Meditar o ballar per treure's de sobre el pes de la guerra
Haver de marxar del país, a correcuita, amb una maleta i amb la incertesa de no saber on anar, és el que va passar a moltes persones ucraïnesos amb l'inici de la invasió de Rússia.
Moltes de les persones que buscaven refugi, fugint de la guerra, es van quedar a l'Alt Empordà, zona de frontera, quan van arribar a Catalunya.
Atendre la salut mental
Després de cobrir les primeres necessitats físiques bàsiques cal pensar en les necessitats psicològiques.
És per això que l'equip d'atenció primària de Roses ofereix suport emocional a les persones que són a la zona amb sessions de relaxació, de meditació o, fins i tot, visites culturals.
La idea va sorgir de les mateixes persones refugiades durant algunes sessions d'acollida que organitzava el Consell Comarcal. Es troben cada 15 dies al vespre amb l'objectiu que explica Mercè Homs, la referent de benestar emocional i comunitari de l'Institut Català de Salut:
Sobretot és que hi hagi un espai que els canviï una mica la rutina. Òbviament, ells són conscients del que passa al seu país i, per tant, els oferim un espai on puguin gestionar les emocions i tinguin més eines per fer-ho. I també per tenir més distraccions.
El projecte s'havia d'acabar el desembre del 2022, però les sessions continuaran i s'ampliaran, segons Tània Blanco, tècnica d'acció comunitària del Consell Comarcal:
Per ara és una prova pilot, i la idea també és que es pugui obrir a altres col·lectius amb necessitats similars.
A les sessions hi té un paper important la Tetiana Malovana. És economista, fa 16 anys que viu a Roses i s'ha convertit en la traductora.
Detalla que les necessitats de les persones refugiades han canviat:
Ja no parlem de roba o menjar perquè aquestes necessitats ja estan cobertes. Ara les necessitats són psicològiques, la integració, l'idioma, els nens a l'escola. Hi ha dones que estan molt depressives perquè els nens són a la guerra.
De fet, Malovana té família a Ucraïna i hi parla sempre que pot. Algunes sessions també li serveixen d'ajuda.
Testimonis de la fugida i l'arribada
És un dimecres al vespre. El Teatre de Roses s'omple de dones. Una d'elles és la Tetiana Ievhorovska, que té el marit a Ucraïna:
Jo em vaig despertar amb la declaració de guerra de Rússia. Ens va agafar la por, la incertesa d'on has d'anar, d'on has d'amagar els fills. Jo vaig estar esperant 21 hores a la frontera per poder sortir d'Ucraïna.
La Jana Baklan té una història similar i les sessions li van bé:
Hem superat moltes coses i hem sobreviscut; aquestes sessions de Roses ens ajuden molt. No és fàcil haver de deixar casa teva, fer una maleta sense saber quant de temps seràs fora.
Per a ella les sessions són com un oasi:
A mi em va agradar molt la sessió que vam fer de meditació perquè ajuda molt a treure tot el pes psicològic que portem a sobre. Després de la sessió em sentia molt bé.
En aquesta sessió de música i psicologia, per exemple, les dones es posaven per parelles. Una feia de titella, i l'altra, amb uns fils invisibles, l'havia de guiar al ritme de la música.
Després analitzaven què els havia costat més, si guiar o que les guiessin, i on sentien més responsabilitat.
La sala del teatre es va convertir, durant una estona, en un espai de ball, de rialles i d'evasió de la realitat que els toca viure de lluny, quan parlen amb la família, a Ucraïna.
