Maltractar el català com a eina política
Ahir dimecres, mentre la majoria de la gent era a la feina -o a l'escola o fent classes a la facultat-, mentre la gent seguia la seva rutina -tot i la pandèmia, tot i el preu de la llum, tot i l'IPC-, a les Corts Espanyoles, al Congrés dels Diputats -allà on 350 senyors i senyores es reuneixen per encàrrec dels ciutadans per solucionar problemes, allà on se suposa que s'han de discutir punts de vista i arribar a acords per aprovar lleis i normes que facin més fàcil i més justa i més digna la vida de la gent, allà on el nivell s'ha degradat tant-, ahir Pablo Casado va sortir a cremar roda aclamat pels seus, la bancada del PP, bramant i picant-se el pit davant les derrapades del seu número 1.
La grolleria de Casado ahir al Congrés no té justificació. És la decadència de la política.
Amb el català, el líder del PP ha trobat l'excusa perfecta per fer pesca d'arrossegament i arrambar amb els espais de Ciutadans i de Vox. És una polèmica hipertrofiada, a base de mentides i de comparacions escabroses i immorals, però li dona vots i ho sap, i sense miraments i ja directament perdent totes les formes. Però el més trist és que la frase barroera d'ahir no és improvisada. És una estratègia bruta, però efectiva, que permet a Casado marcar perfil davant la resta de líders de la dreta, desviar l'atenció dels temes que li són més incòmodes. Si es parla del català no es parla de Díaz Ayuso ni del "no ho sé, no em consta, no ho conec" de Mariano Rajoy sobre l'operació Kitchen. Li resulta eficaç, al PP, maltractar el català com a arma política.
Us preguntareu si Casado no hauria d'estar més preocupat pel preu de la llum o per la pandèmia. Bé, de fet, també en va parlar ahir al Congrés. En menys de tes minuts, dos minuts i mig, per ser exactes, va passar per la pandèmia, la tarifa elèctrica i la inflació, per acabar amb l'escola de Canet de Mar. Un patchwork de temes, relligats amb un discurs de baixa volada que potser serveix per aprovar màsters en Dret a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, però que hauria de ser suficient per descartar aspirants a presidir un país amb 47,3 milions de persones.
