Menys Spotify i més "listening parties": la cultura compartida es reivindica i busca més espais

Les "listening parties", que podríem traduir com a "festes de preescolta", s'han convertit en una tendència a l'alça dins la indústria musical. Aquestes trobades permeten als artistes presentar els nous treballs a un grup reduït de seguidors abans del llançament oficial.

Aquesta setmana, Maria Arnal n'ha organitzat una per sentir "AMA", el seu primer àlbum en solitari. Tot i ser un projecte profundament digital, amb una gran exploració sonora de la seva veu a partir de la intel·ligència artificial, per ella era essencial que el públic pogués descobrir-ne les tretze cançons "cos a cos" per entendre l'univers que hi ha construït: "Soc una artista d'escenari, volia veure com respiraven els temes en directe."

El format no és nou: fa temps que els cantants hi aposten com a part de l'estratègia de promoció. Va ser sonada la festa que Taylor Swift va organitzar a casa seva el 2014 en què va convidar algunes fans a berenar per reproduir el seu disc "1989".

Recentment ho va fer Rosalía, amb un esdeveniment exclusiu a la sala Oval del MNAC a només dos dies de la publicació de "Lux". A l'acte, hi van poder accedir convidats famosos i uns pocs seguidors seleccionats aleatòriament.

En un mercat en què l'escolta a les plataformes d'estríming és cada vegada més individualitzada i algunes llistes de reproducció estan generades per algoritmes, aquestes sessions en petit comitè s'han consolidat com una eina clau de màrqueting.

A banda de generar expectació, són una fórmula per "crear comunitat i enfortir el vincle amb l'audiència", defensa Pau Cristòful, agent d'artistes al Primavera Sound. I afegeix: "Les opcions són infinites: entra en joc la capacitat del cantant i el potencial del disc per desplegar una experiència o una altra."

També entre els fans és un reclam en auge, perquè tenen l'ocasió de "compartir allò que els agrada en contextos més relaxats que no pas l'hedonisme dels clubs, que encara continuen presents".

Més enllà de la música

La voluntat de generar espais on viure la cultura plegats, però, va més enllà de la música. Els clubs de lectura, que ara es reinventen, també reivindiquen el plaer de llegir en companyia. Són cada cop més les iniciatives que neixen fora del circuit tradicional de biblioteques, llibreries i centres cívics.

Fa tot just un any, Clara Torres va cofundar el club Lletraferida al bar La Camila, al barri de Gràcia de Barcelona. La pulsió de compartir el gust pels llibres la va empènyer, juntament amb la seva amiga Alba, a crear "un espai relaxat, on tothom se senti com a casa i còmode per dir, opinar i parlar del que vulgui".

Organitzen trobades mensuals d'unes vint persones que van itinerant a diferents punts de la ciutat, la majoria bars de confiança. "Tenim una petita xarxa amb què sentim que tenim molt de suport, disposades a dialogar, preguntar, proposar", celebra Torres.

Contra l'algoritme

Pel sociòleg César Rendueles, no n'hi ha prou amb consumir a la carta, cadascú des de casa seva: "Ja són massa anys d'individualització extrema de l'experiència cultural, en què ja no veiem allò que volem, sinó el que la plataforma ens vol ensenyar."

L'autor de l'assaig "Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia" es mira amb bons ulls que aquestes petites comunitats guanyin força. I ho argumenta: "Són un símptoma de l'esgotament d'un model hegemònic que se'ns ha venut com a democratitzador, on ningú imposava res a ningú. Però ara ens adonem que la llibertat, inclosa la cultural, es construeix en diàleg amb la resta."

Des del punt de vista de Rendueles, propostes com les "listening parties" són una forma de resistència al capitalisme digital i a la mercantilització de la cultura: "La tecnologia promet connexió infinita, però nosaltres no som infinits. Aquestes pràctiques són illes, cal veure si es converteixen en un arxipèlag o si es queden aïllades."