Mestres amb afonia per l'ús de la mascareta: "No arribo on arribava abans"
Aquest curs, molts mestres i professors han començat a tenir problemes de veu. Tres mesos després d'haver començat a fer classe amb mascareta -i amb les finestres obertes- ja hi ha hagut un augment de les consultes als logopedes per part dels docents.
A Carla Colàs, mestra d'educació infantil, la primera visita al logopeda li ha servit per posar nom al seu problema: disfonia o alteració de la veu.
Fa quatre anys que és mestra d'educació infantil, i mai fins ara havia tingut problemes de veu. Aquest curs, en canvi, la situació ha canviat: "Em noto que no arribo on arribava abans, em quedo a mitges."
Al final del dia sento que em fa mal la gola, que no puc parlar, i això mai m'havia passat.
La solució passa per aprendre a entrenar la veu, com explica Marina Pintanel, vocal d'Educació del Col·legi de Logopedes de Catalunya: "El que han d'aprendre els mestres és a projectar, és a dir: utilitzar la veu amb tot el volum possible. Però no és el nivell d'intensitat el que s'ha de treballar sinó de ressonància."
Colàs lamenta que a la carrera no s'ensenyi a projectar la veu, a utilitzar-la de manera òptima, ni els hàbits per no perdre-la.
Per compensar l'ús de la mascareta i el soroll que entra per les finestres obertes, hi ha docents que han decidit fer classe amb micròfon.
El Ramon Lara, mestre de tecnologia de l'escola Ciutat Comtal, troba que és una solució satisfactòria: "La veritat és que l'amplificació del micròfon és molt correcta, no és desagradable per als alumnes."
El director del centre, Vicent Ramon, afegeix que el micròfon no només evita haver d'elevar el to de veu, sinó que fa que els nens focalitzin més l'atenció en el mestre.
Els alumnes també ho veuen bé, com explica la Salma el Afia, alumna de cinquè de primària de l'escola Ciutat Comtal: "És una diferència, perquè els entenc millor i abans els sentia bé."
Els que han notat més el canvi són els mestres dels alumnes més petits, que estan aprenent la llengua parlada, i especialistes com els de música, com el Miquel Codinachs.
Quan et poses això és com un imant, tothom t'escolta, ja no has d'apujar gens la veu.
I afegeix: "M'ha anat molt bé, sobretot per temes de dicció, per temes de pronúncia."
Els logopedes, de tota manera, remarquen que, a banda d'utilitzar el micròfon, convé parlar més a poc a poc, vocalitzar més i respirar pel nas. I beure aigua sovint.
Una bona ajuda complementària és potenciar el llenguatge no verbal, aprendre a parlar amb les altres parts del cos.
