Mor el rei Harald V de Noruega als 89 anys, el més longeu d'Europa

Ha mort als 89 anys el rei Harald V de Noruega, el monarca més ancià d'Europa, hospitalitzat des de mitjans del mes d'agost per les complicacions derivades d'una anèmia. El decés s'ha produït a les 6.35 h de la matinada d'aquest divendres, segons ha anunciat el Palau Reial noruec.

Tal com estableix la llei del país, el seu fill, Haakon VIII, assumeix el tron de manera automàtica, després d'haver estat regent durant les absències per hospitalització del seu pare.

Un accés al tron que arriba en un dels moments de màxim deteriorament de la imatge de la corona noruega, en bona part per la relació que la nova reina, Mette-Marit, va tenir amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein.

Fins que no es produeixi el funeral a la Catedral d'Oslo, s'han decretat diversos dies de dol al país. Les restes del monarca, reposaran amb les dels seus antecessors en el mausoleu reial de la fortalesa d'Akershus.

Harald V va néixer a Noruega el 1937. Amb l'ocupació nazi, es va traslladar amb la seva família als Estats Units i, acabada la Segona Guerra Mundial, va tornar al seu país.

El 1968 es va casar amb Sònia Haraldsen, però no ho va tenir fàcil. Li va costar deu anys obtenir els permisos del seu pare, el rei Olav V, i del Parlament noruec, que no aprovaven l'elecció perquè ella era plebea.

Fins i tot van intentar fer-lo desistir, sense èxit, amb Sofia de Grècia, que més tard es convertiria en reina d'Espanya.

Era el monarca viu més longeu d'Europa

Ho va dir Harald V al gener del 2024, arran de la inesperada abdicació de la reina Margarida II de Dinamarca. I ha complert la promesa de continuar al tron fins a la seva mort.

S'havia convertit en el monarca viu més longeu d'Europa: era el cap d'Estat de Noruega des de 1991. 35 anys al tron.

Això sí, l'abril del 2024 va anunciar que reduiria les seves activitats oficials tenint en compte la seva avançada edat.

Un llarg historial de problemes de salut els últims anys

Harald V va ser ingressat el 17 d'agost passat a causa d'una acumulació de líquid al cos després d'haver estat tractat amb cortisona per una anèmia.

En els últims anys havia tingut diversos problemes de salut, amb dos càncers diagnosticats entre el 2003 i el 2005, i al 2024 li van implantar un marcapassos en un hospital de Malàisia, on va emmalaltir estant de vacances.

Al febrer d'enguany, el rei Harald va ser traslladat a un hospital de Tenerife per una infecció i deshidratació, mentre es trobava de vacances a l'illa canària.

Un nou rei en un moment delicat per la corona noruega

Haakon VIII està casat amb la plebea -i controvertida- Mette-Marit, i assumeix el regnat en un dels moments més delicats per a la família reial.

Considerada durant molt de temps una de les monarquies més populars d'Europa, la Corona noruega ha vist deteriorada la seva imatge per diversos motius.

En primer lloc, les revelacions sobre les relacions entre Mette-Marit, la nova reina, i el delinqüent sexual Jeffrey Epstein.

La corona noruega també ha hagut de fer front a la condemna a quatre anys de presó per violacions i violència del fill de Mette-Marit, i fillastre de Haakon VIII, Marius Borg Høiby.

A més, la germana gran del nou rei, la princesa Märtha Louise, està casada amb Durek Verrett, un xaman autoproclamat conegut per declaracions controvertides sobre el càncer, la medicina o els infants.

Aquestes turbulències han deteriorat la imatge de la monarquia i han afeblit el suport a la família reial, que, tanmateix, continua sent popular al país escandinau.

Allau de condolences per la mort del monarca

Des d'aquest divendres oneja a mig pal la bandera al Palau d'Oslo com a mostra de dol del país cap a la figura del rei Harald V.

La seva mort ha provocat un seguit de reaccions a través de les xarxes socials. A escala local, el Parlament del país ha destacat "la proximitat del monarca amb la ciutadania" al llarg del seu regnat. El president de la institució, Masud Gharahkhani, ha elogiat la seva capacitat per haver "unit el país".

Els missatges també han arribat de representants polítics d'arreu del continent. El president de Finlàndia, Alexander Stubb; el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten; el president d'Àustria, Alexander Van der Bellen; el president d'Estònia, Alar Karis; o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en són alguns exemples.

Altres cases reials s'han sumat a les mostres de condol. Un exemple ha estat la dels Països Baixos.