Marlaska, a favor de canviar la llei d'acusacions populars, com la de Vox

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha sumat a les veus a favor de canviar la llei per reformar la figura de l'acusació popular en ser preguntat en una entrevista a "Los Desayunos de TVE" sobre el paper de Vox en el judici als líders del procés al Tribunal Suprem. Pel ministre, cal modificar aquesta institució "per evitar que, sota interessos públics, s'amaguin realment interessos particulars".

"Ja és hora que puguem fer una anàlisi i un esforç conjunt per poder dibuixar què és l'acusació. Quan un estat de dret està consolidat, com és l'estat espanyol, diverses institucions com l'acusació popular cal reformar-les, matisar-les per evitar que sota els interessos públics s'hi amaguin realment els interessos particulars aliens a allò que ha de ser la seva naturalesa".

Grande-Marlaska ha defensat que l'acusació popular continua sent objecte d'un "debat necessari" perquè, segons ell, aquesta figura és pròpia d'"un estat de dret que comença i en què hi ha molts dubtes sobre la Fiscalia i la seva acció pública penal."

Pel titular d'Interior, el judici demostra que Espanya és un estat de dret en el qual es respecten al màxim els drets humans. A més, ha afegit que és "extremadament garantista" i que cada acusat es defensa com considera oportú "sense cap tipus de restricció".

 

Evita parlar d'indult

D'altra banda, ha evitat parlar d'indults. Considera "inadequat" valorar-ho "sense que primer s'hagi celebrat el judici i hi hagi una sentència". De tota manera, assegura que primer hauria d'estudiar la condemna i el posicionament del tribunal sobre un possible indult:

"Després d'aquests tràmits previs, jo podria analitzar la figura o la possibilitat de l'indult; mentrestant, em sembla absolutament improcedent i inadequat."

Grande-Marlaska ha demanat anar més enllà  i no "parar-se en els accidents", referint-se així a la figura del relator. Segons el ministre, la qüestió territorial s'ha de tractar des del diàleg i el consens, i "intentar debatre en matisos de figures concretes és tractar de desdibuixar la necessitat d'arribar a acords."

També ha dit que l'autodeterminació de Catalunya "no pot ser objecte de cap resolució, de convenir res o un compromís de converses" i que "del que el govern central pot i ha de parlar és sobre allò que és dins de la Constitució".

"Tot el que no està en la Constitució, que no està en la llei, evidentment no pot ser objecte d'acord. Tothom té dret a dir el que creu convenient al parlament o al carrer. A ningú se li prohibeix parlar d'autodeterminació, però el govern d'Espanya, a l'hora d'establir qualsevol tipus de compromís o simplement un compromís de converses, ho ha de fer en el marc de la Constitució".