l qüestiona, precisament, per les imatges vergonyoses de desenes d'homes amuntegats: uns, malferits, i altres, morts, pels cops de la policia i per asfíxia.
El ministre acaba de tornar de Brussel·les, on ha demanat més col·laboració dels socis europeus amb els països de la riba mediterrània per gestionar la via marítima de migració. Diu el ministre davant dels col·legues europeus, textualment, que els estats "han de rescatar les persones en risc", que no hi ha cap altra alternativa, "ni humanitària, ni jurídica".
Sembla que amb la gent que arriba per terra sí que n'hi ha, d'alternativa, i és apallissar-los, intoxicar-los amb pots de fum, amuntegar-los vius, ferits i morts, emmanillar-los amb brides i retornar-los en calent.
El govern espanyol s'ha mogut en l'opacitat respecte als fets de Melilla. Ha ocultat el que hi havia passat amb un discurs que intenta dibuixar una altra realitat (parlant d'"operació ben resolta", "assalt violent" i "resposta proporcional"). Per descomptat, ni rastre d'autocrítica ni de crítica a l'actuació de la Guàrdia Civil o de la policia marroquina.
Per acabar de complir amb el patró, el ministre menysté informacions periodístiques i fins i tot qüestiona l'informe del defensor del poble. Ho va fer, fa unes setmanes, amb el reportatge de la BBC i ho fa ara, amb la investigació conjunta dels diaris El País, Le Monde, Der Spiegel i Enass, juntament amb Lighthouse Reports. Però, a falta de transparència, la veritat es va obrint camí.
El treball periodístic que trobareu aquest dimecres a El País és escrupolós amb els detalls, ben documentat amb imatges inèdites i testimonis que permeten reconstruir l'infern que es va viure el 24 juny al punt fronterer de Melilla.
Mireu-vos-el, si teniu una estona, perquè és molt revelador i també molt angoixant. Hi ha imatges molt dures de persones agonitzant, de policies colpejant gent estesa a terra i llençant cossos com si fossin bosses d'escombraries.
El periodisme és més necessari que mai, és imprescindible, en l'era de les 'fake news', i reportatges com aquest ho demostren. Eren nois joves, alguns fins i tot menors (difícilment s'arribarà a saber). Se'ls va tractar com si fossin rates. Una falta d'humanitat i de respecte pels drets més fonamentals intolerable en qualsevol societat democràtica. S'han d'assumir -com a mínim- responsabilitats polítiques.
