Menys rovellons i ceps però més múrgoles i xampinyons: l'efecte del clima en els bolets

Més calor, menys pluja i mal repartida és una mala combinació per a la producció de bolets. Al Pirineu se'n fan 400 quilos per hectàrea cada any, una quantitat que es preveu que podria caure en picat les pròximes dècades.

I és que els boscos de bolets del Pirineu situats a més altitud són els que es poden veure més afectats pel canvi climàtic, segons un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

Com menys bolets, més carboni a l'atmosfera

Bolets com els rovellons, els ceps o els rossinyols tenen un important paper en la gestió dels ecosistemes i l'impacte de perdre'ls va molt més enllà del que sembla. "El seu rol, a casa nostra, és cabdal", explica l'investigador del CTFC, Juan Martínez de Aragon.

Un dels impactes de la seva reducció és un augment del carboni a l'atmosfera, ja que els fongs són el fruit del miceli, uns filaments arrelats a la terra que capten, entre altres substàncies, el carboni.

Terrenys controlats durant 20 anys

L'estudi investiga l'impacte del canvi climàtic en la producció de determinats bolets per revertir la seva pèrdua. S'està fent en més d'un centenar de parcel·les, amb condicions climàtiques molt diferents, repartides per tot Catalunya i que es controlen de forma permanent des de fa vint anys. S'hi utilitzen tant registres meteorològics històrics, com els diversos escenaris de canvi climàtic dibuixats pels experts de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) o models predictius basats en la intel·ligència artificial.

Els investigadors s'han centrat en la productivitat dels bolets micorrízics (com el rovelló, el cep i el rossinyol) i sapròfits (com l'apagallums, el xampinyó i la múrgola) a les zones forestals mediterrànies sota diferents escenaris de canvi climàtic.

I les conclusions assenyalen que els boscos més afectats pel canvi climàtic són els subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu, on, en el pitjor dels escenaris, la productivitat total dels bolets pot caure als 60 quilos per hectàrea l'any 2100, mentre que a la resta del territori català es mantindria més estable.

"La zona que pot veure una reducció més significativa en la productivitat de fongs és la zona nord de Catalunya, on hi ha la producció principal de bolets comestibles o d'interès socioeconòmic", apunta Sergio de Miguel, professor de la Universitat de Lleida i investigador del CCTFC.

D'espècies sapròfites, en canvi, com el xampinyó i la múrgola, en podríem tenir més als boscos situats en elevacions mitjanes, perquè són més productives com més acusats són els efectes del canvi climàtic.

L'estudi, publicat a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology destaca la necessitat d'anticipar els possibles impactes del canvi global en la dinàmica dels fongs i una millor gestió forestal per mantenir la seva productivitat, tan necessària al nostre ecosistema.