Mínim històric en la contaminació de l'aire a Barcelona, però per sobre de l'objectiu del 2030
Barcelona ha tancat el 2025 amb la millor xifra pel que fa a la contaminació des que es recullen dades. Els valors de diòxid de nitrogen (NO2) registrats segueixen en descens per tercer any consecutiu a la ciutat.
La concentració de contaminants a l'aire és, fins i tot, més baixa que el 2020, l'any de la pandèmia, quan el trànsit a la ciutat es fa reduir de forma molt destacable.
És el que es desprèn de les dades d'evolució de qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona publicades per l'Agència de Salut Pública. Unes xifres davant de les quals la tinenta d'alcaldia d'Acció Climàtica i Mobilitat de Barcelona, Laia Bonet, ha expressat "satisfacció" i ha vist com una tendència "consolidada".
Segons les dades recollides a les deu estacions de qualitat de l'aire que hi ha a Barcelona, el nivell de diòxid de nitrogen s'ha reduït entre un 4% i un 12% a tota la ciutat.
Tot i les bones xifres, que estan per sota dels nivells legals establerts per la Unió Europea (40 µg/m³) a totes les estacions, encara no compleixen al 100% el valor que s'establirà legalment a partir del 2030 (20 µg/m³).
També estan per sobre del límit d'emissions de NO2 que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), de 10 µg/m³. Aquest llindar se supera a totes les zones de la ciutat i cada mes.
Bonet considera que guia mundial ha estat una "palanca important" perquè la Unió Europea fes un "pas endavant de més exigència", però ha assenyalat que la ciutat es regeix per la normativa comunitària.
Nosaltres ens devem a la normativa vigent. No només l'estem complint, sinó que cada vegada estem més a prop dels nous llindars de qualitat de l'aire de la Unió Europea pel 2030.
Vehicles més nous i bon transport públic
La tinenta d'alcaldia ha relacionat el descens dels registres amb la renovació del parc de vehicles que circulen per la ciutat i ha indicat que els que tenen les etiquetes ambientals Eco o Zero representen el 31%, mentre que els d'etiqueta B han passat del 15% al 12%.
També ha recordat que un dels objectius de Barcelona és que el 2030 tots els ciclomotors de la ciutat siguin elèctrics, i per això han anunciat ajudes de 600 euros per fer el canvi. Un altre factor, ha dit, és el "bon funcionament" del transport públic a la ciutat, tant del metro com del bus i el tramvia.
Les estacions de l'Eixample (al carrer Urgell) i de Gràcia - Sarrià Sant Gervasi (plaça Gal·la Placídia) són les que han tancat l'any amb els pitjors registres. Tot i això, han reduït la contaminació un 12% i un 7%, respectivament, respecte a l'any anterior.
Cal tenir en compte, però, que són les dues estacions de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica considerades "de trànsit", per la seva localització, mentre que la resta són "de fons urbà", menys afectades directament pel pas de vehicles.
L'entitat Eixample Respira ha posat en dubte la millora de la qualitat de l'aire en l'estació del seu districte, ja que creuen que està vinculada a la disminució de trànsit que les obres de la L8 han provocat a la zona.
Laia Bonet ha remarcat que les dades de les estacions "no només estan influïdes pel trànsit del carrer concret on s'ubiquen" i ha indicat que els talls d'obres Urgell han provocat descensos i increments de trànsit en aquesta àrea: si en l'eix Urgell-Diputació el trànsit ha baixat un 16%, a Aribau amb Aragó ha augmentat un 12%, ha dit.
En general, les estacions de mesura han registrat pitjors nivells de NO2 a l'aire els mesos d'hivern i tardor, mentre que moltes de les estacions van aconseguir a la primavera i l'estiu xifres per sota el llindar que s'establirà legalment a partir de 2030.
Un altre dels contaminants que es mesuren per saber la qualitat de l'aire a la ciutat són les partícules PM10. A les estacions que recullen aquesta dada s'ha estabilitzat el nivell de PM10 i mantenir-lo en uns barems similars el 2024.
Més de 1.000 morts atribuïbles a la contaminació
La regidora de Salut de Barcelona, Marta Villanueva, ha recordat que la qualitat de l'aire té "un impacte directe sobre la salut". Com apunten diversos estudis, ha explicat que l'exposició crònica a contaminants atmosfèrics "augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó, diabetis o malalties neurodegeneratives".
En aquest sentit, Villanueva ha dit que les dades preliminars del 2025 mostren una reducció de la mortalitat atribuïble a la contaminació d'entre el 40% i el 45% respecte als nivells d'abans de la pandèmia. S'ha passat de 1.900 morts atribuïts a la qualitat de l'aire durant el període de 2018-2019 a 1.100 el 2025.