Mor als 26 anys el ciberactivista Aaron Swartz, creador del sistema RSS
Creador de la primera versió del sistema RSS i gran defensor de la informació lliure a la xarxa, l'han trobat mort al seu apartament de Brooklyn, a Nova York, on s'ha suïcidat. Swartz estava pendent de judici pel presumpte robatori de milions d'articles a internet. Havia de fer front a una petició de 35 anys de presó.
Redacció
2 min
L'activista i geni de la informàtica Aaron Swartz, creador de la primera versió del sistema RSS, ha mort a Nova York amb només 26 anys. Swartz, que quan en tenia 14 es va fer famós per haver ideat el format que permet lliurar als usuari els continguts actualitzats de llocs web que es renoven constantment, com portals de notícies i blogs, l'han trobat mort al seu apartament de Brooklyn, a Nova York, on s'ha suïcidat.
Sota la creença que la informació s'ha de compartir, Swartz es va convertir en un popular activista a internet. El 2010 va ser membre del Centre d'Ètica de la Universitat Harvard i va ser cofundador del grup Demand Progress, que va aconseguir aturar, gràcies a la pressió popular, la controvertida llei SOPA, que sota el pretext d'aturar la pirateria a internet hauria donat poder judicial per restringir l'accés a determinats llocs web si es considerava que participaven en l'intercanvi il·legal de continguts amb propietat intel·lectual. Swartz considerava que donava amplis poders al govern dels Estats Units per censurar continguts a la xarxa.
El 2011, però, van començar els seus problemes amb la justícia, quan va ser detingut en relació amb la descàrrega sistemàtica d'articles de revistes acadèmiques d'un arxiu digital JSTOR. Un jurat federal el va acusar de frau electrònic, frau informàtic i altres càrrecs relacionats amb el presumpte robatori de milions d'articles. Malgrat que va retornar els articles i JSTOR no va presentar càrrecs, Swartz, en llibertat sota fiança, havia de fer front a una petició de 35 anys de presó i una multa d'un milió de dòlars. El judici s'havia de celebrar a finals d'aquest any.
En un comunicat, la família lamenta la mort i en culpa el sistema judicial, que considera ple d'"intimidació i persecució extralimitada".
Sota la creença que la informació s'ha de compartir, Swartz es va convertir en un popular activista a internet. El 2010 va ser membre del Centre d'Ètica de la Universitat Harvard i va ser cofundador del grup Demand Progress, que va aconseguir aturar, gràcies a la pressió popular, la controvertida llei SOPA, que sota el pretext d'aturar la pirateria a internet hauria donat poder judicial per restringir l'accés a determinats llocs web si es considerava que participaven en l'intercanvi il·legal de continguts amb propietat intel·lectual. Swartz considerava que donava amplis poders al govern dels Estats Units per censurar continguts a la xarxa.
El 2011, però, van començar els seus problemes amb la justícia, quan va ser detingut en relació amb la descàrrega sistemàtica d'articles de revistes acadèmiques d'un arxiu digital JSTOR. Un jurat federal el va acusar de frau electrònic, frau informàtic i altres càrrecs relacionats amb el presumpte robatori de milions d'articles. Malgrat que va retornar els articles i JSTOR no va presentar càrrecs, Swartz, en llibertat sota fiança, havia de fer front a una petició de 35 anys de presó i una multa d'un milió de dòlars. El judici s'havia de celebrar a finals d'aquest any.
En un comunicat, la família lamenta la mort i en culpa el sistema judicial, que considera ple d'"intimidació i persecució extralimitada".
