L'oposició assalta el Parlament i aconsegueix anul·lar les eleccions al Kirguizistan

A l'exrepública soviètica del Kirguizistan, els resultats de les eleccions de diumenge, amb victòria dels partits prorussos, ha acabat amb aldarulls a la capital i amb l'oposició assaltant el Parlament. Ara s'ha obert un compàs d'espera amb la decisió de la comissió electoral d'anul·lar els resultats.

Les protestes pel frau en les eleccions legislatives de diumenge han agafat una velocitat vertiginosa. Els resultats atorgaven una gran victòria a dos partits oficialistes, i milers de persones han sortit als carrers.

 

 

Els observadors de l'OSCE havien donat credibilitat a les acusacions de compra de vots i abús de poder.

Malgrat els primers xocs amb la policia, una part dels manifestants s'han fet forts i en poca estona han ocupat l'edifici on hi ha el Parlament i l'administració presidencial. Han accedit a dependències del Ministeri de l'Interior i han alliberat l'expresident, que complia pena d'onze anys de presó condemnat per corrupció.

El president del país, Sooronbai Jeenbekov, ha sortit a condemnar el que qualifica d'intent il·legal de prendre el poder. De tota manera, ha explicat que havia ordenat als cossos de seguretat que no obrissin foc i, com a concessió, que s'investigarien els resultats electorals.

"He demanat a la comissió electoral que investigui si hi ha hagut irregularitats."

 

Escenari obert al Kirguizistan

Poc després, la comissió electoral ha invalidat els resultats. Ara caldrà veure si els opositors es conformen amb una repetició de les legislatives o si demanen també el cap del president.

 

El Kirguizistan, amb prop de sis milions d'habitants, ja ha viscut en la història recent dues revoltes populars, el 2005 i el 2010, que van fer caure els presidents.

El Kremlin ha d'afegir, per tant, el Kirguizistan a la llista d'exrepúbliques soviètiques on ara mateix hi ha situacions convulses, com passa a Bielorússia, Ucraïna, Armènia o l'Azerbaidjan.