Lubna Alkanawati, activista per les dones a Síria: "Tenim esperança perquè ara som més fortes"

Lubna Alkanawati (Aràbia Saudita, 1980) treballava de dissenyadora gràfica a Síria. Però el 2011, l'aixecament popular contra el règim de Bashar al-Assad li va canviar radicalment la vida.

Es va implicar en l'activisme polític i, poc després, en l'ajuda mèdica a dones a la Ghouta Oriental assetjada. El contacte directe amb elles li va obrir els ulls sobre les desigualtats estructurals i la violència que pateixen, i la va empènyer a abraçar la causa feminista, inspirada per referents com Razan Zaitouneh o Samira Khalil, desaparegudes en mans de grups armats.

El 2014 va haver de fugir de Damasc i del país per les amenaces de mort que rebia. Va passar set anys a Turquia, d'on també va haver d'escapar-se després de noves intimidacions, fins a establir-se finalment a França, a Lió, on viu actualment com a mare soltera. Des d'allà continua treballant pels drets de les dones i contra l'oblit de Síria com a directora executiva de Women Now for Development, organització que acaba de guanyar el premi ICIP Construcció de Pau 2025.

 

Sònia Calvó: Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. Era l'any 2012. Quina era la tasca de l'entitat aleshores?

Lubna Alkanawati: La nostra organització va ser fundada per l'escriptora Samar Yazbeg, un personatge molt famós en el context sirià. Era al nord de Síria, on ja havia començat la violència del règim de Bashar al-Assad. Així que va ser testimoni del que els passava a les dones. Va començar a comunicar-se amb les seves amigues feministes i va establir l'organització a París el juny del 2012.

En aquell moment, la nostra principal preocupació era tenir un espai perquè les dones poguessin parlar, ajuntar-se i organitzar-se per formar part d'aquest canvi. Perquè quan la violència va començar a augmentar, les dones van haver de fer front a molts reptes per participar enmig del creixement del militarisme. Era tot un repte.

Havíem perdut moltes de les persones que portaven els diners a casa, els rols de gènere de les dones havien canviat, i també tocava fer front a una nova realitat, com els múltiples desplaçaments forçats. Moltes coses van canviar a la vida de les dones.

Així és com vam començar Women Now, pensant en espais segurs. A poc a poc, Women Now va obrir diversos espais segurs per a dones a Síria i al Líban. Vam anar creixent, i ens vam convertir en una gran xarxa d'espais segurs. Ara tenim oficines a Turquia, el Líban, Alemanya, París i Damasc.

Des d'aleshores, s'ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria. Quina tasca du a terme actualment, que ha caigut el règim d'al-Assad, i amb un país totalment diferent?

LA: L'organització també ha canviat molt. De fet, ha canviat, sobretot, després del 8 de desembre, després de la caiguda del règim d'Al-Assad. Abans ens centràvem en la justícia i la rendició de comptes. Aquest és un dels nostres mandats principals, a més de produir coneixement feminista i treballar en la defensa dels drets de les dones.

Ara també ens centrem en la justícia transicional, que se centra en la manera com les societats responen a les conseqüències de violacions massives i greus dels drets humans. Creiem que si volem assolir una pau cívica hauríem de començar a responsabilitzar els perpetradors, fins i tot si són de l'antic règim o si encara estan involucrats en la comissió de crims contra la humanitat o violacions contra el poble sirià.

Women Now for Development rep el premi ICIP Construcció de Pau 2025 "per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència". Quin significat té aquest premi?

LA: Significa molt per a nosaltres. Aquest tipus de reconeixement realment significa que totes les nostres lluites, com la lluita pels drets de les dones, s'han vist reconegudes des d'una institució tan honorable com és l'ICIP, l'Institut Català Internacional per la Pau.

També és important per a nosaltres que aquesta sigui una plataforma de defensa de la pau on puguem parlar de les dones sirianes i de tot allò que passa a Síria.

