Mor Lalo Schifrin, compositor de la música de "Missió: Impossible"

El compositor i pianista Lalo Schifrin, autor d'un centenar de bandes sonores, entre les quals "Missió: Impossible", ha mort aquest dijous a Los Angeles, on residia.

Nascut a Buenos Aires el 21 de juny de 1932, el secretari de cultura argentí, Leonardo Cifelli, l'ha qualificat de "geni musical que ha transcendit les fronteres i les generacions, i el llegat del qual s'estendrà per sempre en la història cultural del nostre país i del món".

"Schifrin no només escrivia música, sinó que creava tensió, encenia adrenalina i donava pols a les històries."

Així es refereix a l'estil compositiu de Schifrin l'Acadèmia de Hollywood en un missatge publicat arran de la seva mort.

Cinema i televisió

Entre les composicions de Schifrin per al cinema hi ha dues pel·lícules d'acció d'èxit: "Harry el Brut" (1971), de Don Siegel i Clint Eastwood, i "Bullitt" (1968), de Peter Yates, protagonitzada per Steve McQueen, en què acompanya amb música minimalista la cèlebre escena de la persecució automobilística.

També dues pel·lícules de Stuart Rosenberg, "La llegenda de l'indomable" (1967), protagonitzada per Paul Newman, on barreja jazz, folk i música simfònica, i "Terror en Amityville" (1979), per les quals va ser nominat a l'Oscar.

El músic va assolir fama internacional el 1966 en compondre la banda sonora de la sèrie televisiva de la CBS "Missió: impossible", amb el tema repetitiu i sincopat, absolutament icònic, que ha vist ampliada la seva fama, anys més tard, arran de l'adaptació a la pantalla gran encapçalada per Tom Cruise.

"Comença el compte enrere. S'encén la metxa. Sona la música i, de sobte, ja ets dins. Aquesta va ser la genialitat de Lalo Schifrin", remarca l'Acadèmia de Hollywood, també, en el seu missatge de condol. 

A la televisió també va fer la música d'altres sèries d'acció, policiaques: "Mannix" (1967-1975) i "Starsky i Hutch" (1975-1979).

Director sense batuta

Estudiant de piano des que era un nen, més tard va marxar a estudiar composició al Conservatori de París.

Amant del jazz americà des de ben jovenet, als anys cinquanta va conèixer el trompetista i compositor de jazz Dizzy Gillespie, que va convidar-lo a treballar als Estats Units.

Va ser l'inici d'una carrera internacional com a intèrpret, com a pianista, fent gira amb grans figures del jazz com Ella Fitzgerald, Count Bassie i Miles Davies.

Schifrin també va exercir com a director d'orquestra, amb la particularitat que no utilitzava batuta. 

L'any 2000, Schfrin va actuar a Barcelona, al capdavant de l'OBC. 

Resident als Estats Units des de fa anys, Schifrin ha mantingut sempre els vincles amb la seva Argentina natal.

Fa tot just dos mesos, a l'abril, encara va estrenar a Buenos Aires "¡Viva la libertad!", una obra simfònica composta juntament amb el també argentí Rod Schejtman i interpretada per l'Orquestra Simfònica Nacional argentina.

"Una vida d'alegria i creativitat"

En sis dècades de carrera professional, Schifrin ha guanyat cinc premis Grammy --un dels quals, precisament, per "Missió: Impossible"--, quatre premis Emmy i el premi Max Steiner, que reconeix trajectòries destacades en la composició de música per al cinema.

Nominat sis vegades a l'Oscar, no en va guanyar cap fins que el 2018, l'Acadèmia de Hollywood va atorgar-li un Oscar honorífic que només han rebut dos altres compositors, Ennio Morricone i Quincy Jones.

"Compondre per a pel·lícules m'ha donat una vida d'alegria i creativitat. Rebre aquest Oscar honorífic és la culminació d'un somni", va dir en rebre el guardó.

"És una missió complerta", va afegir Schifrin, fent al·lusió a la banda sonora que li va donar fama internacional.