"M'han robat el fill": la lluita de la Jessica per recuperar el nen després d'una denúncia falsa
No feia ni quinze dies que s'havia decretat l'estat d'alarma i el confinament per la covid era total. Els serveis socials i de salut estaven col·lapsats, i en aquest context, a la Jessica li van prendre el fill.
Era el 24 de març de l'any 2020 i l'Ángel tenia només 17 dies. Ciutadana francesa, la Jessica no s'esperava donar a llum a Andalusia.
Estava a Almeria de vacances amb una amiga que havia fet a Barcelona i la pandèmia les hi va deixar atrapades.
Es van buscar un pis on viure i tot anava bé fins que va néixer el nen. L'amiga la va denunciar a la policia: "Va dir que jo maltractava el meu fill."
La primera visita dels serveis socials no va tenir conseqüències. La criatura no presentava lesions i res feia pensar que estigués desemparat.
Però una nova trucada l'endemà els va fer tornar a la casa i, davant la insistència de la denunciant, li van retirar la custòdia del nadó.
Estic vivint un malson.
La Jessica explica que en aquell moment no parlava castellà i que amb prou feines entenia què estava passant.
Assegura que no li van fer mai cap prova, ni mèdica, ni psicològica, que pogués justificar prendre-li el fill. Per recuperar el nen, li van dir que havia d'aconseguir una casa i una feina.
"Per què havia de tenir casa i feina aquí, si ella ja ho tenia tot a França?", lamenta la seva advocada, Marta Boza. "Per mi, em van robar el fill", diu la Jessica.
En ple confinament, buscar feina i pis no era una tasca fàcil, i la Jessica va considerar que encara ho seria menys en un poble d'Almeria.
És per això que va decidir marxar a Catalunya, on tenia alguns contactes, però l'administració andalusa ho va interpretar com un abandonament del nen.
Mentre buscava feina, vivia en una habitació de lloguer on no li permetien empadronar-se. No podia facilitar una adreça fixa i aquest va ser un dels arguments del tribunal per mantenir el nen en una família d'acollida.
El jutjat va aplicar el principi jurídic fonamental en matèria de protecció de menors: l'interès superior del nen o la nena.
Aquest principi implica que els drets dels progenitors no tenen un caràcter absolut, sinó que queden subordinats al benestar i desenvolupament del nen.
La sentència insisteix que no és suficient que la Jessica ja disposi d'habitatge i feina, i conclou que el retorn del menor amb la seva mare no seria tan beneficiós per a ell com consideren que és quedar-se amb la família d'acollida.
L'amiga es retracta i retira la denúncia
La Jessica no es va quedar de braços plegats i va presentar un recurs a l'Audiència Provincial i, aquí, el cas va fer un gir. La sentència de l'Audiència deia que s'havia de tornar immediatament el nen a la mare.
Amb aquesta sentència s'assabenten, a més, que l'amiga que la va denunciar va fer arribar una carta al jutjat on es retractava de tot el que va dir als serveis socials.
Mai van tenir més proves que una falsa denúncia.
Però, tot i això, l'administració no va complir i no va tornar el nen i va presentar un altre recurs al Tribunal Suprem.
Els pares d'acollida van engegar una campanya mediàtica i una recollida de firmes exigint que, passats els anys, l'Ángel es quedi per sempre amb ells.
Quan el cas arriba al Suprem, la sentència és un nou revés per a la Jessica. L'Ángel ja té més de quatre anys i el tribunal considera que en lloc de centrar-se en si la retirada de custòdia va ser procedent o no, el que era determinant era l'interès superior del menor en el moment actual.
El Suprem, tot i que amb un vot particular, conclou que com que el menor va ser separat de la mare durant les primeres setmanes de vida i ha crescut integrat en la família acollidora, ara ja hi ha desenvolupat vincles estables.
Davant d'això, el Suprem entén que el retorn a la mare, encara que aquesta hagi millorat la seva situació personal, podria generar un perjudici emocional rellevant.
Reitera així que el dret dels pares biològics no és preferent quan entra en conflicte amb el benestar del fill.
Ara la Jessica espera que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs que ha presentat a la sentència del Suprem.
Mentrestant, el Tribunal d'Almeria continua endavant amb el procediment d'adopció que ella mai ha acceptat.
La meitat de desemparaments, evitables
Casos com aquest no són excepcionals. A Catalunya hi ha més de 5.500 menors que viuen en centres o famílies d'acollida.
Segons un informe de la Sindicatura de Greuges, bona part d'aquests casos es podrien haver solucionat d'altres maneres, sense apartar l'infant dels pares.
Per evitar errors i fer un sistema de protecció de menors més garantista, des de l'àmbit judicial demanen que sigui un jutge i no l'administració qui retiri la custòdia.
De fet, Espanya és l'únic país europeu on no és un jutge qui pren aquestes decisions.
Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges, recorda que "la separació del nen de la seva família hauria de ser l'últim recurs".
Giménez-Salinas afegeix que, d'acord amb el previst, el sistema hauria d'ajudar les famílies i acompanyar-les abans que retirar-los la custòdia del fill.
La meitat dels desemparaments serien evitables.
Per això, advocats, fiscals i jutges demanen que es revisin com es fan els desemparaments, i que en comptes de ser la DGPPIA, l'antiga DGAIA, qui els declari, sigui un jutge qui ho mani.
Ara, si la família no recorre la resolució, mai ho veurà un jutge. "No hi haurà ningú que examini si s'ha pres la decisió correcta", explica Isabel Giménez Garcia, jutgessa presidenta de la comissió d'expertes del Ministeri de Joventut i Infància.
El canvi és imprescindible per garantir el dret dels nens a créixer amb la seva família.
Per fer aquest pas caldrien canvis legislatius i jutges especialitzats en infància.
El Departament de Drets Socials assegura que comparteix la necessitat de reforçar les garanties i els drets dels infants, adolescents i famílies en els procediments de desemparamentsense que deixi de ser l'administració qui els declari, però valora que en el marc normatiu actual hi ha marge per continuar reforçant aquests drets dins de les vies existents.
