Malestar entre els diplomàtics espanyols pel cessament "arbitrari" de tres ambaixadors
La destitució sobtada de tres ambaixadors ha fet obrir la caixa dels trons al Ministeri d'Exteriors. Alguns diplomàtics han començat a aixecar la veu contra el ministre José Manuel Albares, a qui acusen de prendre decisions "arbitràries" i de no seguir criteris objectius per promocionar o cessar els representants d'Espanya a l'estranger.
Des del Ministeri sostenen que tots els nomenaments es fan d'acord amb els "procediments habituals".
El fins ara ambaixador espanyol a Bèlgica ha estat un dels afectats que ha estat més crític amb Albares. En una carta dirigida al titular d'Exteriors, qualifica el seu cessament de "maniobra ridícula i mesquina" i l'acusa d'intentar "embrutar" la seva reputació.
Setze dies abans, Alberto Antón va ser caçat per les càmeres fent una becaina durant un discurs d'Albares davant de tot el cos diplomàtic espanyol. Antón assegura que es trobava sota l'efecte dels antihistamínics que havia pres contra la grip.
El seu polèmic cessament s'afegeix als dels ambaixadors a Croàcia i a Corea del Sud. El primer havia escrit un article a favor de la Corona i el segon s'havia reunit amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, sense haver-ho comunicat al Ministeri.
Nomenaments amb criteris "professionals"
Des de l'Associació de Diplomàtics Espanyols, la majoritària entre els professionals, descarten una purga política, però sí que demanen que la selecció de candidats sigui "transparent i previsible". El seu president, Alberto Virella, assegura que, ara per ara, no se segueixen criteris "professionals":
Un no sap mai per quin motiu pot ser castigat. La decisió del cessament ha de tenir sentit. Hi ha d'haver una falta important,una relliscada imperdonable, algun incompliment de funcions,perquè tingui sentit el cessament d'un professional en un temps curt. No és el cas d'aquests tres ambaixadors.
I encara que és habitual que un govern situï ambaixadors "de la seva confiança" en capitals clau per a la seva política exterior, com Washington, Brussel·les o Londres, la situació actual és inèdita, segons el periodista especialitzat en afers exteriors Luis Ayllón.
Aquests casos d'arbitrarietat que estem veient ara, de persones que fa dos anys que són al càrrec i que se'ls canvia per un motiu bastant estrany, és el que no s'ha viscut mai.
Malestar entre els alts càrrecs
I afegeix que també hi ha malestar amb el nomenament de nous ambaixadors. Almenys una quinzena de diplomàtics que treballen per al Ministeri com a alts càrrecs s'han queixat per quedar exclosos de les promocions d'ascens malgrat la seva experiència, un fet que destaca Ayllón:
Normalment, moltes d'aquestes persones acabaven sent ambaixadors. Potser no en una ambaixada de renom, però sí en una d'europea o llatinoamericana. Això ara no s'està complint, amb la qual cosa s'està desmotivant molt la carrera diplomàtica.
El Ministeri d'Exteriors evita comentar el detall d'aquestes decisions i es remet a les explicacions públiques que ha donat fins ara Albares:
No hi ha cap caprici. El Ministeri d'Exteriors es regeix pels procediments habituals i, com sempre, és el Consell de Ministres qui decideix qui són els ambaixadors. Intentem trobar sempre les millors persones per a una missió determinada.
En el rerefons hi ha una mena de buit legal. El ministre s'empara en el fet que la llei no estableix una durada mínima del mandat d'un ambaixador. El 2014, el govern de Rajoy va aprovar un reglament que establia un període màxim d'entre tres i quatre anys.
Però el Tribunal Suprem el va tombar per un defecte de tramitació. Des de llavors, tots els intents per aprovar-ne un de nou no han prosperat i, des de l'Associació de Diplomàtics Espanyols, assenyalen que això està complicant els processos de selecció al Ministeri d'Exteriors.
