"Masies, un llegat que s'ensorra": la urgència per salvar aquest patrimoni rural

Una de les persones que més ha lluitat per visibilitzar la crisi de les masies és Marta Lloret. La Marta viatja per tot Catalunya mostrant els tresors que s'amaguen dins i fora d'aquestes cases. A les xarxes, on ha penjat de milers de fotografies, se la coneix amb un altre nom: "Un company quan va veure com documentava les masies amb tanta passió em va dir: 'El que tu ets és una caçadora de masies.'"

"Entrar en el llindar d'una porta i veure una masia per dins és el que crec que ens explica més de com vivien els nostres avantpassats", explica la Marta.

Però en alguns casos, entrar dins d'una masia pot ser fins i tot un risc. A l'Espluga de Francolí s'hi troba una joia del patrimoni rural d'origen medieval, amb dues galeries i una capella del segle XVIII. De l'antiga esplendor del Mas d'en Xup només en queda runa.

Joan Saumell, nascut a la zona, veu dia a dia aquesta decadència perquè fa anys que va comprar les terres que inclouen el mas, per conrear-les. Durant tot aquest temps ha fet mans i mànigues per aconseguir que algú, una institució pública o una fundació privada, hi aboqui els diners necessaris per restaurar-lo.

Algunes masies tenen una consideració que hauria d'ajudar a preservar-les. El Mas d'en Xup, per exemple, és un bé cultural d'interès local (BCIL) però la inversió que caldria per restaurar-la és tan alta que tampoc això en garanteix la continuïtat. Tampoc la tenen garantida, tot i poder aconseguir més ajuts, els béns més rellevants del patrimoni cultural català, els anomenats béns culturals d'interès nacional (BCIN).

"Hi ha cases que tenen un valor, o sigui que eren cases molt importants en la gestió del territori, que seria important de mantenir-les, si és possible", afirma l'historiador Llorenç Ferrer Alòs, que afegeix que, a banda d'establir prioritats en la inversió, també cal dotar una funció a les cases que es restaurin.

Des de la Generalitat, la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Marina Miquel, admet que el patrimoni de masies és molt extens i que no es pot arribar a tot arreu: "Augmentem anualment el pressupost de subvencions, però aquestes subvencions no només es dediquen a masos, sinó també a tota la resta de patrimoni immoble."

Com afecta la desaparició de l'hereu?

Però un dels principals obstacles per a la continuïtat d'aquestes cases ha estat la pràctica desaparició de la figura de l'hereu. Al Solsonès, l'anomenada "comarca de les mil masies", fa 500 anys que la casa pairal de Matamargó està en mans d'una mateixa família. Ramon Casas és l'últim hereu. I ha hagut de diversificar molt l'activitat per sostenir la finca. Fa visites guiades, conrea camps, explota la fusta del bosc, té una casa de turisme rural i ha construït un circuit de ral·lis.

"Crec que és important la figura de l'hereu. Si no, en quatre generacions, acabes quedant-te en no res", argumenta en Ramon.

És el que ha passat en una de les grans pairalies d'origen medieval del Ripollès, la Vila de Llaés. La masia va ser ampliada al segle XVIII amb magnífiques estances que volien demostrar l'estatus social dels propietaris. La casa ha passat de pares a fills durant 23 generacions, però el 1907 es va dividir entre tots els hereus. Un patrimoni tan fragmentat com difícil de gestionar que ha acabat, fa pocs mesos, amb la venda a un inversor estranger.

La desaparició de les masies ha suposat també la transformació del paisatge mosaic tradicional de Catalunya. Les Llosses és el municipi més extens de les comarques de Girona. El seu alcalde, Jaume Cuní, alerta que aquests canvis, sumats a l'emergència climàtica, són un perill per al territori.

"Això era una muntanya amb clapes de bosc. Ara és un bosc amb petites clapes de pastura. Si tenim una sequera com la que hem tingut ara aquests dos anys passats, hi ha un risc evident de foc imparable", diu Cuní.

El municipi ha passat en 100 anys de 1.500 a 200 habitants, un degoteig que només es podrà frenar amb habitatge disponible. I per això volen recuperar 150 restes de cases antigues que ara estan deshabitades: "Quines cases? Les que hi havia hagut. No en volem fer d'altres. Les que hi havia hagut. Per un tema històric i per un tema de bona ubicació."

Una tasca que topa amb la lentitud dels tràmits per tirar endavant qualsevol rehabilitació.

El turisme com a via de subsistència

Això també passa amb les masies que han trobat en el turisme una sortida per subsistir. En aquests casos costa de casar la preservació dels elements arquitectònics tradicionals amb la normativa dels establiments turístics. Inès Puigdevall va adaptar una antiga masoveria del segle XVI de la Garrotxa com a allotjament rural, però acumula desenes de sancions administratives per incompliments.

"Em van multar per tenir la cuina, la llar de foc, amb despintats, ruïnosa i amb desperfectes. És que és vella, no té més, i jo la vull vella…" explica.

"Aquest terra, que és un enllosat original, ni l'he volgut rejuntar. Doncs l'inspector també em deia que si posés un gres que feien a la Bisbal, ho tindria sempre net i que semblava antic. Vull dir, això de les imitacions no va amb mi i no li vaig fer cas", diu Inès Puigdevall.

El creixement dels nuclis rurals ha suposat també una pressió insuportable per a algunes masies. Les que han subsistit reivindiquen el seu paper de pulmó verd pel territori on estan establertes. A Can Casamada, a Castellar del Vallès, Ramon Casamada i els dos germans que exploten els conreus del mas: "Això és gestió de territori. Això la societat hauria d'entendre que ha de revertir d'alguna manera en el suport d'aquesta gestió."

Altres hereus estan a punt de llançar la tovallola perquè han quedat pràcticament engolits per l'entorn. La Rosa Maria és la pubilla de Can Pedrerol de Baix, una masia de Castellbisbal envoltada de vies ferroviàries, autopistes i polígons. "És que jo, quan ho dic, si coneixen algú que s'ho vulgui quedar, ho dic amb la boca petita, però cada vegada ho dic amb la boca menys petita, perquè estàs cansat, vas contra corrent, et fas gran, veus que no hi ha una continuïtat i que tot és un dineral."

Recupera "Masies, un llegat que s'ensorra", un reportatge del "30 minuts":