Menús d'autor al Temporada Alta: què veuran els actors Anna Alarcón i Joan Carreras
La tardor escènica té com a destí Girona i Salt -i algunes ciutats més gironines, tot sigui dit-, i un nom: festival Temporada Alta.
La cita, que s'ha presentat aquest dijous i se celebra d'octubre a desembre, té la virtut d'atraure nombrosos espectacles d'ambició internacional i també públic d'arreu, no només gironí. Els alts índexs d'ocupació del Temporada Alta són dels que generen enveja.
El millor consell per orientar-se entre la seva oferta desbordada és dedicar-hi un temps per decidir entre espectacles programats per a tots els gustos, públics i tendències.
Hi ha clàssics que mai no moren com el "Non solum", de Sergi López. Hi ha comèdies condemnades a l'èxit de taquilla com "Perfectes desconeguts" i moltes, moltes perles sense noms coneguts al cartell, però que acaben sent veritables descobriments.
Hem demanat a dos actors que tindran un protagonisme en l'edició d'aquest any perquè ens obrin la seva agenda per al Temporada Alta 2026.
Les recomanacions de Joan Carreras
Joan Carreras forma part del repartiment de "L'últim àtom" (10 d'octubre, Teatre Municipal de Girona) i actuarà en solitari l'1 de novembre al Teatre de Salt amb "Viuràs en aquest vers", una lectura de sonets de Shakespeare amb l'acompanyament d'un contrabaix i un violí. Qualitat garantida.
Aquests són els espectacles que veurà Joan Carreras al Temporada Alta i les raons, curtes però definitives, del seu entusiasme:
"Grans bardisses" (11 d'octubre, Teatre de Salt).
Crec que en Llàtzer Garcia és un dels millors dramaturgs de casa nostra. Sempre és personal, autèntic i profund.
"Living & Leaving" (21 de novembre, Teatre de Salt).
La Veronal són un imprescindible de la dansa contemporània, jo diria, mundial.
"Calentamiento" (27 de novembre, Teatre Municipal de Girona)
És impressionant. Emoció i tècnica en estat pur.
"Post-Clàssic" (6 de desembre, El Canal, Centre d'Arts Escèniques).
Un "greatest hits" d'un Tortell Poltrona. No us ho podeu perdre. Fa pixar. I no sempre metafòricament.
"Everything must change" (7 de desembre, Teatre de Salt).
La Needcompany és un altre clàssic contemporani i arriben amb una estrena mundial. Boom! Recordo veure al Lliure la seva "Isabela's Room", fa un munt de temps, i enamorar-me del seu teatre per sempre més.
Les recomanacions d'Anna Alarcón
L'actriu Anna Alarcón tindrà doble sessió de glòria al festival d'aquest any. Forma part del repartiment de "Grans bardisses", de Llàtzer Garcia (11 d'octubre, Teatre de Salt) i protagonitzarà "Digues que m'estimes encara que sigui mentida" (16 d'octubre, Sala La Planeta), a partir de textos de Montserrat Roig.
Aquests són els espectacles que veurà Anna Alarcón al Temporada Alta i els arguments de la tria:
"L'últim àtom" (10 d'octubre, Teatre Municipal de Girona)
Ja són uns quants espectacles els que porta Jordi Oriol a la seva esquena i és inqüestionable que aquest creador únic ens embolcalla amb el seu llenguatge i la seva posada en escena. Aquest cop amb "L'últim àtom" veurem cap a on ens condueix, sempre amb humor, extrema lucidesa, compromès i delirant.
"Massacre" (20 de novembre, El Canal, Centre d'Arts Escèniques).
Agnès Mateus i Quim Tarrida aquest cop s'estrenen a Temporada Alta amb "Massacre" per endinsar-se dins el món de l'església, les religions i les falses creences. No puc deixar de veure aquests dos creadors persistents i indomables. La seva mirada àcida sobre allò que ens envolta ens permet fer un pas més al nostre entendre sobre els temes que ens travessen com a societat.
"La forma humana" (14 de novembre, El Canal, Centre d'Arts Escèniques).
El dramaturg i director Pablo Messiez dirigeix "La forma humana", un espectacle que s'estrena en primícia al festival. El punt de partida em sembla molt interessant: les entrevistes dutes a terme durant 25 anys de David Sylvester a Francis Bacon i la novel·la "El cordero carnívoro". Veure fins on poden arribar Pablo Messiez, juntament amb la seva companyia, em sembla una molt bona elecció.
"Le salon 'revisited'" (21 i 22 de novembre, Teatre Municipal de Girona)
Quan llegeixo la programació del festival no puc passar per alt a la companyia Peeeping Tom, obro l'agenda i agafo el bolígraf. Una companyia que és capaç de fer-nos oblidar d'allà on venim per endinsar-nos dins els mons que ells invoquen. En aquest cas la companyia revisita "Le Salon", un espectacle creat el 2004 que a mi se'm va escapar i que ara tinc l'oportunitat de poder veure.
"Mil tres, say cheese" (22 de novembre, El Canal, Centre d'Arts Escèniques)
M'interessa la mirada de Cabo San Roque, que després d'anys segueixen entre nosaltres amb un compromís inqüestionable i amb un treball rigorós i arriscat que mai et deixa indiferent. Entre el teatre i la performance, aquesta òpera experimental que s'endinsa en el mite de Don Joan es converteix, per mi, en una cita obligada.
"Epitap" (29 de novembre, Teatre de Salt)
Aquest espectacle de Xavier Bobés és un imperdible. Sempre que he vist aquest creador ha estat pur aliment per als sentits, tota una experiència. El seu treball tan minuciós transcendeix totes les barreres.
"Faust, fet, no dit" (4 i 5 de desembre, El Canal - Centre d'Arts Escèniques)
A Romeo Castellucci, aquest any, no se'l pot deixar escapar. Com aquest gran creador llegeix en l'actualitat el mite de Faust, la seva visió sobre el buit, la foscor i la incomunicació que ens aclapara, em sembla una cita pràcticament obligatòria. Sens dubte ens farà reflexionar i, com sempre, ens colpirà d'una manera o altra.
