Marlaska admet les tortures del passat a Via Laietana però rebutja fer-hi un memorial
La polèmica per les declaracions del secretari d'Estat de Seguretat sobre la comissaria de Via Laietana han arribat al Senat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha donat suport al seu número dos i ha descartat el trasllat de la Policia Nacional d'un lloc on, ha admès, hi va haver tortures.
El ministre ha hagut de respondre a les preguntes de la senadora d'ERC, Adelina Escandell, que li ha recordat que a Via Laietana s'hi infligien "tortures sistemàtiques organitzades des del poder contra la gent que defensava els drets civils i democràtics" i ha demanat que s'hi retiri la Policia Nacional.
Vostè parla d'un espai de repressió, de tortura en el passat, hi estic d'acord, ho va ser. Vostè parla que la història d'aquest edifici només podrà resignificar-se a través de la seva cessió i que l'abandoni la Policia Nacional. Aquí és on potser no hi estem tan d'acord, perquè no hi ha millor resignificació d'aquest lloc que la feina que hi fa avui en dia la Policia Nacional en col·laboració amb els Mossos i amb la resta de forces de seguretat.
Marlaska ha defensat les paraules del secretari d'Estat, que va dir que la comissaria de Via Laietana és "un símbol de servei públic" que ha contribuït a enfortir la democràcia. Marlaska entén que "en el període democràtic" la Policia Nacional "és una de les institucions més ben valorades" i que amb la seva actuació reverteix l'historial antidemocràtic de la comissaria que ocupa al centre de Barcelona.
