"Merlí" fa 10 anys: el retrobament més filosòfic a "El suplement"

El 14 de setembre del 2015, ara fa una dècada, l'Institut Àngel Guimerà va obrir les portes i un professor peculiar va entrar a classe amb una premissa clara: "Vull que la filosofia us faci trempar." Aquest professor era en Merlí Bergeron, interpretat per Francesc Orella.

Ara, "El suplement" de Catalunya Ràdio ha reunit el mestre de filosofia amb dues alumnes dels peripatètics: Elisabet Casanovas (Tània) i Laia Manzanares (Oksana). Junts rememoren algunes de les escenes més icòniques de la sèrie, comparteixen com les veuen amb la perspectiva del temps i expliquen què va significar formar part d'un èxit que encara avui continua viu.

"Encara ens diuen Merlí, Tània i Oksana pel carrer"

Deu anys després de l'estrena, els actors continuen estretament lligats als personatges que van marcar tota una generació. Francesc Orella confessa que encara avui hi ha qui el saluda com si fos el mateix professor Merlí. L'afecte del públic arriba fins al punt que una oient veneçolana li va portar pastetes a la ràdio per agrair-li que "havia après català gràcies a la sèrie".

També Elisabet Casanovas i Laia Manzanares reconeixen que sovint la gent les identifica com la Tània i l'Oksana, noms que s'han convertit en part de la seva trajectòria. Tots tres coincideixen que aquesta familiaritat del públic és una de les mostres més clares de l'empremta que va deixar "Merlí", una sèrie que va anar molt més enllà de l'entreteniment.

Les actrius de "Merlí" recorden la sèrie que les va fer créixer

Les dues actrius recorden amb nostàlgia aquella etapa. "Va ser la nostra escola professional", explica Casanovas, que reconeix que els va donar la primera gran oportunitat i els va ensenyar a treballar en equip:

Manzanares coincideix amb la seva antiga companya peripatètica: "Ara, mirant enrere, m'adono que 'Merlí' ens va formar com a artistes i com a persones. Ens va fer créixer."

La mirada de gènere i la naturalitat amb què "Merlí" va trencar tabús

La mirada de "Merlí" sobre la joventut i les relacions va ser avançada per al seu temps. La sèrie abordava temes com la sexualitat, el consentiment o la representació femenina amb naturalitat, però avui les actrius reconeixen que hi ha aspectes que es reinterpretarien.

"Ara som més conscients del pes de la representativitat", explica Casanovas. Considera que potser algunes trames es plantejarien diferent, però "Merlí" ja tenia la voluntat d'anar més enllà, de "donar veu a personatges complexos."

També va ser una de les primeres produccions catalanes en mostrar escenes de sexe explícit, abans que existís la figura del coordinador d'intimitat. "Avui seria impensable rodar sense aquest suport", reconeix Manzanares.

La mort del Merlí: un final filosòfic

El final de la sèrie, amb la mort sobtada del professor, va commoure el públic. Orella recorda aquell dia de rodatge amb emoció:

"Era l'última escena a l'aula. Vam plorar tots. Sabíem que s'acabava una etapa, però també que aquell final tenia sentit. La mort forma part de la vida i això és el que la sèrie sempre havia volgut transmetre."

L'últim capítol va tancar un cicle que posteriorment va continuar amb "Merlí: Sapere aude", l'spin-off protagonitzat per Carlos Cuevas en el paper d'en Pol Rubio.

El llegat de "Merlí": pensar, dubtar i viure

Deu anys després, "Merlí" continua sent una referència cultural i educativa. Les seves frases i reflexions encara circulen per les xarxes, i molts professors asseguren que la sèrie va ajudar a revaloritzar la filosofia a les aules.

"La sèrie ens va ensenyar a pensar, a dubtar, a no empassar-nos-ho tot", resumeix Orella, que creu que això és més necessari que mai.