Menors migrants a Canàries: el Suprem dona 30 dies al govern espanyol per tramitar els expedients
El Tribunal Suprem ha donat aquest dijous un ultimàtum al govern espanyol perquè solucioni el "clar incompliment" de la seva obligació d'acollir un miler de menors migrants que tutelen a les Canàries.
Ho ha fet amb una interlocutòria amb la qual li dona 30 dies per fer-ho i amenaça de multar els responsables polítics que no ho facin, i fins i tot investigar possibles responsabilitats penals.
És la resposta del Suprem a la vista celebrada el 29 de maig, en què el govern espanyol va reconèixer que no havia avançat gairebé gens en la gestió del problema, i ara els magistrats l'hi retreuen:
Ni tan sols s'ha elaborat per part de l'Administració de l'Estat una relació completa, detallada i precisa dels menors que es troben en aquesta situació.
Impediments administratius per demanar asil
El Suprem recorda al govern espanyol que molts dels menors porten almenys un any sense haver pogut ni tan sols fer la sol·licitud d'asil, quan el termini màxim hauria de ser de sis dies.
La contundència del tribunal es deu al fet que el 25 de març ja va dictar mesures cautelars perquè la situació s'arreglés, i ara dona 15 dies al govern espanyol per coordinar-se amb el govern de Canàries.
Ara mateix el sistema espanyol d'acollida per a sol·licitants d'asil només atén adults i menors acompanyats, i encara està pendent que s'hi incloguin els menors no acompanyats.
Clavijo: "No ho han fet perquè no han volgut"
El president de Canàries, Fernando Clavijo, s'ha queixat que s'estan vulnerant els drets d'aquests menors i ha acusat el govern espanyol de "falta de voluntat" per resoldre el problema:
La resolució l'han de fer el Ministeri de l'Interior i el de Migracions, i no ho han fet perquè no han volgut. En dos anys han tingut temps.
També el govern del País Basc ha reaccionat a la interlocutòria del Suprem: la seva consellera de Benestar i Joventut, Nerea Melgosa, ha criticat que s'actuï només "a cop de sentències":
No podem anar contínuament amb sentències ni altres tipus d'accions, sinó que hem de treballar des d'un pla integral migratori, que és el que, un cop més, hem posat sobre la taula Euskadi i Canàries.
Proposta de Canàries i el País Basc
Aquest divendres aquestes dues comunitats portaran una proposta a la Conferència de Presidents que es farà a Barcelona per donar una resposta "coordinada, humanitària i sostenible" a aquesta problemàtica.
De tota manera Fernando Clavijo no creu que la proposta prosperi perquè, segons ha dit, no hi ha hagut prou treball tècnic previ, i creu que "tristament, servirà de molt poc."
Els ministeris afectats, Interior i Inclusió, Seguretat Social i Migracions, no han fet comentaris, però sí la ministra de Joventut i Infantesa, Sira Rego, d'Izquierda Unida, que ha dit que cal "complir el mandat":
Crec que hem de ser exigents i complir cadascun dels requisits del Suprem.
Per la seva banda, el secretari d'Estat del seu Ministeri, Rubén Pérez, ha afirmat que el govern espanyol "complirà escrupolosament" i que la Comissió Interministerial encarregada d'aquest assumpte està fent "un treball notable".
6.000 menors a les Canàries fa un any
La crisi dels migrants menors no acompanyats arribats irregularment per mar a les Canàries va esclatar fa gairebé un any, quan es calculava que n'hi havia uns 6.000, el triple del que aquesta autonomia deia que podia acollir.
El govern espanyol va intentar negociar repartir-los en les altres comunitats autònomes, i aquestes negociacions van fer que Vox trenqués els pactes de govern amb el PP a cinc autonomies i passés a l'oposició.
Això va passar a mitjans de juliol: el PP va bloquejar les negociacions i al setembre Fernando Clavijo, que governa a Canàries en coalició amb el PP, es va queixar que el govern espanyol "els havia deixat sols".
La crisi del nou protocol d'acollida
Llavors el govern canari va aprovar un nou protocol que dificultava l'acollida dels menors, i la fiscalia va advertir que investigaria si l'aplicació podia comportar un delicte d'abandonament.
El govern espanyol va continuar les negociacions amb les autonomies, al desembre va fracassar amb les del PP i al març va arribar a un acord amb Junts per aprovar un sistema de repartiment obligatori.
En els preparatius per portar-lo a terme, moltes autonomies del PP van inflar el nombre de menors que ja acollien per evitar haver d'acollir-ne gaires més, però malgrat tot el Congrés va aprovar el nou sistema a l'abril.
Ara el Suprem retreu al govern espanyol que no ha fet la feina que li corresponia, i el pressiona perquè la faci en 30 dies.
