Mapa de pisos turístics a Catalunya: el repte de reduir-los a la meitat en llocs com la Costa Brava
A Catalunya hi ha 105.543 apartaments que tenen llicència turística i les comarques que més n'acumulen són a la Costa Brava: l'Alt i el Baix Empordà superen els 17.000 pisos turístics, al davant del Barcelonès, que té registrats 11.700 habitatges d'ús turístic.
La majoria de municipis d'aquestes comarques encara estan lluny de complir amb la normativa que limita el nombre d'apartaments turístics en funció dels habitants que hi ha en una població: 10 pisos turístics per cada 100 habitants.
D'aquí dos anys, el 2028, entra en vigor el nou límit legal, i ajuntaments i propietaris estudien com fer-ho. La situació és especialment complicada als municipis de la Costa Brava, amb pobles que ara mateix dupliquen, tripliquen i fins i tot multipliquen per 6 el nombre d'apartaments turístics que tenen permesos.
Un pis turístic per a cada dos habitants
És el cas de l'Escala, que hauria de reduir a la meitat els seus pisos turístics i passar dels 2.430 que té ara als 1.220. També es troben en aquesta situació Calonge i Sant Antoni, que dupliquen la xifra permesa.
Per a altres municipis de la Costa Brava, el repte encara serà més gran. És el cas de Pals. Tot i ser un poble de 2.500 habitants, actualment té 1.412 pisos turístics i, per complir la normativa, els haurà de reduir fins als 258.
Què diu la normativa?
El decret llei 3/2023 aprovat el 2023 estableix un nou criteri a l'hora de regular les llicències que converteixen un habitatge en turístic. Aquesta regulació determina que en cap cas es poden atorgar més llicències que un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per 100 habitants.
D'acord amb aquesta normativa, els municipis afectats no poden donar noves llicències per a habitatges d'ús turístic si, prèviament, el planejament urbanístic general no ha previst expressament la compatibilitat entre domicilis habituals i d'ús turístic.
Per tant, en l'atorgament de les llicències i les seves pròrrogues, els municipis han de garantir el compliment del topall que fixa el decret llei: 10 per cada 100.
Què passa amb els apartaments que ja tenen la llicència?
La normativa permet als propietaris d'apartaments turístics que ja tenen llicència poder seguir exercint la seva activitat durant 5 anys des que es va aprovar el decret llei, el 2023, i prorrogables a 10 anys. Ajuntaments i propietaris, doncs, han de fer els deures per adaptar-se a la normativa abans que es posi en vigor totalment: el 2028 i prorrogable fins al 2033.
Un cop passi aquest termini, els propietaris hauran de renovar la llicència urbanística. Així doncs, només es podran renovar en aquells municipis que s'hagin adaptat prèviament a la normativa.
El sector critica la "retallada de llicències"
El sector en parla com un decret que "està mal ideat perquè només té en compte el nombre d'habitants que té un municipi i no es fixa en la seva tipologia".
Això vol dir que hi ha municipis que encara tenen marge per créixer, com Blanes, amb 40.000 habitants i possibilitat d'atorgar fins a 4.000 llicències, en comparació amb la majoria de municipis de la Costa Brava que hauran de reduir dràsticament el nombre d'apartaments per posar-se al dia.
Esther Torrent, presidenta de l'Associació d'Apartaments Turístics de Girona, es queixa de "la retallada de llicències gairebé a la meitat" que hi haurà a les comarques gironines i especialment a la Costa Brava si s'aplica la llei: "Més de 17.000".
Des del sector reclamen primer fer un cens real de les llicències que estan actives: "La Generalitat ha de veure quins apartaments liquiden la taxa turística i llavors sabrem exactament qui està fent l'activitat i qui no".
Segons dades recollides per l'Associació d'Apartaments Turístics de Girona, dels més de 100.000 pisos turístics que hi ha a Catalunya, només liquiden la taxa uns 45.000.
Per això demanen "començar per aquí", retirant la llicència a tots els habitatges que no demostrin que s'hi està fent una activitat econòmica.
Es queixen de la "persecució als pisos turístics"
L'Anna Maria Soteras té quatre apartaments amb llicència turística. Ara mateix, només n'està explotant un i els altres tres els destina a lloguer habitual, però no vol perdre les llicències.
Es queixa de la "persecució als pisos turístics" i creu que aquesta normativa farà que tots els pisos que es quedin sense llicència continuïn llogant de forma il·legal.
La gent que té apartaments, com si els vol tenir tancats.
"Tots sabem que hi ha un problema d'habitatge, però no som nosaltres qui ho hem de resoldre amb les nostres propietats", defensa Soteras.
Per això demana que sigui l'administració pública qui resolgui aquesta problemàtica, però sense afectar altres sectors com el seu.
Incrementar la borsa de lloguer habitual
A Castell-Platja d'Aro també els toca reduir a la meitat els pisos turístics, tot i que l'Ajuntament creu que el problema no és aquest, sinó tots els pisos buits que hi ha al municipi.
En tenen detectats 300. Prou --diuen-- per satisfer les 190 peticions de llogaters que busquen pis en aquest municipi.
Per això, han optat per crear una borsa municipal que posa en contacte llogaters i arrendataris.
En Lluís Sendra va ser un dels primers arrendataris que es va apuntar a aquesta borsa. Té llogat un dels seus pisos a la Lily Sabba per 510 euros. Assegura que després de veure que "en aquesta zona no hi havia res per poder llogar", va creure que la millor opció era destinar-lo a un lloguer habitual, i no de temporada.
Un gest que la Lily ha agraït: "Tot el que trobava era caríssim, i lluny de Castell d'Aro, on volia viure". En Lluís i la Lily van firmar un contracte de tres anys i aquest 2026 ja han decidit que el prorrogaran per tres anys més.
