Mulai Hassan: el príncep hereu que trenca motllos al Marroc
El Marroc és, per molts motius, una prioritat per a la política exterior de l'estat espanyol.
L'aliança estratègica signada a finals de l'any passat entre els dos països es va orientar a superar crisis prèvies, sovint vinculades als reptes de la migració.
Queda per al record la greu crisi del maig del 2021, quan més de 10.000 persones van accedir a la frontera de Ceuta des del Marroc de forma no autoritzada. Va ser la crisi fronterera més greu viscuda a l'enclavament en democràcia.
Històricament, aquestes tensions territorials n'han condicionat els vincles amb un altre punt molt calent: el Sàhara Occidental.
El suport d'Espanya al pla d'autonomia marroquina per a aquesta antiga colònia ha estat fonamental per al "nou impuls" a la relació. Un gir històric emprès a l'escalf de la decisió de la primera administració Trump de reconèixer la sobirania de Rabat sobre la zona.
La gestió de crisis com aquestes recaurà aviat –des del bàndol marroquí– en Mulai Hassan, el príncep hereu que ha trencat el motllo sobre la concepció que es tenia fins ara de la monarquia en aquell país.
Jove i sobradament preparat
Mulai Hassan, de 22 a anys, és el fill gran del rei Mohammed VI i de la princesa lalla Salma, amb qui està molt unit i de qui ha heretat l'aire de discreció i misteri engrandits pel divorci dels pares el 2018.
Rabat l'ha preparat des de molt jove per al seu futur càrrec de dinovè rei del país, que exercirà sota el nom de Hassan III en honor al seu avi, que va morir el 1999.
I ho farà aixecant suspicàcies al regne per la seva negativa a seguir el protocol tradicional. Per exemple, ha descartat sotmetre's al besamans.
Especialitzat en Relacions Internacionals per la facultat de Governació Al Hakama de Sala al-Jadida, destaca el seu saber estar en actes institucionals i la seva elegància.
Amb 8 anys va pronunciar el primer discurs en una acadèmia militar. Amb només 15 anys va representar el Marroc al funeral d'Enric d'Orleans a París. I després, al funeral de l'expresident Jacques Chirac.
Mulai Hassan aporta una expressió de modernitat en el seu dia a dia. És un fanàtic dels esports i un declarat admirador del Barça. També l'apassiona l'equitació.
I, fruit de la seva edat, ha estat un usuari assidu d'Instagram, on no s'ha estat d'estendre l'amor pels seus pares –separats–, en un aval de modernitat per una dinastia al poder des del 1631.
El príncep hereu parla àrab, anglès, francès i espanyol, i és un fan declarat del raper marroquí El Grande Toto, conegut per les paraules gruixudes de les lletres de les seves cançons.
Aspectes clau d'un futur que mira al nord
Com a príncep hereu del regne, Mulai Hassan heretarà un imperi econòmic colossal. La revista Forbes estimava ja fa 10 anys que la fortuna personal del rei encara al càrrec, Mohamed VI, és d'uns 5.000 milions d'euros.
Es creu que aquesta quantitat ha augmentat exponencialment, i que ja se situa en uns 8.000 milions.
Un contrast colossal amb els ciutadans d'un país de prop de 39 milions d'habitants que mira el seu veí –espanyol– del nord amb una suspicàcia.
La renda per càpita al Marroc és d'uns 3.400 euros, unes 10 vegades inferior a la d'Espanya, que se situa en uns 34.000. Això situa el Marroc en el lloc 123 en nivell de vida dels 196 països analitzats per diferents organismes internacionals.
Això provoca forts moviments migratoris cap al nord. Segons l'institut d'estadística, dels poc més de 2 milions d'estrangers que viuen a Catalunya, uns 250.000 –més del 10%– son marroquins.
Conscients d'això, Madrid i Rabat aposten per una interdependència econòmica ancorada en el que s'ha anomenat "matalàs d'interessos". Espanya és el principal soci comercial del Marroc, amb intercanvis superiors als 22.500 milions d'euros.
La relació, però, és desigual, i el diferencial de renda per càpita i la petjada marroquina aquí és terreny adobat per a les divergències i friccions.
La imminència del nou regnat
L'actual rei Mohamed VI té 62 anys –durant 26 dels quals ha exercit de monarca– i, per tant, podria encara perpetuar-se al tro.
Però la seva salut és un secret d'estat. La publicació pel diari Le Monde d'una sèrie d'articles sobre el seu precari estat de salut ha sacsejat el país.
Durant mesos, a Mohamed VI no se l'ha vist i les seves últimes aparicions han desfermat la preocupació i tota mena de rumors enmig d'un absolut hermetisme oficial.
Prim, pàl·lid, demacrat, s'apunta que la sarcoïdosi que té des de fa anys li està passant factura.
Això l'ha fet cancel·lar compromisos importants, i el príncep hereu li ha pres el relleu en actes oficials representant aquesta monarquia, que regeix el Marroc des de fa 12 segles.
La dinastia alauita n'ha controlat les regnes els últims 360 anys.
El relleu dinàstic ja és un tema de conversa recorrent als cercles burgesos de Casablanca, on s'observen lleus moviments de càrrecs que aspiren a col·locar-se al lloc idoni per quan hi hagi nou rei.
Potser per això, aquesta mateixa setmana el rei i el príncep s'han deixat veure junts en públic, per primera vegada des de fa mesos.
La casa reial al·legava que l'encara rei també pateix una ciàtica incapacitant. El príncep hereu ha comandat la cerimònia pública amb motiu de l'inici del Ramadà.