Quin rol té la dona actualment a Síria, tant en l'esfera privada com pública? Alguns informes internacionals sobre els drets de les dones al país qualifiquen les dones sirianes com a simples víctimes del conservadorisme i la religió, quan la realitat és molt més complexa.

LA: No es pot parlar d'una única situació per a les dones a Síria. Depèn del lloc, de la religió, de l'ètnia... Per tant, malauradament no està harmonitzat.

Pensàvem que quan el règim caigués, les violacions contra les dones s'aturarien, però el que hem vist és que les dones encara han de fer front a segrestos, assassinats sectaris, assassinats ètnics, violència sexual, desplaçament forçat, desaparicions... En alguns llocs de Síria la situació és millor que a d'altres, però en general és complicat.

Hi ha hagut dones que han pogut tornar al seu lloc d'origen després de molts anys de desplaçament forçat, altres que troben noves oportunitats, però en general hem de dir que les violacions simplement han canviat de lloc, no han desaparegut.

També som conscients que la majoria de persones que han patit durant dècades encara es troben en una situació molt fràgil, sobretot les dones. Tenim ciutats completament esborrades del mapa i això fa que s'hagi de fer front a problemes derivats de la salut reproductiva, o pel fet que l'educació i el sistema sanitari estan col·lapsats.

 

A tot el país, les dones han jugat un paper clau en l'organització social i política des de l'inici de la revolta del 2011. La guerra va crear una atmosfera que va fer molt difícil que les dones fossin escoltades? El paper de les dones a Síria davant la tragèdia dels més de 130.000 desapareguts forçats pel règim de Bashar al-Assad ha estat central, tant en la memòria com en la resistència? Van ser elles qui van mantenir viva la denúncia davant el risc d'oblit o la normalització de la violència?  

LA: Des del moment de la revolució, el març del 2011, les dones van intensificar el seu paper polític i van entrar en escena. També quan Síria va començar a separar-se entre zones no controlades pel règim i zones que sí que estaven controlades pel règim. Les dones van jugar un paper clau, també a la societat civil.

Tenim una àmplia gamma de dones líders a la societat civil, que van formar el que anomenem grups liderats per la supervivència o grups liderats per les víctimes de la supervivència. Aquestes són les famílies dels desapareguts. Tenim més de 100.000 desapareguts que encara no sabem on són. No sabem res del seu destí. Per tant, aquests moviments de base són molt importants. No cobren, no treballen en això. No els pagues per motivar-los. No és una feina, és una causa. La seva motivació és el seu dret. És per això que són tan actives. Són elles les que lideren aquest camí de justícia transicional i exigeixen, i fins i tot pressionen, l'actual govern provisional perquè se les inclogui en tot allò relacionat amb la justícia transicional.

De fet, la figura de la "mare dels desapareguts" ha esdevingut un símbol similar a la d'altres contextos com les Mares de la Plaza de Mayo a l'Argentina.

LA: És molt similar també a aquest tipus de moviment: van ser iniciats per dones, dones que van perdre els seus fills o els seus marits. Fa anys que lideren aquesta lluita. Mai s'aturen i continuen fent aquest crit pels seus drets i els dels seus éssers estimats.

Tot i això, des de Women Now, també col·laborem amb altres grups de supervivents. Les persones detingudes i desaparegudes són un dels problemes més importants que té Síria, però també tenim altres grups que treballen en les víctimes dels desplaçaments forçats, les supervivents d'atacs químics o les persones kurdes que han estat desplaçades. Hi ha molts moviments de base relacionats amb aquest tipus de violacions.

De fet, crec que aquest és un dels grans guanys de la revolució siriana: la capacitat d'organitzar-se i formar aquest tipus d'aliança, de seguir defensant i exigint justícia. I espero que tot això arribi a algun lloc. Encara estem en un període molt crític a Síria. No sabem exactament cap a on anirà el futur del país.

