Mentides i veritats a mitges sobre la regularització extraordinària: del dret de vot als antecedents penals
La regularització extraordinària que el govern de Pedro Sánchez ha aprovat per reial decret ha despertat moltes especulacions sobre l'efecte social i econòmic que tindrà.
Quan es tracta d'immigració, hi ha moltes brames recurrents que s'accentuen. Algunes tenen certa base en la realitat, però d'altres són absolutament falses.
La regularització no dona dret a votar ni és permanent
Un dels arguments contra aquesta regularització que apareixen sovint és que Pedro Sánchez vol donar papers a totes aquestes persones perquè el votin.
El cert, però, és que per votar cal tenir la nacionalitat espanyola i la regularització no la dona.
El que obtenen les persones que s'acullin a la regularització és un permís de residència i treball immediat, que té un any de validesa.
Passat aquest any, si no acredites que tens feina i el que s'anomena "arrelament", et pots quedar sense els drets que t'ha garantit la regularització.
Tot i poder acreditar aquest arrelament, els tràmits per mantenir el permís de residència s'han d'anar fent periòdicament.
Finalment, per obtenir la nacionalitat, el tràmit encara és més llarg. Cal acreditar que pots viure al país, que treballes i que et pots mantenir econòmicament; s'ha de demostrar integració socioeconòmica, que saps l'idioma espanyol i, fins i tot, pot ser que hagis de passar un examen.
Sí que és cert que alguns estrangers sí que poden votar a les eleccions europees o municipals.
Els europeus residents a Espanya poden votar a les eleccions europees i alguns estrangers extracomunitaris poden votar a les municipals, emparats per acords recíprocs.
Són els originaris de Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit i Trinidad i Tobago.
Regularització i ajuts socials
Un altre mantra que es repeteix és que les persones regularitzades tindran automàticament accés als ajuts públics com l'ingrés mínim vital (IMV) o la renda garantida de ciutadania (RGC), els dos principals ajuts de l'Estat i la Generalitat.
Pel que fa a la renda mínima garantida, que dona la Generalitat, has d'acreditar que has viscut a l'estat espanyol durant 24 mesos per poder-la obtenir, entre altres requisits.
Per percebre l'ingrés mínim vital has de portar, com a mínim, un any vivint a l'estat espanyol, també entre altres requisits.
El fet que les persones que portessin només cinc mesos vivint a Espanya el 31 de desembre del 2025 ja s'hi puguin acollir no canvia aquest requisit i, per tant, no els permet demanar-lo.
A banda, en els dos casos, la prestació es dona segons la renda i l'origen de les persones no es té en compte.
Segons les últimes dades, a tot l'Estat el 83% dels receptors de l'IMV tenien nacionalitat espanyola, i en el cas de l'RGC eren el 66%, segons el ministeri i la conselleria encarregats dels serveis socials.
Antecedents penals
Quan es parla de regularitzacions, hi ha formacions polítiques que asseguren que els que se'n beneficiaran són delinqüents. De fet, aquest és un argument típic esgrimit, per exemple, per Donald Trump quan parla de migracions.
En aquest sentit, el govern espanyol deixa clar que les persones que tinguin antecedents penals als seus països d'origen els cinc anys anteriors a començar els tràmits no es podran acollir al procés de regularització.
Així ho diu el reglament d'estrangeria en vigor, que és el paraigua que empara la regularització.
Alguns dirigents polítics, com l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, asseguren que el problema està en les persones que tenen antecedents policials però no penals, perquè encara no se'ls ha jutjat per furts, robatoris o altres delictes.
Sobre això, el reglament de la llei d'estrangeria menciona fins a set vegades aquest paràgraf:
L'existència d'antecedents a l'informe policial no suposarà, per si mateixa i de manera automàtica, causa de denegació de l'autorització. En aquest cas, l'òrgan competent valorarà de manera casuística i circumstància que la persona estrangera no suposi una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels estats membres de la Unió Europea.
Això vol dir que, en cas d'haver-hi antecedents policials, es tindran en compte per al procediment de regularització.
Segons la jurista de FEPA (xarxa d'entitats per l'emancipació juvenil) Cristina Citad, la realitat és que es valoren aquesta mena d'antecedents:
Encara que a la llei d'estrangeria només es parli d'antecedents penals, ens trobem que a les oficines d'estrangeria ja es valora si les persones tenen antecedents policials.
