Lorenzo contra tots
Artur Peguera, periodista de TV3
2 min
És cert que, tant els tests de pretemporada com els entrenaments del Gran Premi de Qatar, deixaven prou clar que Casey Stoner s'apuntaria la victòria en la primera cursa de la temporada. Però el circuit de Losail també ens ha mostrat que, ni l'australià que va fer campiona la Ducati l'any 2007 es passejarà per aquest mundial ni tampoc Honda podrà convertir el certamen en una reserva privada on només hi puguin caçar els seus pilots. Cert és també que Jorge Lorenzo es presenta com a únic convidat a la festa del repartiment de trofeus.
L'empenta i la qualitat del pilot balear va ser una benedicció inesperada al circuit qatarià. Quan érem molts –segurament majoria- els que començàvem a veure clar que Stoner i Pedrosa convertirien aquest Mundial en una reedició dels duels Catalunya-Austràlia protagonitzats per Àlex Crivillé i Mick Doohan la dècada dels 90, Jorge Lorenzo va serrar les dents i va donar un cop de puny al gas de la seva Yamaha per anunciar que el campió no es rendeix, i molt menys el dia que estrena el número 1 a la cúpula de la moto. Per tant, encara que sigui en clara inferioritat numèrica, hi haurà lluita de marques.
Pel que fa al títol de pilots, ha quedat clar que Stoner n'és un dels favorits. Ara mateix, el principal. Si va ser campió amb Ducati, què no podrà fer amb la millor Honda dels últims temps? Però que ningú ensorri abans d'hora Dani Pedrosa. El català no només va aguantar el ritme supersònic que va marcar Stoner les primeres voltes, sinó que el va superar. Fins i tot semblava que Dani –especialista a guanyar curses quan es posa al capdavant- començava a anar-se'n de l'australià, però va ser aleshores quan van aparèixer unes molèsties al braç que per poc no el deixen sense podi. Per tant, encara que ara mateix només en siguin tres, hi ha més d'un candidat al títol de pilots.
Qui no entra a les travesses és Valentino Rossi. Veurem quant durarà la paciència del millor pilot de la història ara que ja no disposa de la millor moto, ha de lluitar per posicions allunyades del podi i, sobretot, quan ha pogut comprovar la facilitat amb que pilots molt inferiors, com Dovizioso, li treuen més de mig segon per volta. "Il Dottore" ha estat un gran guanyador, però no digereix gens bé la derrota. El temps ho dirà.
En Moto2, Marc Márquez només va necessitar quatre voltes per rebre l'única lliçó que no li podia donar Emili Alzamora. "De les caigudes també se n'aprèn", va dir el de Cervera poc després d'aixecar-se del terra, sortosament sense cap fractura. El cop va ser considerable i aquesta categoria no permet aferrar-se a la moto mentre llisques per l'asfalt, com en la cursa de Portugal, on l'any passat va estar a punt de perdre el Mundial de 125 cc. Però qui sap si aquest contratemps serà la primera etapa del camí cap al títol... Ho començarem a veure el 3 d'abril a Jerez. El que ja no crec que vegi és la prova del vuitè de litre. Aquesta temporada, l'última de la cilindrada petita, promet ser somnífera.
L'empenta i la qualitat del pilot balear va ser una benedicció inesperada al circuit qatarià. Quan érem molts –segurament majoria- els que començàvem a veure clar que Stoner i Pedrosa convertirien aquest Mundial en una reedició dels duels Catalunya-Austràlia protagonitzats per Àlex Crivillé i Mick Doohan la dècada dels 90, Jorge Lorenzo va serrar les dents i va donar un cop de puny al gas de la seva Yamaha per anunciar que el campió no es rendeix, i molt menys el dia que estrena el número 1 a la cúpula de la moto. Per tant, encara que sigui en clara inferioritat numèrica, hi haurà lluita de marques.
Pel que fa al títol de pilots, ha quedat clar que Stoner n'és un dels favorits. Ara mateix, el principal. Si va ser campió amb Ducati, què no podrà fer amb la millor Honda dels últims temps? Però que ningú ensorri abans d'hora Dani Pedrosa. El català no només va aguantar el ritme supersònic que va marcar Stoner les primeres voltes, sinó que el va superar. Fins i tot semblava que Dani –especialista a guanyar curses quan es posa al capdavant- començava a anar-se'n de l'australià, però va ser aleshores quan van aparèixer unes molèsties al braç que per poc no el deixen sense podi. Per tant, encara que ara mateix només en siguin tres, hi ha més d'un candidat al títol de pilots.
Qui no entra a les travesses és Valentino Rossi. Veurem quant durarà la paciència del millor pilot de la història ara que ja no disposa de la millor moto, ha de lluitar per posicions allunyades del podi i, sobretot, quan ha pogut comprovar la facilitat amb que pilots molt inferiors, com Dovizioso, li treuen més de mig segon per volta. "Il Dottore" ha estat un gran guanyador, però no digereix gens bé la derrota. El temps ho dirà.
En Moto2, Marc Márquez només va necessitar quatre voltes per rebre l'única lliçó que no li podia donar Emili Alzamora. "De les caigudes també se n'aprèn", va dir el de Cervera poc després d'aixecar-se del terra, sortosament sense cap fractura. El cop va ser considerable i aquesta categoria no permet aferrar-se a la moto mentre llisques per l'asfalt, com en la cursa de Portugal, on l'any passat va estar a punt de perdre el Mundial de 125 cc. Però qui sap si aquest contratemps serà la primera etapa del camí cap al títol... Ho començarem a veure el 3 d'abril a Jerez. El que ja no crec que vegi és la prova del vuitè de litre. Aquesta temporada, l'última de la cilindrada petita, promet ser somnífera.
