
L'última caputxina de Manresa deixa el convent: punt final a 400 anys d'història
El futur del monestir, un espai privilegiat al casc antic, és en mans de la congregació, però l'Ajuntament de la capital del Bages demana que se'l tingui en compte
07/05/2025 - 14.55 Actualitzat 03/09/2025 - 14.15
L'última monja caputxina en actiu de Manresa deixarà aquest dimecres l'emblemàtic convent de Manresa per anar a viure en una residència. Es tancaran, així, 400 anys d'història d'aquesta congregació religiosa a la ciutat.
Ara, la incògnita és saber què passarà amb la finca de 4.500 metres quadrats, amb horts i claustre inclòs. Les monges que han ocupat aquest monestir els últims anys sempre han volgut que l'equipament fos per a la ciutat.
La decisió, però, es prendrà a mil quilòmetres de distància, a Cadis, on hi ha la seu de la federació a la qual pertanyen.
Casa seva durant 60 anys
La religiosa Pilar Lumbreras, de 92 anys, en porta 60 vivint al convent de les Caputxines. Aquests dies ha estat molt atrafegada fent caixes i atenent trucades i visites d'amics i fidels.
I és que, com ella mateixa explica, són molts i molt importants els lligams d'aquest orde amb la capital del Bages: "Manresa perd una comunitat que sempre, sempre, sempre ha estat al seu servei, acollint gent que ho ha necessitat".
En aquest convent també s'hi feien les hòsties de pa d'àngel per a la comunió que es repartien per totes les parròquies de la ciutat i de l'entorn.
Sempre ha estat una comunitat petita, havien arribat a ser 25 monges, però la xifra ha anat minvant, fins que només ha quedat la religiosa Pilar Lumbreras, que ho viu amb una barreja de sentiments:
"Que és de lògica que es tanqui? Sí... Que és lamentable? També!"
El convent de les Caputxines de Manresa es va fundar l'any 1638 i es va construir al mateix lloc on va néixer la mare Àngela Serafina, la fundadora de l'orde a l'estat, una filla il·lustre de Manresa.
L'Imma és una de les veïnes de la ciutat que aquest dimarts ha visitat el convent per acomiadar-se'n: "Sempre ha estat una comunitat molt oberta. Em sap molt de greu que s'hagi d'arribar a tancar sent la casa de la fundadora."
El monestir és un edifici que es va haver de reconstruir pràcticament de nou després de les destrosses que va patir durant la Setmana Tràgica i la Guerra Civil, quan un incendi el va deixar completament devastat.
Què passarà amb el convent?
El monestir de les Caputxines de Manresa és un equipament molt festejat, però costós de mantenir, i que necessita una inversió important.
Ara per ara, no se sap què passarà amb aquest espai un cop s'hagi buidat i els veïns que cuiden l'hort social cullin el que han sembrat, com explica la monja Pilar Lumbreras:
"El desig de les monges sempre ha estat que fos alguna cosa útil per a Manresa. Pretendents? Molts. Que li demanin matrimoni? Cap. Mantenir aquesta casa no és una broma."
Fa gairebé 15 anys, les monges van voler cedir el convent a una fundació sociosanitària per ubicar-hi una residència d'avis. El bisbat de Vic, que en aquell moment actuava en qualitat de comissari pontifici, però, ho va aturar. Ara, l'última paraula la tindrà la federació de qui depèn la congregació, amb seu a Cadis.
L'Ajuntament mou fitxa
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, posa en valor que va ser la ciutat de Manresa la que va cedir els terrenys a la fundadora de les Caputxines per poder construir el convent.
I és per això que considera que l'Ajuntament hi té molt a dir sobre el futur de l'equipament. En declaracions a Catalunya Ràdio, Aloy parla de drets sobre l'operació:
"L'Ajuntament ha de poder tenir prioritat sobre qualsevol operació que decideixi fer la federació, perquè va ser l'Ajuntament qui en el seu dia va cedir aquests terrenys."
Segons l'alcalde de Manresa, ja hi ha un cert compromís per part de la federació per tenir-los en compte i confia que així sigui. Marc Aloy veu aquest espai, carregat de simbolisme, com una gran oportunitat per a la capital del Bages.
El cas de les Caputxines de Manresa té punts en comú amb el de les Clarisses del monestir de Pedralbes de Barcelona, que el mes de febrer passats també van haver de marxar i van posar punt final a 700 anys d'història en aquest convent.
Avui és notícia
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada
Els pescadors de peix blau podran vendre una part de les tonyines que capturin accidentalment