Migrar en edat sènior: "Encara tinc força i ganes de treballar"
Eduardo Garea havia viscut tota la vida a la vall de Viñales, una zona rural al nord-oest de Cuba. Amb 57 anys, però, i veient la situació i els problemes econòmics que travessava el país, es va veure empès a deixar enrere els dos fills i la parella i viatjar fins a Castelldefels. Per ell, el més complicat, explica, va ser separar-se dels fills. "Va ser molt difícil, però els hi volia donar una vida millor", recorda, emocionat.
Com ell, cada vegada són més les persones que, en edat avançada, decideixen deixar el seu país d'origen i migrar. És el que alguns experts defineixen com a gerontomigracions.
Alguns, però, encara tenen edat de treballar abans de la jubilació i han de fer front al repte de trobar feina. Una cursa d'obstacles que es complica per l'edat --majors de 45 anys-- i pel fet de ser nouvinguts al país.
Ara l'Eduardo estudia per treballar de cambrer a l'Escola d'Hostaleria de Castelldefels. La seva gran por abans de venir era no poder trobar feina, però reconeix que ha anat "superant obstacles" i se n'ha sortit.
L'edat que tinc no reflecteix la meva salut, em sento bé, tinc força i ganes de treballar i de tirar endavant.
Un atur per sobre la mitjana
Segons dades del SEPE, es calcula que la població migrant de més 45 anys està més exposada a l'atur que la mitjana de la població general, amb taxes globals que arriben gairebé al 16 %, quan la mitjana espanyola ronda el 10%.
Segons un estudi recent publicat per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), es preveu que, amb l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població mundial, més persones migraran en edats avançades, un fet menys habitual en el passat. Per això recomanen que "és crucial que el sistema d'acollida sigui dinàmic i respongui a aquestes noves realitats".
Segons CEAR, la majoria de les persones que migren en edat avançada "no volen estar dins de recorreguts d'ajuts i prestacions, sinó que el que necessiten és una ocupació normalitzada adequada a les seves capacitats físiques que estigui especialment vinculada amb les dilatades trajectòries laborals que molts tenen".
A més, com apunten alguns experts, per revertir les elevades taxes d'atur la formació és clau.
La importància de formar-se a totes les edats
María Consuelo Ballesteros ha viscut a cavall entre Alemanya, Espanya i la seva Colòmbia natal tota la vida. Amb 54 anys, però, va marxar de Colòmbia amb el seu fill, d'uns 20 anys, i va decidir que no hi tornaria més.
Vull seguir aquí, aprendre realment què és una cuina, i si tinc una oportunitat d'aconseguir una feina, millor.
Aquesta setmana aprenen la tècnica per tallar verdures amb rapidesa i seguretat. Per això, practica i escolta atenta el professorat. Per ella, aquest curs d'hostaleria és una oportunitat.
"Vaig marxar, sobretot, per la seguretat del meu fill", relata. "El meu país és molt insegur, ens van entrar dues vegades a casa i ens van amenaçar... Ho vam passar molt malament i va ser aleshores quan vaig decidir que vindríem a Barcelona."
El seu fill ja ha trobat feina i no vol tornar mai més a Colòmbia. Aquí, remarca, com a mínim estan segurs.
Al seu costat s'afanya a tallar pebrots verds Farid Bakkali Lyasfi. Va deixar el Marroc enrere quan tenia 45 anys. "Sense un títol acadèmic ni formació, no trobaràs feina", assegura en Farid. Per això, per ell, és important finalitzar i aprovar el curs de formació en cuina que ha començat fa pocs dies.
Com molts dels seus companys, va venir a Catalunya per "fer un canvi de vida" i trobar "estabilitat econòmica i formació professional". Si aconsegueix això, diu, està convençut que trobarà feina i que "tindrà un bon futur".
En aquesta escola d'hostaleria de Castelldefels, el 60% dels estudiants són persones nouvingudes. A tots els alumnes els formen en sala, cuina i especialitats com vins i rebosteria.
A més, els ajuden en el procés d'arrelament per formació: una autorització perquè les persones puguin formar-se i tenir un permís de residència temporal que també les habilita per treballar un màxim de 30 hores a la setmana. Per poder acollir-s'hi, cal que les persones tinguin una permanència continuada de dos anys a Espanya.
"Aquest reglament permet que la persona faci una formació amb uns certificats de professionalitat i després tenir la situació normalitzada de papers per poder treballar dins del sector", detalla el director de l'Escola d'Hostaleria de Castelldefels, Raimon Martínez. En el cas de l'hostaleria, assegura, que es tracta d'un sector amb alta ocupació. També en edats avançades.
"Ens estem trobant amb un col·lectiu de persones sèniors, majors de 45 anys, que venen amb moltes ganes i amb molta il·lusió", explica Martínez.
És una trajectòria de vida, encara hi ha molt temps per treballar. És gent que, a més, fidelitza molt amb les empreses. Per tant, recomanem a totes les empreses que aquest col·lectiu sigui empleable
Martínez remarca que hi ha "moltes empreses" que venen a buscar col·lectius d'edat més avançada "encara que sigui complexa".
Tot i això, cal que estiguin formats. "Alguns volen dedicar-se al sector i trobar feina, però no tenen cap tipus de formació, per tant, són gent que han de fer un sobreesforç", afegeix: "Però amb ganes i il·lusió aconsegueixen transformar la seva vida".
En la mateixa línia s'expressa l'Eduardo. "L'edat és important, però no determina", explica mentre posa en valor l'experiència en el trajecte de vida. Per ell, la clau és "tenir salut i ganes de tirar endavant i treballar".
Pel director de l'escola d'hostaleria, "és més complexa una persona gran que abandona el seu país". Tot i això, intenten donar-los "l'oportunitat de guanyar-se bé la vida, de dignificar el sector i de generar professionals del sector".
Per l'Eduardo, però, "l'edat motiva i enriqueix", conclou mentre acaba de parar taula.