 

Després d'anys d'un règim opressor, les dones sirianes finalment tenen una oportunitat d'igualtat? S'ha notat algun canvi? Tot i això, Síria corre ara el risc de passar d'un règim dictatorial a un d'islamista. Quina implicació tindria això?

LA: El postconflicte no sol ser un període fàcil, sobretot després d'una llarga dictadura. La dictadura d'Al-Assad va governar durant unes cinc dècades. El govern interí que tenim actualment -Hayat Tahrir al Sham (HTS)- va arribar al poder perquè va guanyar la guerra contra el règim sirià. Sabem que són radicals i provenen d'un entorn molt radical. Per tant, hi ha una possibilitat molt forta de passar d'una dictadura a una altra, però estem fent tot el possible perquè no passi.

Malauradament, hi ha molts "incidents", com les massacres de la costa, els assassinats sectaris o la incapacitat de controlar els grups armats. Tot això està provocant que el país entri en un caos i realment està debilitant la nostra oportunitat de transferir el país d'aquesta dictadura a, almenys, una de més democràtica.

Així doncs, el que estem intentant fer, concretament les dones, és involucrar-nos en tots els espais possibles, per tenir més connexions. Així que esperem que, almenys, aquest període de transició acabi amb unes eleccions que ens portin a un govern civil que hagi estat elegit. Però no és fàcil.

Després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria, el Moviment Polític de les Dones Sirianes (SWPM), del qual formes part, va organitzar una gran roda de premsa a Damasc per transmetre les seves demandes. Demaneu que el nou govern es construeixi sobre els fonaments de la llibertat i la igualtat i que les donen tinguin un paper actiu en el nou govern.

LA: Aquesta roda de premsa del març va ser realment gran. Havíem convidat dones de tot Síria. El moviment polític feminista sirià ha produït molts documents i informacions sobre justícia transicional o sobre com incloure les dones en llocs de presa de decisions. Però, fins ara, això no està funcionant.

Hi ha una mena de rebuig cap a les dones, per excloure-les de tots els nivells de presa de decisions. Així que, malauradament, avui tenim la llista de persones que seran nominades al Parlament sirià i veiem com gairebé no hi ha dones, només una o dues.

És molt frustrant veure que, després de tots aquests anys de lluita, encara tenim un llarg camí per recórrer per aconseguir el nostre lloc. Sabem que aquest govern, HTS, ha estat involucrat en el moviment contra els drets de les dones durant molt de temps.

Tot i això, tenim esperança, perquè ara som més fortes. No som al 2011. Hem adquirit moltes habilitats, tenim connexions, sabem com organitzar-nos, sabem com fer pressió. Així que estem fent tot el possible per ser-hi. Ja no ens poden silenciar més perquè ara som més fortes. No és fàcil i estem preocupades per la nostra seguretat, i per això som conscients que cal molta valentia per parlar davant de tots ells i dir "això no està funcionant per a nosaltres, per a totes les dones".

 

Quina Síria imagines -o desitges- per a les dones d'aquí uns anys?

LA: No puc imaginar cap futur en el futur. Encara estic molt preocupada per tot el que està passant ara mateix a Síria. Però sé que encara tenim un llarg camí per recórrer. El futur que espero veure molt aviat és que tinguem una vida política, que els partits siguin competitius en unes eleccions, i que vegem una vida sana per a la gent.

Desitjo que superem aquest període tan perillós i que mantinguem aquesta connexió entre nosaltres, tan malmesa actualment. En qualsevol moment pot esclatar una guerra civil, així que vivim en un període molt i molt arriscat.

 

Aquest diumenge se celebra el Dia Internacional de la Pau. Què és per a tu la pau?

LA: La pau per a mi és la possibilitat d'estar a Síria sense tenir por de ser assassinada o segrestada, i tenir la llibertat de ser el que vulgui.