Merz refreda l'oficialitat del català a la UE: "A mitjà termini hi podria haver una solució amb la IA"
Després de dos intents fallits, l'oficialitat del català a Europa sembla que encara haurà d'esperar. El canceller alemany, Friedrich Merz, ha frenat Pedro Sánchez en una reunió dels dos líders a Madrid.
El president del govern espanyol ha tornat a exigir celeritat: "Fa 40 anys que esperem aquest moment", però el canceller ho ha refredat: "Sé com n'és de complicat, cada llengua multiplica la necessitat de traduccions".
Així i tot, Merz ha confiat la solució a la IA: "Crec que a mitjà termini hi podria haver una bona solució perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, ja no necessitarem intèrprets".
Alemanya està al capdavant dels països a qui l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera genera més dubtes, unes reticències legals i econòmiques que mantenen una desena d'estats, entre els quals hi ha Itàlia, els Països Baixos, Suècia i Finlàndia. A favor hi ha països com Portugal, Irlanda, Bèlgica o Dinamarca.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest divendres que l'oficialitat del català a la Unió Europea és un "objectiu irrenunciable" del seu executiu i que s'aconseguirà. "No puc dir quan serà, però sí que està sobre la taula, que no desapareixerà".
Ja fa gairebé dos anys que Albares, va introduir la proposta a l'ordre del dia al Consell Europeu, però en tot aquest temps no s'ha aconseguit trobar unanimitat.
Des del 2023, la votació s'ha anat ajornant per la falta d'acord entre els 27, però ara el canceller alemany veu una possibilitat d'acabar amb els dubtes econòmics que genera la proposta gràcies a la incorporació de la IA.
Desavinences, també, en l'ocupació de Gaza
En una Europa dividida sobre com afrontar les sancions comercials contra Israel proposades per la Comissió, Merz ha defensat davant Sánchez que "reconèixer l'estat de Palestina ha de ser l'últim pas" a adoptar en la solució dels dos estats.
El president del govern espanyol s'ha erigit en un dels dirigents que més ha defensat Palestina de la Unió, mentre que Alemanya lidera els més favorables al govern israelià. Tot i representar posicionaments totalment contraris en el si de la Unió Europea, tots dos han volgut mostrar bona sintonia i han coincidit a criticar la situació que es viu a Gaza.
On han discrepat és amb l'actitud que cal tenir davant Israel. Per Sánchez, està cometent un genocidi. Alemanya, en canvi, no ho veu així: "Compartim la crítica pel procediment, però no la qualificació de genocidi".
Per Merz, la guerra "acabarà quan Hamas alliberi els ostatges i deixi les armes". El canceller ha assegurat que "ha de ser possible criticar les accions del govern israelià, però això no ha de servir per incitar l'odi cap als jueus".
Les dues postures arrosseguen anys d'història. D'una banda, Alemanya té molt present el seu passat nazi quan s'alinea amb Netanyahu: "El govern federal està al costat d'Israel, però això no implica que compartim totes les decisions que prengui".
Espanya, en canvi, reconeix Palestina com un estat: "Israel està profundament equivocat". Igual que Merz, Sánchez també ha recorregut a la memòria històrica per justificar la seva posició: "Com a país que ha patit el terrorisme, amb ETA i l'atemptat terrorista més gran a Europa, sabem com vèncer-lo i no és com està fent Israel amb un atac indiscriminat contra la població civil".
