L'última hora de les protestes per la vaga general de l'11 de novembre

Catalunya i l'estat espanyol afronten aquest dimecres la primera convocatòria de vaga general de la darrera dècada amb l'accés a habitatge com a eix central.

Convocada pels sindicats CCOO i UGT, gràcies a l'impuls del Sindicat de Llogateres, la protesta busca denunciar com l'alça dels preus de l'habitatge i l'estancament del poder adquisitiu a causa de la inflació ofeguen cada cop més les llars catalanes. 

Així ho mostren les dades que des de fa dos anys reflecteixen el creixement progressiu de la preocupació per l'augment del preu del lloguer. De fet, segons el darrer CEO, un de cada tres enquestats, el 30%, veu aquest com el principal problema de Catalunya.

Una situació per la qual el Sindicat de Llogateres reclama apujar sous i rebaixar el cost dels pisos.

La vaga general comença oficialment a la mitjanit. Abans, però, la UGT i Comissions Obreres n'han fet la prèvia a Mercabarna, des d'on han fet crides a la mobilització.

Dos piquets informatius, un de cada sindicat, s'han instal·lat davant el centre de treball per informar els treballadors del torn de nit, els quals poden començar la vaga dues hores abans que la resta de la població.

Es tracta de punts on es dona assessorament als treballadors i informar-los dels seus drets.

Pel que fa al transport públic, el Departament de Treball ha establert el 25% del servei habitual a Rodalies, Ferrocarrils, metro, tramvia i autobusos urbans i interurbans durant les hores punta, de les 6.30 h a les 9.30 h i de les 16.30 h a les 21.00 h. En canvi, per a la resta del dia no s'han establert serveis mínims. 

Per la seva banda, als CAP, centres d'urgències i serveis d'emergències de Catalunya s'ha de garantir el funcionament normal de les urgències i el servei sanitari urgent. L'atenció primària funcionarà amb un 25% de la plantilla o el dispositiu d'atenció continuada corresponent i es manté l'activitat de les farmàcies de guàrdia. 

En l'àmbit de l'ensenyament, als centres educatius no universitaris i llars d'infants es fixa la presència d'una persona de l'equip directiu, a més de percentatges específics de docents i personal de menjador per assegurar la vigilància i la seguretat dels infants.

Els Mossos d'Esquadra desplegaran 9.000 efectius per cobrir la vaga general, un 50% més que en dia normal. Es repartiran en quatre torns i a la ciutat de Barcelona seran 1.500 agents en total.

Es tracta d'un dispositiu de risc "màxim", de 4 sobre 4. És a dir, que esperen "grups combatius i un escenari complex". Però serà un operatiu de vaga general normal, amb possibilitat de fer filtres d'accés. Per tant, no requerirà un desplegament extraordinari com el que van fer amb la segona convocatòria de Blocus.

El dispositiu policial comença a les 22 h de dimarts i es preveu que finalitzi la mitjanit de dimecres. 

A partir de les 6 del matí, es preveuen talls importants de trànsit a l'AP-7, l'A-2, la B-23, la C-58 i la C-17, i també als accessos a Barcelona. A la tarda, després de la manifestació unitària, hi ha previsió que hi pugui haver aldarulls  i, fins i tot, saquejos a comerços. 

La d'enguany és la primera vaga general que es fa a tocar d'una campanya electoral. Fins ara, i en els 40 anys des del final de la dictadura, aquestes protestes s'havien produït sempre a la meitat de la legislatura i tenien un rerefons marcadament laboral.

Malgrat que s'havien convocat vagues generals abans, la del 14 de desembre del 1988 va marcar un abans i un després en la democràcia espanyola, per l'alt nivell de mobilització, que va aconseguir paralitzar la vida a les grans ciutats en contra de les polítiques de Felipe González.

González també es va enfrontar a una important aturada el 1994, quan, en plena crisi econòmica, el seu govern va plantejar una reforma laboral que regulava les ETT i flexibilitzava horaris i jornades de treball, entre altres punts. Malgrat les enormes manifestacions de protesta, el govern de Felipe González no va canviar res del seu full de ruta.

Les darreres vagues generals, però, les hem de situar a principis del 2010 i el 2012. La primera, contra el decret que va rebaixar les indemnitzacions dels acomiadaments i va afegir causes per acomiadar procedentment, es va produir mentre Zapatero era president.

