Maria Dolors Genovès: la mirada ètica

Quan ningú parlava de recuperació de la memòria històrica, ella ja havia fet documentals com "Operació Nikolai" (1992), sobre l'assassinat d'Andreu Nin, amb Llibert Ferri i Ricard Belis, o "Sumaríssim 477" (1994), sobre l'afusellament de Manel Carrasco i Formiguera. En el primer, va aconseguir un accés únic als llavors tancadíssims arxius del KGB, el segon li va suposar anys d'un llarg procés judicial per part del fill d'un dels testimonis que van testificar contra el dirigent català, fins que es va demostrar en una sentència el que molts ja sabíem: la precisió de la seva visió periodística, l'absoluta confiabilitat del que afirmés, la passió per la feina ben feta. 

En aquests documentals històrics mai va deixar de banda el que més ens agrada als periodistes, l'"scoop", l'exclusiva. La Maria Dolors la va trobar en el passat i, amb això, va fer millor el present de la vida dels afectats per l'assassinat d'Andreu Nin o de Manel Carrasco i Formiguera. I la va fer millor perquè ni les víctimes ni els seus descendents han estat reparats, de vegades ni amb el consol de trobar les restes i poder tancar el dol, com en el cas del dirigent trotskista. Així va connectar amb un altre tret essencial de la seva carrera, la mirada ètica d'un periodisme que denuncia injustícies i es posa al servei de la ciutadania. 

Quan va ser l'hora de parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya, ella ho va fer amb "Adéu, Espanya?", incomodant a qui fos, però guanyant-se el respecte de tothom. Quan no es parlava tant de documentals, ella ja en feia. Quan no tantes dones en dirigien, ella ja ens obria camí. Avui que som de les poques televisions a Europa i al món que emetem un espai de documentals en el nostre primer canal i en prime time, li devem molt a una dona que va crear escola i que ens ho ha fet tot més fàcil. Esperem, Maria Dolors, ser-ne dignes hereves.