L'Organització Mundial contra la Tortura demana anul·lar les condemnes de Cuixart i Sànchez
Redacció
El secretari general de l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), Gerald Staberock, ha reclamat a l'Estat que anul·li les condemnes del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el líder de la Crida, Jordi Sànchez, per ser "desproporcionades", i que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apel·lació i la reformulació del delicte de sedició.
Ho ha fet en una carta que adreça al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado; el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro.
L'OMCT representa més de dues-centes organitzacions no governamentals contra la tortura i altres violacions dels drets humans. Demana l'anul·lació de les condemnes a Sánchez i Cuixart per constituir "restriccions desproporcionades al seu dret a la llibertat de reunió pacífica" i diu que "estableix un precedent que afecta negativament el dret efectiu a la llibertat de reunió a Espanya", en la mateixa línia del que també havia expressat Amnistia Internacional.
L'Organització Mundial contra la Tortura també recomana revisar la definició del delicte de sedició del Codi Penal espanyol i que garanteixi la salvaguarda de drets davant una possible restricció de la llibertat d'expressió, de la de reunió pacífica, la desobediència civil o la protesta.
D'acord amb altres institucions i directrius internacionals, explica que dins el concepte pacífic també inclou conductes que poden molestar o ofendre o que poden "obstaculitzar temporalment" l'activitat de tercers.
La carta del secretari de l'organització constata, a més, que la sentència de l'1-O es va emetre després de dos anys de detencions "arbitràries" i que enlloc del Tribunal Suprem s'hauria d'haver abordat en un tribunal a Catalunya, que és on es van produir els fets.
També alerta que la sentència de l'1-O pretengui tenir un efecte dissuasiu en altres reivindicacions a l'Estat.