Mor un estrímer a Vilanova i la Geltrú que cobrava per drogar-se i beure a petició de seguidors
La mort d'un home a Vilanova i la Geltrú mentre participava en un repte en directe per internet, amb drogues i alcohol a canvi de diners, ha tornat a avivar el debat sobre el risc d'aquestes pràctiques i quina responsabilitat penal poden tenir les persones que el seguien i pagaven perquè s'exposés.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets, que van passar la matinada del 30 al 31 de desembre. Segons fonts policials, es va trobar la víctima, Sergio Jiménez, de 37 anys, mort al pis on vivia. Se'l coneixia com Sancho.
L'autòpsia determinarà la causa de la mort. Segons va avançar "El Periódico", a l'habitació hi havia una ampolla de whisky gairebé buida, dues llaunes de begudes energètiques i cocaïna.
L'ordinador estava encès i seguia rebent missatges de persones connectades que li demanaven que continués bevent perquè li havien pagat l'ampolla.
Ho ha explicat a 3CatInfo Jesús Paños, amic de la víctima. El seu pare va entrar a l'habitació perquè la família li va trucar quan van veure que el Sergio no reaccionava:
Li pagaven perquè es drogués i ho volien veure [en directe]. Amb quina intenció es fa això?
La investigació dels Mossos vol determinar si es pot perseguir penalment alguna de les conductes vinculades al context d'aquesta mort. Per això, estan buscant testimonis i informació sobre les persones que hi havia connectades al directe, i imatges de la retransmissió.
La influència d'un altre estrímer
En les videoconnexions que feia la víctima, la família diu que hi va tenir influència Simón Pérez, un antic professor de finances que es va popularitzar el 2017 arran d'un vídeo en què sortia drogat parlant d'hipoteques.
La repercussió d'aquell vídeo el va obligar a deixar la feina i ara fa directes en què consumeix i entoma reptes denigrants contra si mateix a canvi de diners. Tot i això, arran de la mort del Sergio, TikTok ha tancat el perfil de Pérez, segons va avançar 'El País'.
En vídeos de principis d'any s'ha pogut sentir l'estrímer parlant sobre el cas i en què s'espolsa tota responsabilitat: "li vaig dir que no fes directes, que acabaria malament; no tinc cap culpa."
Per guanyar seguidors, Simón Pérez penjava vídeos molt curts a YouTube (on també té el perfil tancat) fent alguna acció vistosa però sense passar-se de frenada. I no parlava obertament de drogues sinó que feia servir paraules en clau.
D'aquesta manera captava espectadors que després podia reconduir cap a videotrucades privades sense la fiscalització que tenen les plataformes.
El per què de la mendicitat digital
Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Manuel Armayones apunta a 3CatInfo que aquests casos de "mendicitat digital" afecten persones amb vulnerabilitat que busquen una via fàcil de reconeixement social i obtenir diners:
Busquen una validació, formar part d'un grup i ser acceptat.
A més, remarca que aquestes plataformes tenen "un disseny persuasiu" per mantenir l'atenció dels que estan mirant el directe i alhora per generar a la persona que està sotmesa al repte una sensació que pot aconseguir més diners.
"La persona se sent absolutament impulsada i motivada per seguir fent accions que des del punt de vista lògic no tenen cap mena de sentit", descriu Armayones.
Aquest psicòleg especialitzat en e-psicologia relata que, com en algunes addiccions, en aquests casos es genera una tolerància i es necessiten cada cop estímuls més forts, sigui càrrega emocional o dolor físic. "I això és molt perillós", alerta.
Per Armayones, sempre hi ha hagut una fascinació per la violència, i posa d'exemple el circ romà: "la gent pagava per veure un espectacle amb final mortal". "Ara és molt més fàcil que abans accedir a aquest contingut, i això fa que la gent ho faci més", explica.
Responsabilitat de l'estrímer o dels seguidors?
El cas del Sergio obre diversos interrogants en l'àmbit penal, de fins a quin punt es pot imputar responsabilitat a les persones que l'estaven seguint en directe i pagaven diners perquè fes segons quines accions.
El professor de Dret penal de la UOC, Oriol Martínez Sanromà, veu "molt complicat" que es pugui perseguir penalment els seguidors per homicidi o inducció al suïcidi si la víctima decidia lliurement i voluntàriament els actes que feia:
Hem de veure exactament què li van dir [els espectadors], com ho van dir i quin coneixement tenien de la perillositat de l'activitat.
Una de les opcions que veu Martínez és imputar-los responsabilitat penal per una omissió del deure de socors, és a dir, que tot i veure-ho en directe i ser conscients del que passava no fessin res per ajudar-lo o trucar als serveis d'emergències.
En tot cas, afegeix que castigar la persona que s'està autoexplotant és "absurd i desmesurat" perquè suposaria "afegir més patiment al patiment".
Martínez veu encara més difícil poder imputar alguna responsabilitat a Simón Pérez perquè creu que hauria tingut "un paper més mediat i llunyà" dels actes que va fer la víctima.
El precedent de França
L'estiu passat, un estrímer francès va morir mentre feia un directe a la plataforma Kick en què era sotmès a tota mena d'humiliacions i violència física.
El cas va commocionar França i va posar el focus en les plataformes i els límits dels continguts en directe. Fins al punt que el govern francès va portar Kick als tribunals i va anunciar una lluita contra la monetització de continguts violents.
Des de mesos abans de la mort d'aquest estrímer, diversos usuaris i també mitjans alertaven d'aquesta mena de continguts vexatoris a Kick, una plataforma que va néixer el 2022 per fer la competència a Twitch.
Arran d'aquest cas de l'estrímer francès mort, Kick va tancar el canal de Simón Pérez que compartia amb Silvia Charro.