Pel que fa a la correlació entre persones migrants i inseguretat, si bé és cert que la majoria (52%) de la població penitenciària a Catalunya és estrangera, el catedràtic de Dret Penal i professor de criminologia de la UOC, Josep Maria Tamarit, recorda: "La població migrant és deu anys més jove de mitjana que l'autòctona i és una evidència universal que la gent més jove comet més delictes que la gent més gran."
A més, recorda Tamarit, "estan en una situació econòmica més desfavorable en general i, per tant, amb més risc de cometre delictes, també amb més risc de ser víctimes de delictes."
Segons ha dit anteriorment el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, fer la correlació entre persones migrants i inseguretat no descriu correctament la realitat:
Molts dels furts o robatoris a interior de vehicle és evident que estan protagonitzats per persones amb nacionalitat estrangera (...) Però no té a veure amb la nacionalitat. Té més a veure amb la condició social.
A Catalunya ara mateix la taxa d'homicidis per cada 100.000 habitants està per sota de la mitjana europea.
En canvi, els delictes contra el patrimoni (diferents tipus de robatori) estan lleugerament per sobre.
L'efecte crida
Quan es fan regularitzacions extraordinàries, molts dels que s'hi oposen asseguren que aquestes mesures tenen un efecte crida, és a dir, que fan que arribin encara més persones.
El govern espanyol defensa que no és així perquè la regularització serà per a gent que hagi viscut a l'Estat des de l'agost del 2025 i perquè el procediment es tancarà el juny del 2026, aproximadament.
De fet, segons un estudi sobre la regularització del 2005, després d'aplicar-la no hi va haver un creixement de les arribades de persones estrangeres.
Segons Joan Monràs, autor de l'estudi, la regularització del 2005 es va complementar amb controls laborals i de frontera més exhaustius, la qual cosa es va traduir en un efecte crida inexistent, tal com pots escoltar en aquesta entrevista.
Les regularitzacions massives tenen efecte crida?
Els experts consideren que les migracions són fenòmens multifactorials que depenen de la situació econòmica o política del país receptor i el d'origen, entre moltes altres coses.
De tota manera, també és cert que Espanya, que ha tingut una política oberta a la immigració, és el país gran de la Unió Europea amb més estrangers per miler d'habitants (només té per davant Luxemburg, Xipre i Malta), segons l'Eurostat.
Espanya és el quart país de la Unió Europea amb més proporció de ciutadans de nacionalitat estrangera, darrere de Luxemburg, Xipre i Malta, segons l'Eurostat, i és el primer entre els grans estats.
Segons les estimacions del govern espanyol, unes 500.000 persones es podrien acollir a aquesta regularització.
Un estudi de Funcas, per la seva banda, xifra la població estrangera en situació irregular en unes 840.000 persones a tot l'Estat, el 91% d'origen americà.
L'aportació econòmica de les regularitzacions
Un dels arguments per regularitzar de cop prop de 500.000 persones és que generen una recaptació extraordinària per a l'Estat.
De fet, segons un estudi del 2020 fet per economistes de la Universitat Pompeu Fabra, la de Girona i la de Barcelona, la regularització que va impulsar Zapatero el 2005 va generar el primer any un ingrés per a l'Estat en impostos i cotitzacions d'uns 4.000 euros per persona.
L'OCDE també considera que, en general, l'aportació de la migració és més positiva que negativa, econòmicament.
Així ho explica en aquest estudi sobre l'aportació de la immigració a l'economia entre el 2006 i el 2018 en els països membres.
Altres estudis, com el de l'observatori de migracions del Regne Unit, apunten que els tipus de feina que fan les persones migrants han de millorar amb els anys perquè la seva aportació a les arques públiques continuï sent positiva.
En aquesta línia, el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver afirma que la migració és un bonus per a l'economia, però que cal reinvertir el plus que aporta per millorar els serveis, especialment l'educació, la sanitat o l'habitatge:
Que les grans dades econòmiques sigui bones no vol dir que ho siguin a nivell micro. Hi ha grups socials que en surten perjudicats perquè tenen més competència pels serveis bàsics. Cal reinvertir el creixement que aporten en els punts del territori on hi ha aquesta fricció.
