Màquines que prenen decisions: com es posiciona Catalunya davant el nou futur tecnològic

Aquest 2026, el Mobile World Congress obre les portes a Barcelona amb el lema "IQ Era" (l'era del quocient intel·lectual). Es tracta d'un nou concepte per denominar la transició des de l'era digital que hem viscut fins ara, on el més important ha estat informatitzar i connectar la informació al núvol (grans centres d'emmagatzematge i processament de dades que sovint són a l'altra punta del món), cap a una nova etapa tecnològica que comença a despuntar.

És un nou escenari basat en la integració de la intel·ligència artificial en el nostre entorn físic, la connectivitat avançada, la supercomputació i la robòtica, aplicades a sectors estratègics com la indústria, la salut, la mobilitat o l'energia.

Tot plegat, combinat amb el que es coneix com a "edge computing": les dades passaran a processar-se a prop d'on es generen, estalviant ample de banda i permetent una reacció a temps real.

"La intel·ligència està arribant a sensors, robots i xarxes, de manera que els sistemes podran tenir iniciativa pròpia, amb totes les oportunitats i els riscos que això comporta en l'àmbit laboral i en la seguretat", explica el professor de la UOC Antonio Pita.

Com està posicionada Catalunya: fortaleses i debilitats

Davant aquest nou futur tecnològic, la pregunta és: com està posicionada Catalunya?

Pel que fa a infraestructures, disposem del Barcelona Supercomputing Center, un dels més importants d'Europa. El supercomputador MareNostrum 5 és un actiu únic que permet desenvolupar models d'IA avançada, fer simulacions científiques d'alt rendiment o impulsar recerca biomèdica i genòmica.

Pel que fa a la connectivitat, aquí ja s'han fet proves pilot en xarxes de 5G avançat i recerca en 6G, la futura xarxa mòbil que promet velocitats 100 vegades superiors i que permetrà el desplegament massiu de la internet de les coses.

També hi ha tot un ecosistema que afavoreix el desenvolupament del sector, amb un entorn d'empreses tecnològiques consolidat, acceleradores de start-ups, centres tecnològics punters --com i2CAT, el Computing Vision Center o Eurecat--, entitats públiques i privades on aconseguir finançament, organismes públics de suport com Acció i universitats que aporten talent científic i tecnològic.

Amb tot, encara falta molt camí per recórrer, especialment per crear centres de processament de dades de proximitat.

Colls d'ampolla en les infraestructures

Jaume Puig és el fundador i director general de Biel Glasses, una start-up que ha desenvolupat unes ulleres 3D intel·ligents destinades a persones amb baixa visió que milloren la seva percepció i els assenyalen possibles obstacles.

Aquesta empresa, juntament amb una quarantena d'altres, participa aquesta setmana en el MWC de la mà de la Generalitat.

Les seves ulleres processen dades en el mateix dispositiu utilitzant IA. Però podrien avançar en la miniaturització si hi hagués connexió 5G a tot arreu i centres de processament de dades propers perquè puguin reaccionar immediatament.

Per a Puig, caldria que els grans operadors de telecomunicacions hi decidissin apostar: "Vam participar en un projecte pilot amb Vodafone, però s'ha avançat poc per culpa dels operadors. Si no hi inverteixen deu ser perquè, de moment, no els surten els números".

Solucions pioneres

Precisament una altra empresa catalana, Sateliot, s'està posicionant com el primer operador de telecomunicacions en oferir 5G per connectar dispositius a través dels seus satèl·lits d'òrbita baixa.

En aquest Mobile estaran presents amb estand propi en una nova zona dedicada a la connectivitat a l'espai. Ja tenen quatre satèl·lits operatius i aquest any en pensen llançar cinc més, a través de SpaceX, que donin servei a tot el món.

L'objectiu és comunicar a preus competitius les zones rurals, sovint amb cobertura de telèfon mòbil deficient, i facilitar la implantació de la internet de les coses de manera massiva més enllà dels entorns urbans, en sectors com l'agricultura i la ramaderia, el transport marítim i per carretera, o les infraestructures energètiques.

Segons Marco Guadalupi, director Tecnològic de Sateliot: "Actualment ja hi ha granges on cada vaca porta un collar per saber si està malalta, o sensors que mesuren les vibracions de les torres d'alta tensió, però necessites connectivitat per poder-ho controlar, siguin on siguin".

Són dispositius que no cal que es connectin permanentment, sinó pocs cops al dia i a uns costos més reduïts que els que ofereixen operadors com Starlink, i per això aquests satèl·lits petits poden ser molt útils.

També poden tenir altres aplicacions: "Se'ns demana que la policia o l'exèrcit puguin tenir alternatives de comunicació més enllà de la terrestre, en cas de necessitat. Que no puguin patir interferències".

Un ecosistema favorable

Des de Barcelona, Sateliot ha desenvolupat aquesta tecnologia i ha participat decisivament en la fixació dels estàndards tècnics internacionals. I ho ha pogut fer gràcies a un entorn favorable en l'àmbit tecnològic i de coneixement.

Marco Guadalupi: "Quan sorgeixen idees noves, en el sector et diuen que això no es fa així o que no es pot fer. Per tirar-ho endavant has d'anar a les universitats, que s'ho agafen com un repte, i a start-ups que poden dur a terme el que s'ha posat sobre el paper".

L'altre gran suport ha estat trobar fonts de finançament per a cada fase del projecte, tant d'empreses, institucions i fons d'inversió, que han entrat el capital, com a través de crèdits.

Per a Jaume Puig, de Biel Glasses, però, a l'hora de competir s'ha de tenir en compte que, en l'àmbit tecnològic, "als Estats Units, per exemple, es juga a primera divisió, i nosaltres, a Catalunya, a segona".

Reconeix que en el sector de la salut s'ha creat un ecosistema d'hospitals i institucions potent, però respecte al finançament de nous projectes no és gaire optimista: "És més fàcil trobar finançament per a empreses de software que per a empreses de hardware. Hi ha un buit de finançament des que es desenvolupa un producte fins que es posa al mercat. Hem trigat vuit anys, quan als Estats Units ho hauríem tingut en quatre".

La innovació en sanitat, un àmbit amb futur

Vitalera és una empresa catalana que ha llançat una aplicació que permet als metges controlar de manera remota la salut de cada pacient a partir de les dades enviades per diversos dispositius mèdics connectats. En registra, per exemple, temperatura, glucosa, oxigen, tensió arterial o ritme cardíac.

També utilitzen intel·ligència artificial conversacional per automatitzar el contacte personal amb els pacients, i en deu idiomes.

Per a Núria Pastor, que n'és la cofundadora, el sector de la salut i les demandes dels pacients "estan canviant, s'estan transformant".

Han aconseguit finançament a fons perdut, sobretot de la Unió Europea, cosa que els ha permès obrir mercats tant a Europa com als Estats Units a hospitals, asseguradores i centres de salut.

Pastor creu que el seu model té molt recorregut: "Cada vegada la població està més envellida i s'ha demostrat que, recollint i analitzant els paràmetres mèdics, es poden reduir un 33% les emergències". Vitalera presentarà al MWC un acord estratègic amb la tecnològica nord-americana Garmin.

Catalunya està ben posicionada de cara a la nova "era IQ", però els reptes són enormes.