
Mor el periodista Arturo San Agustín, un dels grans cronistes de Barcelona
San Agustín va ser una figura clau en el periodisme barceloní, amb una carrera prolífica en diaris com El Periódico i La Vanguardia
Redacció
26/06/2025 - 18.35 Actualitzat 26/06/2025 - 18.36
El periodista i escriptor barceloní Arturo San Agustín ha mort aquest dijous als 76 anys. Nascut el 1946, al llarg de la seva carrera es va convertir en un dels grans cronistes de la ciutat de Barcelona.
Enamorat també de Roma, les seves entrevistes i columnes en diaris com El Periódico, durant deu anys, o a La Vanguardia, el seu últim destí professional, es van convertir en una gran referència per als lectors i col·legues d'ofici.
San Agustín, però, també ha deixat un importat llegat en forma de llibres. Entre els nombrosos volums publicats pel periodista, criat al Poblenou, entre el Somorrostro i la Barceloneta, destaca un volum de memòria personal, "En mi barrio no había chivatos", situat als escenaris de la seva joventut.
Aquesta, però, no és l'única obra que va dedicar a la seva ciutat, també parlen de Barcelona "La noche que quemaron a la mendiga" i "La nena del Leopoldo: Una crónica de Barcelona".
En tots ells San Agustín fa servir el seu estic característic que va desenvolupar durant la seva etapa com a creatiu publicitari, professió que va desenvolupar abans de fer el salt al periodisme.
Premi Plaça Major de poesia i finalista del Premi Antonio Machado de narracions breus, també va destacar per la seva faceta com a vaticanista, que va plasmar en llibres com "Tras el Portón de Bronze" o "El robot que cree en Dios".
Avui és notícia
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada
Els pescadors de peix blau podran vendre una part de les tonyines que capturin accidentalment