Mor als 70 anys Jorge Martínez, l'indomable líder de la banda Ilegales
Jorge Martínez, vocalista de la banda Ilegales, ha mort aquest dimarts a causa d'un càncer de pàncrees. El músic, de 70 anys, feia setmanes que estava ingressat a l'Hospital Universitari Central d'Astúries.
Més conegut com a Jorge Ilegal, Martínez era un referent dins el rock espanyol i un dels pocs músics de la seva generació que encara seguia en actiu. De fet, tot just aquest any va publicar el seu darrer àlbum amb Ilegales, el disc "Joven y arrogante", que pensaven presentar amb més d'una vintena de concerts.
Tot i això, el diagnòstic de la malaltia, que va fer pública al setembre, el va obligar a cancel·lar tota la seva agenda.
40 anys de música
Nascut a Avilés el 1955, Martínez comandava Ilegales des de finals dels setanta. Amb ells havia signant èxits com "¡Hola, mamoncete!", "Problema sexual", "Tiempos nuevos, tiempos salvajes" o "Yo soy quien espía los juegos de los niños".
Malgrat que durant aquestes quatre dècades la composició de la banda havia anat variant, Martínez n'era el referent inamovible i, amb els seus gairebé dos metres d'alçada i la seva jaqueta de cuir negre, la veritable ànima del projecte.
"L'al·licient de seguir tocant en la mateixa banda després 40 anys consisteix a seguir arriscant, tot i haver trobat una fórmula que funciona", assegurava Martínez al febrer, en anunciar la publicació del nou treball.
Rebel·lia i rock
Ilegales es va donar a conèixer l'any 1981 després de guanyar un concurs de bandes de rock organitzat a Oviedo. El certamen va permetre a la banda participar en un àlbum compartit amb la resta de grups guanyadors, després del qual la Societat Fonogràfica Asturiana, que ja havia editat aquest primer treball, els va plantejar gravar un disc en solitari.
Tot i això, només un any després, la interpretació de la cançó "Heil Hitler" mentre actuaven de teloners de Miguel Ríos va degenerar en una enorme batussa entre el públic que gairebé ensorra el projecte.
La provocació, però, formava part de l'ADN d'Ilegales. Una banda que en els seus inicis s'havia finançat practicant la delinqüència de baixa intensitat, fins al punt que, segons ha reconegut el membre fundador i bateria original, David Alonso, "la violència formava part del projecte".
Finalment, però, la gravació va seguir endavant i va culminar en la publicació d'un disc homònim que es va convertir en un gran èxit de vendes per a una petita discogràfica Hi-Fi Electrònica, responsable d'editar-lo.
Després d'això, amb el seu so directe i el seu estil provocador van continuar traient discos com "Agotados de esperar el fin", "Todos están muertos" o "Chicos pálidos para la máquina".
