Macron recupera una mili voluntària a França per fer front a les "amenaces creixents"

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat un nou servei militar voluntari a partir de l'estiu. Estarà destinat a nois i noies de 18 i 19 anys, i serviran únicament en territoris continentals i d'ultramar de França, i no a l'exterior, segons ha anunciat el mandatari.

De fet, el país ja havia posat en marxa un pla semblant el 2019, però ha acabat costant cinc vegades més del previst, i es va cancel·lar aquest setembre.

Ara el govern espera poder incorporar en un primer moment a 3.000 joves, que col·laborarien amb l'exèrcit en missions internes. El servei serà remunerat, amb entre 900 i 1.000 euros mensuals i tindrà una durada de 10 mesos.

El president Macron el considera un projecte clau per afrontar l'amenaça russa i les incerteses geopolítiques actuals. En les darreres setmanes, l'inquilí de l'Elisi ha insistit en la necessitat de "reforçar el pacte entre l'exèrcit i la nació", en un context actual de "conflictes híbrids".

L'objectiu del cap d'estat francès és que d'aquí a deu anys es puguin sumar més de 50.000 joves al cos de reservistes de l'exèrcit. Actualment, les forces armades franceses compten amb uns 200.000 militars en actiu.

Macron ha explicat que els nous reclutes faran una formació inicial d'un mes, i posteriorment s'incorporaran en una unitat militar on "faran les mateixes missions que l'exèrcit actiu en el territori nacional."

El president de la República ha insistit que "França no pot quedar-se immòbil", en un moment en què assegura que la resta d'aliats europeus s'estan preparant davant "una amenaça que ens afecta a tots".

Europa aposta per restituir el servei militar

L'anunci del president francès representa l'última iniciativa d'aquest tipus entre els països europeus. De fet, Macron ha admès que el seu projecte s'inspira en les pràctiques d'alguns dels seus socis, "en particular de Noruega".

Diversos estats del continent estan debatent la manera d'incrementar el nombre d'efectius de les seves forces armades, sobretot arran de les tensions internacionals i l'esclat de la guerra d'Ucraïna.

Actualment, deu països de la UE tenen algun tipus de servei militar obligatori. Són Dinamarca, Croàcia, Suècia, Grècia, Xipre, Àustria, Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia. Els últims quatre tenen frontera terrestre amb Rússia.

El pla francès és semblant al que va anunciar Alemanya fa unes setmanes, amb incentius com el sou: 2.600 euros i el carnet de conduir gratuït. També Polònia, que se sent a l'ombra amenaçadora de Rússia, vol començar una formació militar massiva.

El Ministeri de Defensa polonès citarà 235.000 joves d'entre 20 i 24 anys per valorar si serien aptes per a l'exèrcit. La citació no vol dir necessàriament que acabin sent cridats. També oferirà el 2026 formació militar voluntària a fins a 400.000 civils de totes les edats.

A la resta de països, el servei militar està suspès, però no vol dir que no hi hagi debat sobre la qüestió.

En el cas d'Espanya, el govern de Pedro Sánchez assegura que no hi ha canvis a la vista. Tot i això, en cas d'emergència nacional és possible la mobilització de joves i reservistes.