La segona, durant el govern de Rajoy, va servir per protestar contra l'abaratiment dels acomiadaments i la simplificació dels procediments d'ERO per a les empreses.

La consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat dimarts que el govern no tindran agenda pública durant la vaga. 

Tot i això, els titulars dels departaments encarregats de garantir la "convivència" durant la vaga, com Interior i Presidència, sí que faran un seguiment de la jornada per coordinar els diferents dispositius. 

També està previst el president de la Generalitat, Salvador Illa, faci una compareixença a les 8 del matí sobre el desenvolupament de la vaga.

El que no està previst és que el govern participi en la manifestació convocada a la tarda o en altres actes.

D'altra banda, el govern espanyol ha comunicat que ni el president Pedro Sánchez ni cap dels ministres tindran aquest dimecres cap acte a Espanya amb motiu de la jornada de vaga general. Tanmateix, la previsió és que, almenys la majoria, tinguin feina de despatx. 

L'agenda feta pública per l'executiu només inclou convocatòries dels dos ministres que estan en viatge oficial: el d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, a Bèlgica, i el d'Agricultura, Luis Planas, a Turquia.

La de dimecres és una vaga atípica, tant per la temàtica com pel suport que està rebent des de les institucions. A diferència d'altres convocatòries, --on el govern espanyol s'identificava com un dels focus de la protesta--, aquesta vegada diversos ministres han animat els ciutadans a sumar-s'hi i prendre-hi part activa. 

És el cas de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, que ha fet una crida a la mobilització i ha defensat que "tots els drets que té la classe treballadora en aquest país s'han conquerit lluitant i fent vagues".

També ha donat suport a la convocatòria Ernest Urtasun que ha demanat "omplir i guanyar els carrers" i després "guanyar a les urnes".
 

A la Puerta del Sol, punt de partida de les acampades per l'habitatge, un piquet informatiu dels sindicats convocants, a banda d'altres de més petits, ha donat el tret de sortida a la vaga general a primera hora del vespre.

En l'acte, que s'ha vist sorprès per la pluja, s'ha llegit un manifest en què s'ha demanat contenir els preus i s'ha reivindicat la necessitat d'aquesta protesta. 

Durant la nit també hi haurà manifestacions en altres ciutats de Catalunya i Espanya.

El detonant de la vaga general d'aquest dimecres es remunta a l'esclat social després del desnonament de l'octogenària Maricarmen Abascal a Madrid, a finals de setembre, i la seva posterior mort a l'hospital, el 7 d'octubre.

Aquell episodi va impulsar mobilitzacions multitudinàries i les acampades a la Puerta del Sol i a plaça de Catalunya. També va propiciar que els sindicats i les entitats pel dret a l'habitatge anunciessin la vaga el mateix dia per reclamar una dràstica baixada dels preus del lloguer, l'augment dels salaris i els contractes indefinits. A més, van fixar com a objectiu aconseguir que es prohibeixin les compres especulatives i crear un impost a la riquesa que serveixi per ampliar el parc públic d'habitatge.

A aquestes reivindicacions s'han afegit les de col·lectius que enguany també han reclamat millores en els seus àmbits, com els mestres, metges, ferroviaris, pagesos, bibliotecàries, el sector social i el del metall. 

La companyia Lloguer Segur ha denunciat que, en les darreres hores, s'han vandalitzat 27 de les seves 63 oficines a Catalunya i Espanya i ha apuntat com a responsable el Sindicat de Llogateres.

Segons assenyala l'empresa, aquests fets han passat en oficines de Madrid, Barcelona, la Corunya, Vitòria, Oviedo o Bilbao entre la tarda d'aquest dilluns i la jornada de dimarts. Entre d'altres, asseguren que els han segellat panys amb silicona, s'han fet pintades als establiments i s'ha coaccionat els seus treballadors.

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres assegura que no han realitzat "cap acció" d'aquest estil i ressalta que aquesta vandalització és un element "que se suma al que ha ocorregut aquestes últimes setmanes, en un context de forta mobilització". Tot i això, neguen que el seu col·lectiu sigui l'autor dels fets. 

El Sindicat de Llogateres de Madrid ha publicat al seu compte d'Instagram el vídeo d'un piquet informatiu en una de les oficines de la companyia, a la qual acusen de pràctiques mafioses.